Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La tos

La tos pot aparèixer com a símptoma que acompanya a altres processos o com una situació puntual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 06 de Novembre de 2006
img_ninotosiendo_portada

La tos és una resposta a la irritació dels nervis coneguts com a receptors de la tos que es concentren principalment en la gola i en els punts de ramificació més significatius de les vies respiratòries, però també poden trobar-se en els sins paranasales, al canal auditiu, esòfag, abdomen i en els revestiments del cor i dels pulmons.

La tos és un mecanisme defensiu que assegura la permeabilitat de les vies respiratòries expulsant qualsevol substància irritante, sigui mucosidad o cos estrany, allotjat en el sistema respiratori. També pot estar produïda per sequedat o refredament ambiental. . El reflex de la tos provoca un impuls que comença amb la irritació de la mucosa que provoca una excitació dels receptors, puja pel nervi vague al bulb raquídeo i a la protuberància (sistema nerviós central). Després, aquest impuls es dirigeix cap al diafragma i els músculs intercostals i abdominals.

El refredat comú és la causa del 75% dels episodis de tos. Aquest símptoma consta de tres fases; l’obertura de la glotis amb inspiració, el tancament amb contracció dels músculs respiratoris (músculs pectorals, diafragma i abdominals) i obertura brusca de la glotis amb una expulsió de l’aire retingut. Est és un procés reflecteixo que també pot produir-se o inhibir-se voluntàriament.

Tipus de tos

Existeixen diferents tipus de tos i no totes són preocupants. Els experts assenyalen que un individu pot patir de dos a tres episodis de refredats a l’any, sent aquests la causa més comuna de la tos. La tos pot ser seca, sense expectoració, o productiva normalment de secrecions pròpies de l’aparell respiratori. Hi ha un tipus de tos coneguda com a tos seca falsa, sobretot en nens i dones, que es caracteritza per la deglución de les secrecions que no s’aconsegueixen expectorar.

La tos psicógena és més freqüent en els adolescents i en individus que presenten problemes emocionals

Un element important per a la valoració és determinar si la tos és aguda o crònica. Es considera que una tos crònica és aquella amb una durada de més de tres setmanes, encara que des d’alguns sectors mèdics posen el límit en vuit setmanes ja que la tos post-infecciosa pot durar fins a sis setmanes després. Normalment persisteix perquè la mateixa expulsió violenta de l’aire irrita constantment la tràquea i la laringe, encara que també pot ser deguda per una malaltia latent que hagi superat els mecanismes de defensa. Els estudis realitzats fins ara mostren que un 13% de la població adulta té tos crònica.

La tos psicógena, una causa de tos crònica, és més freqüent en els adolescents i en individus que presenten problemes emocionals o d’estrès. Freqüentment aquest tipus de tos s’accentua quan l’individu està molt nerviós i desapareix amb el somni o quan es desenvolupa alguna activitat que precisa concentració.

Tractaments simptomàtics

ja que la tos és un símptoma i no una malaltia, el tractament ha de tractar la causa subjacent. Si la tos persisteix durant més de dues setmanes convé visitar al facultatiu perquè determini la seva etiologia. Només si la causa és una infecció el metge receptarà antibiòtics.

Com el tractament està en funció de la causa que la provoqui, si la tos és d’origen asmático seran necessaris medicaments broncodilatadores. Si és deguda a una sinusitis haurà de tractar-se amb antibiòtics i si és causada per defectes congènits possiblement requerirà de cirurgia. En ocasions, si no pot determinar-se la causa concreta que la produeix, tractar-la amb medicaments específics pot servir com a examen diagnòstic.

La majoria dels preparats per a la tos que es venen sense recepta són combinacions de supresores de la tos, expectorantes, descongestionantes i antihistamínics. El dextrometorfano, un medicament inhibidor de la tos irritativa no productiva que es troba en molts preparats que es venen sense recepta, també és eficaç. S’usa per a l’alleujament de la tos seca causada per refredat, grip o condicions similars. No obstant això, cal tenir en compte que la supressió de la tos en pacients amb malalties de laringe, tràquea o bronquis pot resultar perillosa perquè les deixa sense mecanisme protector. Tampoc cal suprimir aquella tos productora de gran quantitat de secreció ja que provocaria una acumulació que podria interferir en la ventilació i propiciar la infecció respiratòria.


Les pastilles sense recepta amb anestèsics locals poden ajudar als símptomes de la tos. Encara que existeixen diversos remeis casolans que poden disminuir la seva intensitat i les molèsties que ocasiona com són la regalèssia, pel seu efecte antitusígeno disminuint la irritació de la mucosa respiratòria, beure aigua no massa fregeixi per mantenir la zona ben hidratada o begudes calentes amb una cullerada de mel. També els caramels de mel ajuden a suavitzar la gola, evitant els que contenen mentol perquè tenen un efecte contrari. En cas d’estar constipats és aconsellable dormir amb un coixí de més, ja que a la nit, en decúbito, la mucosidad tendeix a desplaçar-se cap a la part posterior de la gola intensificant la tos.

SALUT!

L’esternut és un acte reflecteixo irrefrenable que té com a origen una irritació de la mucosa nasal que estimula la sensibilitat de la mucosa del nas i provoca una brusca inspiració d’aire (gairebé dos litres i mitjà) que passen als pulmons. Llavors els músculs abdominals empenyen al diafragma, múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal, provocant un augment de pressió en els pulmons. Entretant, els músculs faringis també s’oclouen. Quan l’aire surt disparat ho fa de forma violenta i sorollosa pel nas i la boca a una velocitat de fins a 160 km/hora.

En realitat, igual que la tos, és un mecanisme de defensa de l’aparell respiratori per eliminar la pols o qualsevol altra substància irritante, com el pol·len, determinats olors i l’aire fred, entre uns altres.

Aproximadament una de cada tres persones presenta els anomenats esternuts fóticos, coneguts també com a reflex solar o lumínic de l’esternut, que sol presentar-se en salves perllongades i irrefrenables en persones exposades de forma sobtada a la llum solar intensa. Els investigadors suggereixen que la causa estreba en una disfunció entre el nervi trigémino i el nervi que transmet els impulsos visuals al cervell. De naturalesa hereditària i amb una alta prevalença (els experts assenyalen que hi ha un 50% de possibilitats d’heretar-ho dels progenitors) se li atribueix una mínima importància a excepció de les molèsties que ocasiona en persones amb hipersensibilitat a la llum i en professions en què estigui considerat com a factor de risc, com a pilot de combat.

Segons la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica, el procés de l’esternut és un problema potencial si es va al volant. Aquesta acció tan habitual, fins i tot en persones no al·lèrgiques, pot ocasionar la pèrdua del control del vehicle durant uns segons. Un únic esternut, segons els experts, conduint a 90 km/hora impedeix controlar el vehicle aproximadament uns 25 metres, i si el cotxe circula a 120 km/hora, més de cinc esternuts impossibiliten el control de prop de 700 metres.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions