Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La Universitat Miguel Hernández descobreix una nova via que permetrà aprofundir en l’estudi de la hiperglucemia

Amb el projecte es podran posar en marxa treballs sobre nous fàrmacs contra aquests problemes de salut

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 13deJuliolde2002

Universidad
La Universitat Miguel Hernández (UMH) ha descobert una nova via que permetrà aprofundir en l ainvestigación de la hiperglucemia transitòria, un trastorn que pateixen amb certa freqüència les dones embarassades i que consisteix en l’augment de la concentració de glucosa en la sang, per sobre de la taxa màxima.

Les conclusions a les quals ha arribat el doctorand Israel Járabo, a través de la seva tesi, seran les que donaran motiu a altres recerques tant sobre aquest trastorn com en relació amb les cataractes, una de les malalties més comunes entre la població, hagut de sobretot a l’augment de l’esperança de vida.

Segons el treball de Jarabo, l’octodon degus, un rosegador d’origen xilè d’uns 35 centímetres, podria ser un bon modelo animal per a l’estudi d’ambdues patologies. Caracterització de la resposta insulin-secretora en l’Octodon degus, un possible model de diabetis tipus 2 és el títol de la tesi, que ha estat dirigida pels professors Franz Martin i Bernat Soria, de l’Institut de Bioingeniería. Aquest últim conegut internacionalment per les seves recerques sobre la diabetis, que han vingut provocant certa polèmica per la seva intenció d’usar cèl·lules mare embrionàries.

Contràriament a l’esperat per l’autor de la tesi, els treballs en el laboratori van concloure que aquest rosegador no és un model interessant per a la diabetis del tipus 2, una de les malalties que va en augment en la població, especialment entre les persones adultes.

Jarabo va triar est modelo animal en comprovar que descrivia una possible hiperglucemia espontània i altres aspectes com a cataractes, presència de cristalls en les cèl·lules alfa de l’illot de Langerhans, fins i tot en alguns illots es va observar l’existència d’un virus tipus herpes, tots ells relacionats amb la malaltia.

També va influir que l’autor de la tesi es plantegés la possibilitat que l’octodon degus servís com modelo animal de laboratori per a l’estudi de la diabetis mellitus tipus 2, el fet que es pogués analitzar sense canviar els seus hàbits, ja que és diürn, i la facilitat amb que es podia reproduir en l’animalario de la UMH.

L’objectiu principal de l’estudi era corroborar o descartar si aquest rosegador xilè era un bon model per a l’anàlisi d’aquesta malaltia. Per a això es va dur a terme un meticulós informe sobre els paràmetres bioquímics i fisiològics tant en sang com en plasma de l’animal.

Així mateix es va procedir a realitzar un estudi de l’acoblament estímul-secreció en els illots Langerhans del pàncrees del rosegador -encarregats de secretar la insulina per contrarestar la glucosa circumdant en sang-, a fi d’intentar dilucidar posteriorment en l’animal hiperglucémico si els valors enfrontats als controls variaven o es mantenien propers.

Després de realitzar un seguiment de l’evolució de la glucèmia en els animals que presentaven aquesta alteració del nivell de sucre en sang, es va observar després d’un any, que revertia el seu hiperglucemia. Per aquesta raó, Jarabo considera que el seu estudi permetrà iniciar noves recerques en aquest camp. «Est modelo animal permetrà esbrinar per què es dona aquesta hiperglucemia transitòria, les possibles raons, al marge de les quals ja es coneixen, i lògicament iniciar estudis sobre nous fàrmacs per combatre aquestes malalties».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions