Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La timidesa en l’adolescència

L'ansietat i la falta de confiança en un mateix, els principals obstacles

Recorda les seves primeres converses amb el sexe oposat? No s’atrevia a fer el primer pas? La timidesa afecta amb major freqüència i de forma més intensa als adolescents, un segment d’edat que travessa en aquests anys grans canvis. Es fan nous amics i s’inicien noves relacions. Els experts asseguren que aquesta reacció d’inseguretat es venç gràcies a l’aprenentatge. Coneguem l’opinió i el consell de cinc psicòlegs sobre aquest tema tan consultat i al mateix temps tan senzill de solucionar, segons els especialistes.

Motius de la seva aparició

La timidesa és un tret de la personalitat que tots tenim en major o menor grau i que es mostra de manera més acusada en certs moments. “És una reacció d’inseguretat que apareix quan la persona entra en contacte amb situacions que impliquen relació amb uns altres”, indica la psicòloga Almudena Porres Salces. Sol afectar en major mesura a determinats tipus de personalitat, per exemple, és més habitual quan coincideixen “la introversió, un cert grau d’hermetisme i dificultats de comunicació, o quan en la infància ha faltat confiança i afecte per part dels pares”, assenyala Teresa Pont, vicepresidenta de la comissió deontològica del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

Els adolescents constitueixen un dels grups més afectats per la timidesa, segons Antonio Cano Vindel, professor titular de la Universitat Complutense de Madrid i President de la Societat Espanyola per a l’estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SIGUIS). “En aquesta etapa s’aguditzen els problemes de la timidesa per tres motius”:

  • Perquè s’ha deixat de ser un nen i no es tenen ben apresos els nous rols socials.
  • A causa dels canvis que experimenta el propi cos, fet que pot arribar a provocar problemes d’acceptació de la nova imatge corporal.
  • A causa dels canvis hormonals, que es troben relacionats amb les emocions. Per aquesta raó es dóna una major incidència de la vergonya i de la irritabilitat.

Tant la predisposició genètica com l’entorn social dels primers anys de vida són determinants en l’origen de la timidesa, exposa Cano Vindel. “En la timidesa poden influir factors genètics -com la introversió- o factors de l’aprenentatge, ja que des de petits es van aprenent una sèrie de comportaments a l’entorn del nen i no és el mateix tenir pares introvertits que extravertits. També apareixen emocions pròpies de l’aprenentatge social, com la vergonya. Ens socialitzen, i encara que sent bebè no hagués importat estar nu, a un nen de 7 o 8 anys li pot fer vergonya”.

Respecte a l’origen de la timidesa, cada vegada més experts coincideixen a destacar que la influència de l’entorn és major. Expliquen que si el nen viu en un entorn acollidor, tindrà menys possibilitats de ser tímid. “En les experiències precoces de la vida, si la criatura percep que és desitjada, volguda i rep una base d’estabilitat afectiva i seguretat en les seves necessitats bàsiques, tindrà una major confiança en si mateixa”, argumenta Pont.

Les causes de la timidesa en l’adolescència solen ser diferents que en altres etapes de la vida. Incideix per igual tant en nois com en noies. “Per exemple, en l’adolescent es produeix una desconfiança en un mateix perquè la personalitat encara no està conformada; o temors perquè encara no s’han adquirit massa habilitats socials”, explica Porres Salces.

En línies generals, la timidesa pot sorgir per “una sobreprotecció familiar, a causa d’un ambient familiar autoritari, una situació escolar en la qual els nens se sentin menyspreats o per una circumstància social en la qual se sentin infravalorats pels seus iguals. Aquestes experiències provoquen en la persona una sensació de bloqueig que els impedeix enfrontar-se a situacions socials”, explica la psicòloga Mónica Elorza.

La timidesa no és sinònim d’introversió. Les persones introvertides són persones que es concentren en el seu món interior i que no necessiten relacionar-se amb els altres. “La diferència fonamental és que el tímid no sap com relacionar-se amb els altres i l’introvertit no ho necessita, és a dir, no busca relacionar-se amb la resta”, assenyala Elorza.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions