Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La tomografia per emissió de positrons

Una exploració diagnòstica que a més permet valorar amb exactitud i de forma prematura l'efecte de la teràpia en els pacients

img_PET_portada

En els últims anys una exploració emergent, la tomografia per emissió de positrons, està representat un salt qualitatiu i un important avanç en el diagnòstic i seguiment de malalties com el càncer o l’Alzheimer. Un recent estudi avala el paper cada vegada més rellevant d’aquesta tècnica.

El treball publicat per l’Agència Espanyola de Tecnologies Sanitàries (AETS), assenyala que en un 76% dels casos la Tomografia per Emissió de Positrons (PET, les seves sigles en anglès) evita haver de realitzar altres proves diagnòstiques invasives i amb riscos per al pacient (com a biòpsia o cirurgia), la qual cosa a més de beneficiar clarament al malalt també contribueix a l’estalvi de costos per a la sanitat. Així mateix, en un 39% dels casos, també és capaç de detectar lesions noves que ni tan sols s’havien sospitat amb les tècniques convencionals i en un altre 92% aporta informació complementària. El mateix estudi assenyala que la PET modifica el diagnòstic i l’estadi tumoral fins a en un 57% dels casos. A més, condueix a canvis en el tractament previst abans de realitzar aquesta prova en un 79% dels pacients, podent realitzar un pronòstic fiable, determinar quin és l’opció terapèutica més apropiada en cada fase de la malaltia, obviant tractaments agressius innecessaris.

Pacients oncològics, principals beneficiats

L’oncologia és actualment la principal aplicació d’aquesta nova tècnica. Aproximadament el 80% de les exploracions PET que es realitzen són en pacients amb càncer, sent la indicació més freqüent el càncer de pulmó, en el qual té una sensibilitat del 96% enfront del 67% del TAC (Tomografia Axial Computerizada) a l’hora de diferenciar entre una lesió tumoral i una lesió no tumoral benigna. El segon lloc en el rànquing de proves més comunes en càncer ho ocupen els limfomes i el tercer, el càncer de còlon.

La PET també pot ser emprada com un instrument no invasiu per a la detecció de l’afectació de ganglis axil·lars en dones amb càncer de mama, la qual cosa permet evitar la biòpsia de ganglis sentinella i passar al següent pas en el maneig de la pacient (quimioteràpia o resección del gangli afectat). Aquesta és la principal conclusió d’un estudi desenvolupat al Centre Mèdic Cedars-Sinai de Los Angeles (EUA), publicat en Arxivis of Surgery, en el qual van revisar les dades de 54 dones amb càncer de mama invasiu a les quals es va practicar PET-FDG (tomografia per emissió de positrons amb fluordeoxiglucosa) abans de cirurgia o quimioteràpia.

La PET mesura l’activitat metabòlica de les cèl·lules avaluant la fisiologia i l’anatomia de l’òrgan o teixit

La tomografia per emissió de positrons no és tan sol una exploració diagnòstica sinó que permet valorar amb precisió i de forma precoç quin està sent la repercussió de la teràpia en els pacients. En alguns tipus de tumors és possible predir la resposta fins i tot després d’aplicar el primer cicle de quimioteràpia. A més del seu interès en oncologia, en pocs anys la PET ha passat a ser una tècnica d’enorme potencial clínic en altres àrees com la neurologia, la psiquiatria i la cardiologia, no tan sols en el diagnòstic sinó pel seu important paper en recerca bàsica.

Més que simples imatges anatòmiques

La PET és un procediment de medicina nuclear que mesura l’activitat metabòlica de les cèl·lules dels teixits corporals, la qual cosa permet avaluar la fisiologia (funcionament) i l’anatomia (estructura) de l’òrgan o teixit. Per tant, aquesta exploració és una eficaç eina en el diagnòstic precoç ja que permet detectar canvis bioquímics que poden identificar el començament d’un procés patològic abans que puguin observar-se els canvis anatòmics relacionats amb la malaltia a través d’altres exploracions amb imatges com per exemple, la tomografia computarizada o la ressonància magnètica.

Atès que és un examen de medicina nuclear, per al procediment s’utilitza una petita quantitat de substància radioactiva (radionúclid). Posteriorment s’utilitza un dispositiu d’exploració que detecta els positrons (partícules subatòmiques) emesos per aquest radionúclid en l’òrgan que s’estudia. Els radionúclids són substàncies químiques (com la glucosa, el carboni o l’oxigen), que són utilitzades naturalment per l’òrgan durant el procés metabòlic normal, a les quals s’agrega una substància radioactiva. Per exemple, en les PET cerebrals, atès que el cervell utilitza glucosa per al seu metabolisme, s’afegeix una substància radioactiva a la glucosa per crear un radionúclid denominat fluorodeoxiglucosa (FDG).

El ràpid desenvolupament de nous radiofármacos fa que les possibilitats d’estudi mitjançant PET siguin cada vegada majors, tant en el camp de l’aplicació clínica com des del punt de vista de la recerca. Pràcticament totes les molècules biològiques són susceptibles de ser marcades amb algun isòtop emissor de positrons, per la qual cosa el ventall de possibilitats és amplísimo. Des del desenvolupament de nous tractaments, comprovant la seva eficàcia i la unió a receptors, fins a l’aplicació per a l’estudi ‘in vivo’ de la teràpia gènica, que tant auge aquesta tenint actualment, les possibilitats són gairebé infinites.

PROMETEDOR FUTUR

La PET proporciona informació a nivell metabòlic, bioquímic i molecular sobre el funcionament del cervell humà ‘in vivo’ de forma no invasiva i constitueix una excel·lent eina tant per a la recerca com per a la valoració clínica dels pacients. L’exploració té una indicació fonamental en l’estudi de les demències i de les malalties degeneratives del sistema nerviós central ajudant a identificar la seva causa i realitzant el diagnòstic diferencial amb altres malalties.Donada l’elevada taxa de metabolisme de les cèl·lules cerebrals per a la glucosa, es pot mostrar clarament la seva disminució en estadis molt inicials i, d’aquí, la seva capacitat de detectar precoçment la malaltia d’Alzheimer i altres processos com la demència senil.

També és d’interès l’estudi PET en la malaltia de Parkinson, fonamentalment mitjançant l’ús de F18-Dopa, però també mitjançant la FDG (fluordeoxiglucosa), observant-se una disminució del seu metabolisme a nivell del nucli caudado quan existeix aquesta malaltia. En l’epilèpsia, l’exploració pot detectar l’existència i localització de focus epileptógenos, especialment en pacients amb atacs complexos parcials refractaris als fàrmacs anticomiciales en què s’ha enfocat el seu tractament mitjançant resección quirúrgica.

En Psiquiatria la tècnica està encara infrautilizada. En l’estudi de les esquizofrènies proporciona l’oportunitat d’establir vincles entre els símptomes i les funcions cerebrals que s’alteren en aquesta malaltia. En la pràctica clínica pot ser útil en el diagnòstic diferencial entre diferents trastorns mentals a fi de descartar la presència de quadres psicóticos que poden amagar-se darrere d’alguns quadres depressius o d’abús de drogues en persones joves.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions