La televisió i els videojocs aconsegueixen entretenir als nens durant hores. Aconsegueixen que es diverteixin i, en alguns casos, aprenguin. Malgrat complir amb totes les funcions per les quals van ser creats, els videojocs i la televisió no han deixat de reunir critiques des dels més diversos sectors. Un estudi recent empitjora l’escenari: els joves i els adolescents, a més dels més petits, són també víctimes. No obstant això, depèn de com s’usi.
Els videojocs s’associen a un major risc de problemes d’atenció tant en menors com en adolescents i joves. Així conclou un estudi que assegura ser el primer amb suficient evidència científica i amb un gran nombre de participants. Fins ara, s’havia investigat la probabilitat de sofrir problemes de concentració per culpa de veure massa televisió que es manifesten a l’escola amb el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), encara que només un havia comptat amb la participació de joves de 16 anys.
No obstant això, segons Edward Swing, investigador principal del treball publicat en la revista “Pediatrics”, pocs són els estudis que havien avaluat aquesta mateixa capacitat de desconcentració per part dels videojocs. El gran nombre de participants es deu a dues mostres, una d’1.323 menors de 6 a 12 anys de 10 col·legis diferents, i una altra de 210 universitaris d’entre 18 i 32 anys. Tots els participants van notificar el temps dedicat a la televisió i als videojocs els caps de setmana (per als menors, els informadors van ser els pares) durant 13 mesos de seguiment. Els problemes de concentració es van avaluar mitjançant qüestionaris. En el cas dels alumnes de menys edat van ser resposts pels seus professors, mentre que els universitaris van emplenar ells mateixos aquest tipus de prova.
Els resultats constaten que els qui invertien més de dues hores al dia davant de la televisió o veient videojocs registraven un 67% més de risc de patir problemes d’atenció. Els resultats són semblats tant per grups d’edat com pel tipus de tecnologia més usada, bé sigui la televisió, bé siguin els videojocs.
Els investigadors afirmen que són molts els motius que acompanyen al desenvolupament de problemes d’atenció i concentració, més enllà de les hores d’exposició davant les pantalles. L’educació rebuda dels pares, les activitats a l’aire lliure i la manera en la qual passen les hores amb la televisió i els videojocs (solos o acompanyats, entre uns altres), poden ser aspectes també importants. Sigui com sigui, des de l’American Academy of Pediatrics es recomanen limitar a dues hores diàries l’exposició a les pantalles.
L’altra cara de la moneda
La mala fama acompanya a la televisió des que es va creuar el límit i es va passar del recomanable a l’abusiu. Sedentarisme que porta a l’obesitat, alteració de la conducta en visualitzar imatges violentes?… En la revista “Pediatrics” es va publicar en 2004 un estudi de la Universitat de Washington amb una sentència contundent: cada hora davant de la pantalla és un risc addicional perquè el nen desenvolupi problemes d’atenció. I els videojocs, més contemporanis, han seguit un camí semblant. També s’han associat a sedentarisme i a conductes violentes i, ara, mancant atenció.
Però la televisió ha demostrat ser també un valor educatiu en si mateix, tant per l’emissió de programes educatius com per la capacitat de visionar-la de manera crítica, al costat dels progenitors, deixant de costat la seva funció de “cangur”. I, de nou, els videojocs mostren una sinergia important amb ella. En els últims anys els videojocs han resultat ser un possible recurs educatiu en el col·legi.
Sense anar més lluny, un grup d’investigadors de la Universitat d’Huelva ha publicat un treball en el qual destaca la utilitat dels videojocs per a l’ensenyament de les ciències socials. Amb aquests recursos no només millora el procés d’ensenyament, sinó la predisposició dels alumnes a accedir a la informació per aprendre. Els mateixos investigadors han definit als videojocs com a “laboratoris per a experiments socials”.
A causa de la influència d’aquestes tecnologies en el desenvolupament cognitiu de l’individu, és important que els adults coneguin tant els prejudicis com els beneficis que d’elles es poden extreure per treure el màxim profit. És important conèixer el contingut dels videojocs i dels programes de televisió amb la finalitat d’adaptar-los a l’edat dels fills i assegurar-se que no siguin sexistes, violents o racistes; fomentar la participació tant davant del televisor com en els videojocs, amb partides de més d’un jugador; limitar el temps diari de dedicació; diversificar programes i jocs; i, sobretot, involucrar-se durant el videojoc o el programa televisiu.
Una recerca recent duta a terme per la Fundació Alimentum, entitat sense ànim de lucre que estudia l’exercici de nens i adolescents en l’àmbit escolar, mostra que el 40% dels 1.515 progenitors madrilenys enquestats creu que els jocs de la seva infància eren més saludables que les fórmules d’entreteniment actual. Aquestes mateixes persones creuen que la reducció de l’exercici físic es deu sobretot a l’oci passiu, com els videojocs o la televisió.
Si ben el 98% remarquen la importància que els seus descendents practiquin exercici diàriament, amb prou feines la meitat afirma que els seus fills dediquin més d’una hora al dia d’esport.
