Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La salut física del malalt mental

Aquests pacients registren taxes més elevades d'hipertensió, obesitat, diabetis i malalties de l'aparell respiratori

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 13deJunyde2008
Img soledad Imatge: David Mas

La salut física dels malalts mentals, segons apunten els especialistes, és deficient; tant que registren major mortalitat associada. També s’observen dificultats quant al seu diagnòstic, tractament i seguiment, circumstàncies que empitjoren si la persona afectada és de sexe femení. Conscient d’això, un nodrit grup especialistes d’atenció primària i psiquiatria ha analitzat quins són els principals reptes que planteja aquesta problemàtica.

En la trobada afavorida per la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP) i la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) celebrat recentment a Sitges (Barcelona), i que va reunir a més de 250 especialistes, a més de debatre temes com la depressió a llarg termini, les addiccions d’ahir i avui, el seguiment del pacient amb trastorn mental greu i la coordinació entre el metge de família i el psiquiatre, es va aprofundir, sobretot, en la relació entre salut física i salut mental, i les diferències de gènere en la malaltia mental.

Una de les conclusions a les quals es va arribar és que els malalts mentals tenen una menor qualitat de vida que la resta de la població i una major prevalença en problemes de salut com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis i malalties respiratòries.

Salut física

Els malalts mentals mostren una major morbimortalidad davant els problemes físics, segueixen pitjor els tractaments i, com a resultat, es redueix en aproximadament un 20% la seva esperança de vida. Un exemple: als EUA moren més malalts mentals per problemes associats a esdeveniments cardíacs o diabetis que a causa de suïcidi. Davant aquest problema, els experts insisteixen en una major coordinació entre el nivell primari d’assistència i l’especialista, amb una única història clínica informatitzada que permeti un millor seguiment del pacient, una gestió més adequada dels recursos disponibles que eviti el duplicat d’exàmens complementaris-, un millor control de la medicació així com del compliment del tractament.

Als EUA moren més malalts mentals per problemes associats a esdeveniments cardíacs o diabetis que per suïcidi
Segons algunes recerques, la diabetis és freqüent entre pacients esquizofrènics -un de cada cinc- que a més tenen el doble de probabilitat de desenvolupar la malaltia que la resta de la població. Segons els experts, l’estil de vida dels pacients és un factor a tenir en compte, ja que no es caracteritzen, en general, per seguir una dieta adequada ni per realitzar exercici de manera regular.

A més, també cal tenir en compte el tractament que han de seguir els malalts mentals, que sol portar associats efectes secundaris gens menyspreables. Així, els neurolèptics (antipsicòtics) poden afavorir l’aparició de la diabetis o agreujar els seus símptomes. Per tot això, la trobada de psiquiatres i metges d’atenció primària ha conclòs que és necessari vigilar millor l’aspecte físic dels malalts mentals.

Biaixos per gènere

Les malalties mentals porten associada una càrrega significativa de morbiditat i discapacitat. Aquesta discapacitat afecta en major grau als qui sofreixen tres o més de tres trastorns associats, i són les dones el grup de població més afectat. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que els trastorns depressius representen el 41,9% dels casos de discapacitat per trastorn neuropsiquiátricos entre les dones, mentre que en homes causen el 29,3%. Els principals problemes de salut mental en la tercera edat són la depressió, la demència i les síndromes orgàniques cerebrals que, al mateix temps, afecten majoritàriament dones.

De la mateixa manera, segons l’informe de l’OMS, el 80% dels 50 milions de persones afectades per conflictes, desastres i desplaçaments són dones i nens. Els casos en els quals la violència contra les dones preval durant tota la vida oscil·len entre un 16% i un 50%, i almenys una de cada cinc sofreix violacions o intents de violacions al llarg de la seva vida. Si a tots aquests factors se sumen pobresa, fam o excés de treball, entre altres, no és difícil entendre la raó del mal estat de la salut mental de les dones.

Malgrat totes aquestes dades, des d’atenció primària també existeixen biaixos que perjudiquen les pacients. Els metges tenen major tendència a diagnosticar depressió a dones que a homes, encara que els dos mostrin la mateixa simptomatologia. Quant al tractament, la probabilitat que a una dona se li recepti un fàrmac psicotròpic -que altera l’estat d’ànim- és major. La diferència de gènere també es dóna en la cerca d’ajuda davant un problema psicològic; la dona la sol·licita directament al seu metge de família, mentre que l’home el fa directament a l’especialista en salut mental.

MENS SANA IN CORPORE SA

Img abrazo1

Els experts estan d’acord que una bona salut emocional té repercussions positives en el pla físic. A més, afegeixen que, a pesar que també sofreixen de problemes mentals, les persones emocionalment sanes tenen major control sobre els seus pensaments, sentiments i comportaments, que les fa més resistents i més capaços d’actuar enfront de problemes o situacions d’estrès. Encara que certs nivells d’estrès són beneficiosos, quan l’organisme és incapaç de gestionar-lo i adaptar-se a la situació negativa, sembla evident que pot contribuir a l’aparició, ja no sols de patologies mentals, sinó també físiques.

D’aquesta manera, cada vegada són més els estudis que relacionen l’estrès amb disfuncions cardiovasculars, respiratòries, del sistema immunològic i hormonal. Per exemple, existeixen evidències que associen l’estrès amb la fibromiàlgia i, fins i tot, amb l’aparició de certs tipus de càncer com el de mama. L’estrès emocional, segons resultats d’anteriors estudis, pot provocar una isquèmia coronària per l’augment de la demanda d’oxigen, de la freqüència cardíaca i la tensió arterial. Així mateix, s’ha evidenciat que, davant situacions d’aquest tipus, s’incrementa l’agregació de plaquetes que pot induir a la formació de trombes i donar lloc a una obstrucció de les artèries coronàries.

Aprendre a expressar els sentiments de manera adequada, pensar abans d’actuar, concentrar-se en les coses positives de la vida i cuidar-se mitjançant dieta sana, exercici de manera regular i el descans necessari, són, segons els especialistes, els primers passos per a bregar amb les emocions. De totes maneres, pot ser que resulti convenient consultar al metge de família perquè ajudi a trobar el tipus de tractament més adequat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions