Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’acupuntura

Una alternativa terapèutica compatible amb els mètodes de la medicina
Per EROSKI Consumer 14 de juny de 2004

L’acupuntura és una de les denominades medicines alternatives més coneguda i utilitzada en l’actualitat. Els seus seguidors són tants com els seus detractors, no obstant això, els resultats dels últims estudis clínics demostren la seva eficàcia contra el dolor i en moltes altres patologies, aconseguint que sigui aplicada en hospitals i centres de salut públics andalusos. L’Organització Mundial de la Salut reconeix la seva utilitat davant determinades malalties i, més recentment, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears s’ha acollit a la Societat Científica d’Acupuntura de Catalunya i Balears.

Nocions bàsiques

La dècada dels 70 va ser testimoni de l’arribada a Espanya d’aquesta tècnica oriental mil·lenària que ja s’emprava des de feia anys a França i Alemanya, entre altres. L’Organització Mundial de la Salut ha reconegut els efectes positius de l’acupuntura en un important nombre de malalties, la qual cosa suposa un impuls cap a la seva total acceptació en la comunitat mèdica.

Què és l’acupuntura? Es tracta d’una tècnica que busca l’harmonia energètica de l’ésser humà. Segons la tradició mèdica xinesa, quan es trenca l’equilibri en l’organisme apareixen els dolors, les molèsties i els problemes de salut, en general.

Com funciona? Consisteix en la inserció de diverses agulles metàl·liques molt fines en llocs molt concrets del cos humà, coneguts com a meridians. És per aquests meridians o canals, cadascun d’ells connectat amb òrgans vitals, per on flueix l’energia necessària per a mantenir el correcte equilibro de l’organisme. “Amb les agulles es corregeix el moviment energètic del cos, és a dir, una malaltia pot produir una alteració energètica en el cos o, a l’inrevés, una alteració energètica pot provocar una malaltia. Per mitjà de les agulles s’estimula o es desbloqueja (disminueix) l’energia, en funció del que sigui necessari en cada cas concret”, explica Xavier Palacios mèdic acupuntor, format fa més d’un quart de segle a França. En punxar amb les agulles en aquests punts s’alliberen endorfinas i uns altres neurotransmisores que poden ajudar a disminuir el dolor, reduir les inflamacions, enfortir el sistema immunològic i ajudar el cos a combatre les infeccions.

Quants punts d’energia té el cos humà? Existeixen 365 punts situats sobre els canals anomenats principals o clàssics, però en els últims cent anys s’han descobert punts anomenats “extres”, que superen els 100, i serveixen per a múltiples processos.

Com són les agulles que s’utilitzen? La major part de les agulles estan fetes d’acer i plata, encara que també es poden trobar d’or, la qual cosa encareix el tractament. Les agulles poden tenir el mànec de coure i algunes compten en la punta amb una planta coneguda com a artemísia a la qual es cala foc i fa calor. Totes les agulles són estèrils i d’un sol ús.

Existeixen diferents classes d’agulles per a cada zona a tractar? Sí, es poden utilitzar diferents tipus d’agulles depenent de la malaltia i de la persona. És a dir, una persona obesa necessitarà una agulla més llarga que una persona prima, ja que per a arribar al meridià es necessita major longitud. Les classes d’agulles també varien en funció de si el metge considera que s’ha de fer sagnar al pacient o no. “Hi ha ocasions en les quals es fa sagnar per a descongestionar la zona. Per a això s’utilitzen unes agulles llanceta, que acaben en ve”, explica el doctor Palacios.

Quins són els avantatges de l’acupuntura? A més de reduir considerablement els estats de dolor, l’acupuntura és fàcilment aplicable, sempre que s’estigui en mans d’un professional, escurça el període de convalescència i resulta molt eficaç.

És especialment beneficiosa en? els qui pateixen malalties cròniques que no responen al tractament convencional i per a aquells al·lèrgics a certs medicaments.

És dolorosa? No. Consisteix en una petita burxada. Únicament pot sentir-se alguna cosa en estimular l’agulla, però no provoca dolor.

Té algun efecte secundari? Poden presentar-se, sobretot, si qui l’aplica no és un professional o no sap punxar. En les primeres sessions és possible que apareguin algunes reaccions sense importància com a sensació de mala gana i malestar, nauseas, lleugers marejos. Aquests efectes poden deriven d’una mala pràctica, encara que no és així en tots els caos. “El metge ha de tractar de limitar al màxim que es produeixin aquests símptomes, i el pot fer limitant el nombre d’agulles en les primeres sessions o reduint el temps de la burxada”.

