Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La troballa d’una substància anti-inflamatoria obre l’esperança a una possible cura de la malaltia celíaca

En un període de dos a tres anys podria desenvolupar-se un medicament que resoldria el problema

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deOctubrede2006

Un grup d’investigadors italians ha fet públic un descobriment que obre per primera vegada l’esperança a una possible cura de la malaltia celíaca, la intolerància al gluten que obliga a els qui la pateixen a evitar tots els aliments que ho contenen, com el pa o la pasta. Aquesta dolència es produeix per un defecte de l’organisme, que no reconeix el gluten i ho identifica com una substància enemiga, per la qual cosa reacciona a la seva presència amb àcids que en realitat acaben per destruir la flora intestinal.

La clau de la troballa dels científics italians és que han comprovat en laboratori que una altra substància de l’intestí és capaç de contrarestar aquest mecanisme d’autodefensa. Segons afirmen, “en dos o tres anys” podria desenvolupar-se un medicament que resoldria el problema.

Els científics expliquen que el gluten fa reaccionar en l’intestí del celíaco a unes cèl·lules “dolentes” que emeten substàncies inflamatorias, però també estimula, encara que en menor mesura, a unes cèl·lules “bones”, que al seu torn produeixen una substància anti-inflamatoria. L’experiment italià, amb vista a desenvolupar un fàrmac, va enfrontar “bones” contra “dolentes”, però en una proporció d’una contra una, i va resultar que guanyaven les “bones”.

“Hem vist que, a més dels limfòcits que produeixen substàncies inflamatorias, hi ha uns altres amb una activitat regulatòria, també reactius al gluten, però que produeixen substàncies anti-inflamatorias, com la interleuquina 10. Doncs bé, conreades en laboratori les dues poblacions de limfòcits i posades en contacte, la proliferació dels limfòcits patògens queda bloquejada”, explica un dels responsables de la recerca, el doctor Gaetano Iaquinto. L’objectiu ara és potenciar “in vitro” l’activitat de les cèl·lules “bones”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions