Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La síndrome de Wendy

Un trastorn basat en la necessitat de satisfer al proïsme

Miedo al rebuig, a l’abandó, desig de complaure als altres i sobretot a la pròpia parella… Aquestes són algunes de les causes que es troben després de l’anomenada ‘Síndrome de Wendy’. Una complexa conducta que a simple vista no té cap patologia i guarda una estreta relació amb la més coneguda ‘Síndrome de Peter Pan’, descrit pel psicòleg Donen Kiley en 1983 i que fa referència a tots aquells homes i/o dones que no volen créixer.

Qui és Wendy?

Wendy és aquella dona o home que es troba darrere d’un Peter Pan. I és que, com relata el psicòleg clínic Ángel Marín Tejero, “després d’un Peter Pan sempre ha d’haver-hi una persona, home o dona, depenent del cas, que s’encarregui de fer tot allò que no fa ell. Peter Pan no existeix si no hi ha una Wendy que li aguanti”. Malgrat això, el psicòleg Marín Tejero assegura que no es pot parlar de la Síndrome de Wendy com una patologia. “Hi ha trastorns de la personalitat que es podrien assemblar a aquest síndrome, però aquest síndrome com a tal no és una patologia clínica, la qual cosa no vol dir que amb el temps no acabi produint desajustaments i sofriment, tant en la persona que ho sofreix com en els qui li envolten”.

/imgs/2006/10/wendy1.jpg

La Síndrome de Wendy es pot definir com el conjunt de conductes que realitza una persona per por del rebuig, per necessitat de sentir-se acceptat i recolzat, i per temor al fet que ningú li vulgui. En definitiva, per una necessitat imperiosa de seguretat. “Quan el subjecte actua com a pare o mare en la seva parella o amb la gent més pròxima, alliberant-los de responsabilitats, podem parlar de Wendy”, explica la psicòloga Pilar Arocas, qui afegeix que “aquestes conductes poden donar-se tant dins del nucli familiar, en els rols de pare-mare sobreprotectores, com en les relacions interpersonals, amb aquelles persones molt pròximes”. La mare que desperta tots els dies al seu fill perquè no arribi tard a classe, aquella que li fa els deures, li resumeix les lliçons o subratlla les anotacions, l’esposa que assumeix totes les responsabilitats domèstiques? és una Wendy en el nucli familiar. El mateix ocorre en la relació de parella si és ella o ell qui pren totes les decisions i assumeix les responsabilitats, actua com a mare o pare i com a esposa-emmanillo o justifica la informalitat de la seva parella davant els altres.

Les conductes més significatives que acompanyen una persona que pateix aquesta síndrome els les següents:

  • Sentir-se imprescindible
  • Entendre que l’amor és sacrifici i resignació
  • Evitar costi el que costi que algú s’enfadi
  • Intentar contínuament fer feliç a la parella
  • Insistir a fer les coses per l’altra persona
  • Demanar perdó per tot allò que no ha fet o que no ha sabut fer
  • Necessitat imperiosa de cuidar del proïsme
  • Convertir-se en un progenitor o progenitora en la parella

Els psicòlegs aquí consultats aclareixen que en algun determinat moment de la vida totes les persones poden actuar d’aquesta forma. Per tant, “per a parlar d’una veritable Síndrome de Wendy caldria tenir en compte que totes aquestes accions es basen en aquesta por a l’abandó i són constants en el temps”, explica la doctora Arocas.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Origen del trastorn »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions