Són molts els aspectes relacionats amb els problemes de salut que comparteixen tots dos sexes. No obstant això, en el cas d’algunes malalties, difereixen els factors de risc, els símptomes i els senyals. A més, algunes són més freqüents entre les dones, com l’artritis, l’obesitat i la depressió. De la mateixa manera, un tumor els afecta més a elles: el càncer de mama. Fins i tot patologies que fins fa poc eren exclusives del sexe masculí, han deixat de ser-ho per factors socials, com l’accés al món laboral i els hàbits tòxics, entre uns altres, que elles han adoptat.
Els rols que desenvolupa la dona en la societat són nombrosos: professional, companya, filla, mare, mestressa de casa… A això cal sumar els canvis fisiològics pels quals passa el seu organisme durant la seva vida: menarquía (primera menstruació), maternitat, menopausa i envelliment. Tot això provoca canvis que poden afectar en major o menor grau a la seva salut física i psíquica. Elles tenen una major esperança de vida en la majoria de països, però factors sanitaris i socials fan que la qualitat d’aquesta sigui menor. Desigualtats en recerca mèdica -que de manera tradicional ha escollit a l’home com a estàndard de tractament, sense tenir en compte les diferències fisiològiques-, en l’atenció i en les pràctiques sanitàries bàsiques augmenten els riscos per a la salut de les dones.
La salut d’elles al món
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que les dades disponibles sobre la salut de les dones a tot el món no confereixen un escenari massa encoratjador. A pesar que la taxa de tabaquisme és 10 vegades major entre els homes, el consum de tabac en les joves dels països en desenvolupament augmenta de forma exponencial i els percentatges d’abandó d’aquest hàbit perniciós són menors en féminas, la teràpia substitutiva amb nicotina és menys eficaç i les recaigudes, més freqüents que en ells.
El 61% dels adults infectats pel VIH a Àfrica subsahariana són dones. En el Carib la taxa és del 43% i decreix la proporció, encara que està en increment progressiu, a Amèrica Llatina, Àsia i Europa Oriental. Entre un 15% i un 71% de les dones han sofert violència física o sexual per la seva parella en algun moment de les seves vides. Aquest panorama es registra en totes les classes socials i en tots els nivells econòmics, amb greus resultats en la seva salut física i psíquica: embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual (MTS), depressió i malalties cròniques. Algunes recerques fins i tot apunten que la cinquena part de les dones de tot el món han sofert abusos sexuals abans dels 15 anys.
Per primera vegada des de la dècada dels noranta del segle passat, les xifres d’afectades de càncer de mama decreixen
Les xifres que s’extreuen de l’últim informe de l’OMS detallen que les noces a edats primerenques disminueixen, però en aquesta dècada encara al voltant de 100 milions de nenes es casaran abans de complir 18 anys. Aquestes nenes manquen de coneixements en salut sexual i tenen major risc de contreure MTS. Com a resultat, cada any 14 milions d’adolescents es converteixen en mares. D’elles, més del 90% viuen en països en desenvolupament. La salut materna també obté una mala nota: cada dia, a tot el món, 1.600 dones i més de 10.000 nounats moren per complicacions durant l’embaràs i el part que es podrien prevenir. Com en la majoria de les qüestions, els països en desenvolupament es porten la pitjor part: en ells es registren el 99% dels casos de mortalitat materna i el 90% de les defuncions neonatals.
Està demostrat de forma fefaent que respirar aire contaminat afecta a la salut de qualsevol individu. El fum que es genera en cuinar en focs o cuines tradicionals provoca el no-res menyspreable xifra de 500.000 defuncions, dels 1.300.000 registrats cada any per malaltia respiratòria obstructiva crònica. La majoria d’aquestes morts afecten a dones, que s’encarreguen de l’alimentació de la família. Solament un 12% de les morts en homes per aquest tipus de pneumònia estan relacionades amb el fum d’interiors. Les embarassades exposades a contaminants volàtils tenen major risc de sofrir part prematur, de tenir un bebè amb baix pes o de mort intrauterina.
