La ressaca

Els qui habitualment no prenen alcohol o els qui s’excedeixen en el seu consum coneixen de primera mà la sensació d’haver-los passat ‘un camió per damunt’. Són molts els que es pregunten per què l’alcohol provoca aquests símptomes, però no hi ha moltes respostes. I és que, com comenta el doctor Jesús Miguel Hernández Guijo, del departament de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Madrid, “es coneixen bastant bé els mecanismes fisiopatològics associats als efectes aguts de la intoxicació per alcohol, així com els efectes del consum crònic i de la síndrome d’abstinència però, per contra, se sap molt poc de la ressaca”.

No obstant això, està comprovat que la ressaca no la produeix en exclusivitat l’etanol, sinó més aviat l’adulteració de les begudes amb metanol i algunes substàncies que es formen en l’elaboració de les begudes alcohòliques, sobretot, en les begudes fosques enfront dels licors clars. “El denominat ‘garrafón’ sol portar aquesta adulteració amb metanol, a més de gran quantitat d’aquestes substàncies amb finalitats adulterativos per a intentar assemblar la beguda adulterada a l’original”, comenta el doctor Hernández Guijo.

Els efectes que l’alcohol té sobre l’organisme humà depenen de factors tant “individuals com del medi ambient, així com de quin i quant es begui”, explica la doctora Mª Trinidad Gómez-Talegón, de l’Institut d’Estudis d’Alcohol i Drogues de la Facultat de Medicina de la Universitat de Valladolid. Cefalees, malestar general, diarrees, anorèxia, tremolor i fatiga, són només alguns d’ells. Per descomptat, les característiques genètiques de cada individu juguen un paper fonamental, que fan que unes persones siguin més sensibles que unes altres a l’efecte de l’alcohol. La raça, el sexe o el pes són factors determinants, encara que “també la història personal de consum d’alcohol pot fer que canviïn els efectes amb el temps. La causa que una persona ‘aguanti molt’ bevent sense que aparentment s’emborratxi és que ha començat a augmentar el seu nivell de tolerància, la qual cosa pot portar-li a l’addicció”, adverteix el doctor Bernardo Ruiz.

“A força de ser consumidor d’alcohol, el cos humà reacciona de manera diferent i apareix la tolerància, la qual cosa no vol dir que l’alcohol no faci efecte, sinó que la persona necessita beure més per a aconseguir els efectes psicològics o físics que espera d’ell, amb el consegüent risc per al seu cos i els altres”, corroboren des de l’Institut d’Estudis d’Alcohol i Drogues.

Després d’ingerir-ho, arriba la part més costosa: eliminar-ho i passar la coneguda ressaca. Tots els professionals coincideixen a assenyalar que es triga bastant a expulsar l’alcohol per complet. Un fetge sa elimina aproximadament entre set o vuit g d’alcohol per hora, la qual cosa equival a un gotet de vi o una canya de cervesa, “es parla de 120 mil·ligrams per quilo i per hora”, assegura el doctor Maldonado.

I és que l’alcohol compta amb una particularitat: al contrari que passa amb els fàrmacs, que més s’eliminen quants més es prenen, l’alcohol segueix una cinètica d’ordre zero, és a dir, la seva eliminació és constant. “No per prendre més, s’elimina més’, aclareix Rafael Maldonado.

Ni per prendre més s’elimina més, ni per a lament o desesperació de molts, després d’una festa existeixen remeis miraculosos que curin una ressaca. “No hi ha cap substància que disminueixi el nivell d’alcoholèmia en sang. Les píndoles o medicaments que a vegades corren de boca en boca i asseguren que disminueixen els nivells d’alcoholèmia són mers mites o publicitat comercial per a augmentar les seves vendes”, assegura la doctora Trinidad Gómez-Talegón, qui afegeix que “no està provat científicament que cap substància disminueixi el nivell d’alcohol en la sang després d’haver-lo ingerit”.

Potser, l’únic remei, a més del tractament farmacològic que s’empra en alguns casos, com en la síndrome d’abstinència, i sempre baix supervisió mèdica, és “el no consum en excés d’etanol i ajudar l’organisme a recuperar el seu estat normal amb begudes rehidratantes”, explica el doctor Hernández Guijo. És a dir, s’aconsella no consumir alcohol en excés i, en cas de fer-ho, prendre begudes que hidratin el nostre cos l’endemà. Són molt recomanables els brous i sucs, encara que generalment el que més ve de gust és prendre una cosa salada, el motiu?: “es deu bàsicament al fet que és necessària una recuperació d’electròlits i iónes, que es perden en excés per la ingesta excessiva d’alcohol”, revela el doctor Hernández Guijo.

En general i assumint que el consum ja s’ha donat, és tard per a recomanar un costum molt útil: ingerir molta aigua si es beurà, la qual cosa evitarà el procés de deshidratació. Beure al matí següent també és convenient per a reposar el líquid perdut. “Però no cal beure alcohol perquè no és certa la teoria que ‘un clau treu un altre clau’, d’aquesta manera només obliguem l’organisme a continuar treballant en alguna cosa que encara no havia conclòs. Igualment un cafè carregat, que és un excitant i podria combatre la sensació de fatiga, tampoc ajuda molt pel seu caràcter diürètic”, explica la doctora Gómez-Talegón, qui afegeix que “hi ha qui diu que prendre un desdejuni ric en grasses ajuda, però no és veritat perquè s’obliga el sistema digestiu a treballar més, quan precisament està danyat i irritat del treball de la nit. Paradoxalment, unes torrades molt cremades (remei habitual fa uns anys en els col·legis universitaris) podrien ajudar, perquè proporcionen carboni que fa de filtre en el sistema digestiu. Els ous, que tenen cisteïna, o els plàtans, rics en potassi, poden alleujar el malestar. Suplements de vitamina B i C també són útils, tant per a prevenir com per a remeiar”.