Quantes sessions són necessàries? Depèn del pacient, la seva malaltia i l’estat en què aquesta es trobi. Per normal general, se solen aplicar unes 10 o 12 sessions, i fins a la quarta o sisena sessió no es comença a prear una notable millora.

Quant costa cada sessió? El preu varia entre els 40 i els 80 euros, en la medicina privada. En la pública encara no està regulat.

El seu diagnòstic

Segons els Instituts Nacionals de Salut americans, un de cada tres nord-americans necessita alguna vegada en la seva vida una teràpia alternativa a la medicina convencional. A Espanya cada any augmenta el nombre de pacients que acudeixen a la recerca d’una solució als tradicionals medicaments (principalment antiinflamatoris). “Principalment, perquè la societat tendeix a buscar mètodes el més naturals possibles al seu problema”, explica Xavier Palacios Urdiain, mèdic acupuntor. L’acupuntura s’ha perfilat com una de les tècniques més reeixides, donada la possibilitat d’aplicar-la a pràcticament tothom, “l’única limitació és el possible rebuig que una persona senti cap a les agulles. Fins i tot a nens de dos anys se’ls pot tractar l’al·lèrgia o neurosi amb acupuntura”.

Per a aconseguir aquest objectiu és important “començar el tractament amb els primers símptomes, és a dir, en la primera fase de la malaltia o patologia, o quan es veu que la medicina convencional (els fàrmacs) no alleuja o elimina les molèsties”, explica el doctor Rafael Cobos, de l’Hospital Verge de la Rosada de Sevilla.

A més, és fonamental que el professional realitzi un complet diagnòstic al pacient. “S’ha d’avaluar tot. En primer lloc és necessari conèixer els símptomes que té el pacient, estudiar la possible causa d’aquests, i després fer un diagnòstic en el qual es valorarà l’estat energètic de la persona, que moltes vegades s’aprecia a simple vista, ja que depèn de com es troba la pell, la seva lluentor o sequedat, la llengua, els ulls, el pèl…” A vegades i, depenent del mal que es vulgui tractar, pot ser necessari realitzar anàlisis complementàries de sang o orina, i fins i tot un altre tipus de proves mèdiques.

Després d’aquest estudi, el pacient començarà a rebre les sessions d’acupuntura, “en les quals l’especialista decidirà, depenent del moment i l’estat de la persona, com col·locar les agulles i quant temps. En persones molt ansioses que necessiten trobar-se bé com més aviat millor, el temps entre una i una altra sessió disminuirà”, expliquen els professionals consultats. Els primers dies del tractament se solen aplicar dues sessions per setmana i quan comencen a remetre els símptomes, una sessió setmanal o cada quinze dies és suficient perquè el pacient se senti bé.

Acupuntura i malalties

Encara que els experts suggereixen la seva utilització com a tractament principal per a la cura de les malalties, l’acupuntura s’usa sovint com a teràpia complementària, sobretot com a mètode per a reduir el dolor en el cas de, per exemple, hèrnies discals. La seva aplicació és tan àmplia que serveix fins i tot com a sistema de prevenció de malalties a les quals el cos és més vulnerable depenent de l’estació de l’any.

La noció popular que és una creença primitiva o producte d’un pensament esotèric “és falsa”, segons afirma Dolç María Martínez Barquín, metge i responsable de la Unitat de Tractament del Dolor amb Acupuntura del Districte Sanitari Màlaga. Aquesta professional atribueix l’escepticisme de moltes persones al fet que “l’acupuntura procedeix d’una filosofia, una lògica i uns hàbits d’una civilització -la xinesa- molt diferent a la nostra”. Encara que és una tècnica desenvolupada fa més de 5.000 anys com a producte de l’observació i l’experiència, és difícil trobar estudis que demostrin la seva evidència científica. Per aquesta raó, Martínez Barquín, com molts altres professionals en aquesta àrea, demanden estudis elaborats amb metodologies sòlides que aconsegueixin demostrar evidències científiques. El principal problema és el seu cost; aquest tipus d’estudis exigeix fortes inversions que les institucions i organismes no sempre estan disposats a finançar. “Per descomptat, la pressió dels laboratoris farmacèutics és innegable”, sentència Martínez.

Encara que l’acupuntura obté molt bons resultats en problemes, mals de queixal i molèsties relacionades amb la menstruació i el climateri, on més s’ha pogut demostrar i constatar el poder terapèutic de les agulles és en els desordres psicosomàtics i múscul-esquelètics. És en aquestes situacions on els pacients obtenen els resultats més ràpids i ferms, “l’estrès, la depressió, l’ansietat, l’insomni o la fatiga són problemes cada vegada més habituals en la nostra societat. L’acupuntura, pels seus efectes relaxants, els combat i ajuda a superar-los”.