En dones de tot el món, de qualsevol la seva edat, el risc de discapacitat visual és major, comparat amb els homes. A aquest fet se suma un accés més deficient al tractament de malalties oculars, tant des dels serveis de salut com pel desconeixement del valor de la cirurgia o d’altres teràpies oculars.
Menys casos de càncer de mama
El càncer de mama és el més freqüent en les dones de tot el món. No obstant això, a causa de la major esperança de vida, l’adopció d’hàbits tòxics i maneres de vida occidentals, augmenta de manera significativa als països en desenvolupament. A les zones més pobres del planeta, a pesar que les mesures de prevenció amb campanyes de detecció precoç redueixen el nombre de casos, el diagnòstic es realitza, sovint, en fases molt avançades de la neoplàsia. Les estratègies aconsellades per a aquests països són: l’educació sobre quins són els primers signes i símptomes i l’exploració de mames, ja que les tècniques d’imatge són molt costoses i manquen d’una adequada infraestructura sanitària.
Però encara que aquests siguin dades desalentadores, als països desenvolupats es detecta una disminució de la incidència del càncer de mama. Per primera vegada des de la dècada dels noranta del segle passat, quan els programes de garbellat amb mamografia juntament amb l’envelliment progressiu de la població havien provocat un despunti en el nombre d’afectades, les xifres comencen a decréixer. Els últims estudis assenyalen que aquest fet es deu al desús de la teràpia hormonal substitutiva (TSH).
Entre els anys noranta del segle passat i principis de l’any 2000, es van realitzar moltes recerques sobre aquest tema, que apuntaven que aquest increment podria deure’s a la utilització hormonal. La TSH va començar a aplicar-se en 1947 en pacients pre i posmenopáusicas per prevenir o tractar el gran ventall de símptomes relacionats amb la menopausa: fogots, osteoporosis, risc d’algunes malalties cardiovasculars i sequedat vaginal, entre uns altres.
No obstant això, una recerca realitzada en la Northwestern University de Chicago i la Clínica Maig (EUA), publicada en ‘The Journal of American Medical Association’ en 1999, demostrava llavors que els estrògens estaven associats al càncer de mama. Les dones posmenopáusicas que havien utilitzat THS durant 5 anys o menys tenien un 80% més de risc de patir càncer de mama que els qui no l’havien utilitzat. Si l’havien usat durant més de 5 anys, aquest risc creixia fins al 165%.
Segons publicava en 2007 en ‘New England Journal of Medicine’ el grup de recerca liderat per Donald Berry, del Centre Oncològic M.D. Anderson de la Universitat de Texas, en Houston (EUA), la disminució de la incidència de càncer de si va començar a mitjan 2002 i es va mantenir després de 2003. La disminució després de suspendre la teràpia hormonal va ocórrer solament en dones majors de 50 anys i era més evident en els qui tenien tumors que necessiten estrogen per créixer i multiplicar-se. Després de la publicació dels primers resultats, a partir de 2003, molts especialistes van començar a desaconsellar el seu ús.
Les últimes recerques sobre la salut psíquica i social de la comunitat han assenyalat que, igual que succeeix amb altres problemes de salut, les dones tenen més possibilitats de sofrir determinats trastorns mentals. Ansietat, depressió o altres conseqüències derivades d’episodis de violència de gènere i del consum de substàncies tòxiques destaquen en una llarga llista. Sembla que la depressió i l’ansietat, juntament amb l’esgotament psicològic, es donen més entre el sexe femení. També amb més freqüència sofreixen trastorn obsessiu compulsiu, símptomes somàtics o crisis de pànic. Per contra, els homes pateixen més sovint personalitat antisocial i addicció a l’alcohol.
Davant un trastorn mental, també hi ha discrepàncies intersexuales quan el moment i la manera de buscar ajuda, l’origen de la malaltia i el seu desenvolupament, les causes socials i la diferent forma de reconèixer i enfrontar-se a l’esgotament. Si la dona, a més, viu en males condicions socials i ambientals, amb un nivell baix d’ingressos i d’educació, i manca de relacions familiars o conjugals òptimes, té més probabilitats de patir un trastorn mental. Alguns especialistes argumenten que ser dona i tenir una condició socioeconòmica baixa determina de manera decisiva la mala salut mental.
