La urticaria crònica

La urticaria crònica és una afecció dermatológica que sofreixen més de 250.000 persones a Espanya. Afecta a dues dones per cada home i entre el 10% i el 20% de la població ha patit, en algun moment de la seva vida, un quadre agut d’aquesta malaltia. Té major prevalença entre els 20 i els 40 anys i un gran impacte en la qualitat de vida de les persones que la sofreixen: el 73% dels afectats ha de cancel·lar les seves activitats socials a causa de la malaltia i més del 70% se sent limitat en les seves relacions sexuals. A més, provoca que un de cada quatre no pugui acudir al seu lloc de treball almenys una vegada al mes.

Aquests són dades de l’Associació d’Afectats d’Urticaria Crònica (AAUC) que, en dates recents, juntament amb la col·laboració de la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC), ha celebrat l’I Dia Mundial de la Urticaria Crònica sota el lema “Posa’t en la meva pell”.

Aquesta malaltia provoca una intensa Joaquín Sastre, president electe de la SEAIC i cap de Servei d’Alergología de l’Hospital Fundació Jiménez Díaz, explica que “la urticaria crònica és una afecció dermatológica que es caracteritza per l’aparició sobtada de picor, acompanyada de la manifestació de ronchas o eritemas de grandària variable i en ocasions inflors en les parpelles, llavis o mans. Es produeix per l’alliberament de la histamina , substància que produeixen unes cèl·lules denominades mastòcits”.

Es considera que és crònica quan supera les sis setmanes, encara que les ronchas o habones poden presentar-se i anar-se en un interval de 24 hores. Es diferencia d’altres dermatitis perquè les ronchas solen desaparèixer i aparèixer en altres zones durant llargs períodes de temps. La seva evolució és poc predictible i els brots poden tenir una durada de dos mesos a cinc anys. De vegades, després de cinc o deu anys sense símptomes, pot sorgir de nou. “Aquesta evanescencia és molt característica de la urticaria crònica”, aclareix l’especialista.

Entre els factors que provoquen exacerbaciones o brots de la malaltia de base estan “els antiinflamatorios no esteroideos, però també la pressió mantinguda o els canvis de temperatura. La causa en la gran majoria de la urticaria crònica és desconeguda; de vegades s’associa a problemes d’autoinmunidad , sobretot, de la glàndula tiroide. Sempre s’ha de fer una analítica de certes malalties associades per descartar unes altres”, explica Sastre.

Tractament per la urticaria crònica

Com a primera mesura, segons l’especialista, s’inicia tractament amb un antihistamínic i sempre sota control mèdic. I és que cada cas requereix una opció terapèutica individualitzada i aquesta depèn del curs i els símptomes de la urticaria en cada pacient. A més, és difícil establir un tractament estandarditzat, doncs la urticaria crònica és una malaltia difícil de controlar en alguns casos. “És necessari trobar el tractament més idoni per a cada afectat i és freqüent que no sigui eficaç al primer intent”, explica el president de la SEAIC.

“En els casos en els quals la resposta als antihistamínics no sigui adequada, es poden augmentar les dosis. Si continua sense haver-hi resposta al tractament, ha de considerar-se l’ús de corticoides sistèmics en dosis molt baixes durant un temps limitat, sempre sota prescripció mèdica”, detalla Sastre. “I, així i tot, molts quadres d’urticaria són rebels als tractaments habituals i han de ser emprats un altre tipus de fàrmacs, com l’anti-IgE , un anticòs dissenyat al principi per tractar l’asma greu”, assenyala. L’anti-IgE bloqueja la immunoglobulina I (IgE) lliure i interromp la reacció inflamatoria posterior. “En els últims anys, en casos d’urticaria crònica refractària al tractament convencional s’han obtingut resultats molt prometedors amb aquest anticòs”, apunta Sastre.

Una bona notícia és que, en la majoria dels casos, quan una urticaria crònica s’estudia i afronta amb paciència, al final es troba un tractament eficaç que permet al pacient desenvolupar una vida per complet normal i deixar enrere un gran problema.