No obstant això, cal tenir present que l’acupuntura “no ha de suplir a la medicina convencional”, comenta Vicente Palomo, secretari d’informació de la Societat Espanyola de Medicina General. Segons Colom”l’acupuntura sembla eficaç en determinades malalties i símptomes, però precisa d’estudis més profunds i científics a l’ús, per a determinar amb seguretat les aplicacions en què resulta veritablement útil”. Una idea que comparteixen professionals acupuntores com el doctor Cobo qui explica que “no ha de plantejar-se com una medicina alternativa, sinó com una alternativa terapèutica, compatible amb els mètodes de la medicina. En definitiva, el pacient ha de rebre el tractament sense que això comporti aïllar-ho dels altres mètodes moderns de diagnòstic i/o tractament”.

Sense regulació mèdica

Per a obtenir els resultats desitjats és imprescindible que l’acupuntura sigui practicada per un metge acupuntor. Només així es podran alleujar els dolors i limitar l’aparició de possibles conseqüències desagradables i perfectament evitables per al pacient.

Un dels principals problemes pels quals s’ha vist afectada aquesta tècnica és per la falta d’una regulació mèdica. “De recomanar aquesta tècnica, jo sempre m’asseguro que qui la vagi a aplicar sigui mèdic, perquè considero que és l’únic professional amb coneixements suficients que li capaciten per a fer un diagnòstic exacte, bàsic per a aplicar un tractament correcte”, comenta Vicente Palomo, de la Societat Espanyola de Medicina General.

Malgrat que existeixen antecedents legislatius sobre la seva regulació a Espanya, com va ser el cas d’una Proposició de Llei i dues iniciatives legislatives en els Parlaments d’Andalusia i Catalunya, els professionals d’aquesta pràctica porten anys reclamant que es reguli com una especialitat mèdica més, assegurant que ha de considerar-se una ciència i que el professional idoni per a posar-la en pràctica sigui el metge. L’acupuntor Xavier Palacios qui reconeix que “avui dia és més difícil obrir una consulta sense permís, ja que Sanitat t’obliga a passar uns controls bastant estrictes i, almenys, exigeix una titulació mèdica”.

E principal problema resideix, no obstant això, en què a nivell acadèmic no està regularitzada la formació, “únicament França i Alemanya compten amb centres, però són privats”. A Espanya, explica Rafael Cobos, existeixen Cursos Universitaris de formació de Postgrau i Títols Propis com el de la Universitat Pablo d’Olavide de Sevilla, que forma metges amb Màster en Acupuntura i Moxibustión després de tres anys de formació teòrica i pràctica. Un metge acupuntor ha de ser un Llicenciat o Doctor en Medicina amb tres anys de formació i més de 750 hores teoricopràctiques.

Els Col·legis de Metges porten anys admetent en el seu si a grups de treball sobre acupuntura, igual que les societats científiques nacionals i regionals. El Col·legi de Metges de Sevilla és pioner i referència nacional de suport i integració de l’acupuntura en el col·lectiu mèdic.

La regulació de la pràctica a Europa segueix tendències diferents, segons països: Bèlgica, França, Alemanya, tenen legislacions reguladores i solen concebre la figura del metge com el director executant de la indicació i pràctica. En els pròxims mesos, per aplicació de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), es regularà l’exercici i l’acreditació dels metges acupuntores a través dels Col·legis Oficials de Metges. En altres països, com el Brasil, és especialitat mèdica, i a la Xina, existeix una carrera de medicina específica de set anys de durada sota l’epígraf “Medicina Tradicional Xinesa”.

L’últim escull per sortejar que li queda a l’acupuntura és entrar dins del catàleg de prestacions de la sanitat pública. “És una pena que una tècnica tan barata resulti tan cara; ni la sanitat pública ni l’Igualatorio ho cobreixen. És necessari recórrer a consultes privades, amb el fàcil que seria que el sistema sanitari comptés amb un metge acupuntor en els seus ambulatori o centres sanitaris”, lamenta el doctor Palacios.A Espanya els centres públics que inclouen la tècnica de l’acupuntura es limiten a la Comunitat d’Andalusia i són els següents:

Unitats de Tractament de Dolor:

  • Hospital Verge de la Rosada
  • Clínic Macarena i Valme

Districtes sanitaris:

  • Morón (Dues Germanes)
  • Llits (Castilleja de la Costa)
  • Màlaga