No obstant això sí que existeixen algunes recomanacions que ajuden a prevenir una ressaca:

• Beure lentament i amb l’estómac ple.
• Beure un got d’aigua entre copa i copa, ja que d’aquesta forma es disminueix el risc de sofrir una deshidratació
• Evitar certes begudes que compten amb major quantitat d’etanol, com el conyac o el whisky.

Els danys provocats per l’alcohol depenen de la quantitat que es consumeixi i de les característiques genètiques de la persona, però és clar que “és una substància tòxica, que provoca danys en tots els òrgans i sistemes de l’organisme humà”, recalca el doctor Bernado Ruiz Victoria, psicòleg clínic i director de l’Institut Detox. “Ataca principalment al sistema nerviós i al cervell, i d’aquí vénen els efectes com l’embriaguesa i la posterior ressaca, encara que pot danyar qualsevol altre òrgan”.

L’alcohol és l’única droga d’abús que actua amb un mecanisme inespecífic, és a dir, “primer es dissol en les membranes de la cèl·lula, desestructura la membrana cel·lular, i posteriorment modifica l’estructura de les neurones gabaérgicas de manera reversible”, comenta el doctor Rafael Maldonado, de la Unitat de Neurofarmacología de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Els estudis que s’han realitzat sobre aquest tema han permès als professionals descobrir que “existeix un grup de neurones sobre les quals actua de forma de particular”.

Una vegada ingerit l’alcohol, a causa del seu baix pes molecular, és absorbit ràpidament per l’organisme, en concret, és una de les poques substàncies que comença la seva absorció en l’estómac i no en l’intestí com, per exemple, els fàrmacs. “L’absorció és molt ràpida, podent aconseguir en alguns casos concentració màxima en la sang en solament 10 o 20 minutos”, assegura la doctora Gómez-Talegón. La velocitat amb la qual l’alcohol passa de l’estómac a l’intestí per a barrejar-se amb el corrent sanguini i produir els seus efectes està determinada per la mena de beguda (sobretot els licors foscos) i la quantitat d’alcohol que aquesta contingui, la rapidesa amb la qual es begui, la presència en l’estómac d’aliments, especialment grasses, el pes corporal i sexe, l’estat anímic i emocional de la persona i l’experiència prèvia de consum.

Una vegada en l’estómac, passa a la sang a través de les parets d’aquest, després a l’intestí prim i, d’aquí, al fetge i resta de l’organisme. “En cinc minuts pot aconseguir el cervell i comença a produir efectes que alteren el seu funcionament normal”, explica el doctor Ruiz Victoria. El fetge és l’encarregat de metabolizar l’alcohol i el lloc on provoca més danys tòxics, comenta el doctor Maldonado. I és que aquest òrgan conté l’enzim encarregat de descompondre l’alcohol en el cos, l’alcoholdesoidrogenada. “El 90% del begut és metabolitzat pel fetge, la resta és eliminada per la suor o l’alè”.

Xifres recents facilitades pel Ministeri de Sanitat i Consum assenyalen a Espanya com el setè país del món quant a consum d’alcohol per capita, amb 10,5 litres de mitjana. L’arrelament social que el beure té entre els espanyols ha augmentat considerablement en l’última dècada, passant d’un costum ‘sa’ a un hàbit causant d’entre el 10% i el 15% de les urgències, el 4% dels ingressos hospitalaris, entre el 30% i 50% dels accidents mortals i entre el 15% i 25% dels accidents greus.

L’alcohol s’ha convertit en el millor aliat dels joves per a passar-ho bé el cap de setmana i és que l’edat d’inici en la beguda ha descendit fins als 15,7 anys. El 46,1% dels adolescents entre 14 i 18 anys reconeix haver-se emborratxat alguna vegada, encara que només el 9% té la percepció de consumir molt o bastant alcohol.

Una greu situació que va portar a Institucions i governs de diversos països a prendre cartes en l’assumpte i signar el Pla Europeu d’Actuació sobre Alcohol en 2000, amb la finalitat de “proporcionar ambients de suport en la llar, l’escola, el lloc de treball i la comunitat local, per a protegir als joves de les pressions que li indueixen a beure, i per a reduir l’amplitud i profunditat del mal relacionat amb el consum d’alcohol”. Molts d’aquests joves ‘bevedors’ no consideren l’alcohol perjudicial, malgrat que nombrosos estudis han demostrat la seva toxicitat i els irreparables danys que causa en l’organisme humà. L’Organització Mundial de la Salut considera que l’alcohol és una droga perquè posseeix “etanol o alcohol etílic, que és la substància additiva en les begudes alcohòliques, que pot crear tant dependència física com psíquica i que compromet seriosament el fetge, entre altres òrgans”.