L’amoxicilina és un antibiòtic, semblat a la penicil·lina, que s’empra per tractar infeccions bacterianes, siguin respiratòries, d’oïda, gola i tracte urinari, entre unes altres, o com a tractament combinat amb altres fàrmacs per eliminar el bacteri causant de les úlceres, l’Helicobacter pylori. No obstant això, s’ha utilitzat de manera habitual en quadres de refredats i grips, per tractar la tos associada i prevenir el desenvolupament de pneumònia. En aquest article es descriu un estudi que demostra que l’amoxicilina no és útil per a les infeccions gripales ni per prevenir pneumònia en persones amb baix risc de sofrir-la. A més, s’expliquen les conseqüències del mal ús dels antibiòtics.
Els antibiòtics no són eficaços davant infeccions víriques. En concret, l’amoxicilina no és útil per tractar la tos associada a infeccions respiratòries lleus. Així ultima un estudi publicat en ‘The Lancet Infectious Diseases’, on es discuteix l’eficàcia d’aquest antibiòtic per prevenir pneumònies a persones amb baix risc de patir-la.
Amoxicilina, solament quan hi ha infecció?
“Els pacients que prenen amoxicilina no es recuperen molt més ràpid ni tenen menys símptomes”. És la irrefutable conclusió a la qual arriba el coordinador de la recerca, Paul Little, de la Universitat de Southampton (Regne Unit).
En l’estudi, els científics van analitzar a més de 2.000 adults amb infeccions respiratòries lleus de dotze països europeus (Anglaterra, Gal·les, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suècia, França, Itàlia, Espanya, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia) que van seguir una pauta antibiótica amb amoxicilina o un placebo, tres vegades al dia durant una setmana.
Espanya està al capdavant dels països europeus que més consumeixen antibiòtics
Els resultats apunten poques diferències entre els dos grups comparats, fins i tot amb l’anàlisi de diferents variables, com ser major de 60 anys, en el qual l’eficàcia de l’antibiòtic va ser molt limitada. No obstant això, els autors assenyalen que han trobat algunes dades discordantes: en el grup placebo va haver-hi un 19,3% de persones que van presentar símptomes nous i pitjors enfront de 15,9% del grup que prenia amoxicilina. No obstant això, els qui van prendre antibiòtics van sofrir més efectes secundaris (28,7%) que els que van rebre placebo (24%).
Little puntualitza que, a pesar que totes les persones es recuperen sense tractament, hi ha un petit percentatge que sí obtenen beneficis amb ell, però això no és premissa per generalitzar l’ús d’antibiòtics en pacients amb baix risc de pneumònia.
De fet, una recerca realitzada 2012 per científics de la Universitat de Washington (EUA) i publicada en la revista ‘Journal of the American Medical Association’, ja assegurava que els antibiòtics, com l’amoxicilina, no ajuden a combatre la majoria de les infeccions sinusales, encara que es prescriguin de manera habitual. Els científics apuntaven que deu dies de tractament amb antibiòtic -en comparació d’un grup placebo- ni alleugen els símptomes ni ajuden a reincorporar-se a les activitats diàries abans.
Malament ús dels antibiòtics i les seves conseqüències
Segons dades de l’ESAC (Vigilància Europea del Consum d’Antimicrobianos), és difícil establir amb exactitud el consum dels antibiòtics de la població espanyola, a excepció dels quals s’usen en l’àmbit hospitalari. S’estima que un 30% dels més utilitzats es poden encara obtenir sense recepta (pràctica prohibida des de l’1 d’abril de 2010) o bé formen part de restes de tractaments antibiòtics previs.
Espanya està al capdavant dels països europeus que més consumeixen antibiòtics i, de forma paral·lela, dels quals tenen una major taxa de resistències. El 90% del consum d’antimicrobianos es registra en l’àmbit extrahospitalario i el 85% es destina al combat de refredats, grip o mal de cap, a pesar que són inútils enfront d’aquestes malalties i poden generar problemes de resistència. Per empitjorar la situació, els més emprats són els de ampli espectre (que eliminen una àmplia varietat de bacteris, ja siguin Gram positives, bacteris Gram negatives, anaerobis, etc.), amb major impacte en el desenvolupament de les resistències.
Malgrat aquest escenari poc encoratjador, segons les dades de l’últim Eurobarómetro, els espanyols són els ciutadans de la Unió Europea més conscients del problema que genera l’abús d’aquests medicaments, i el 51% dels enquestats assegurava haver rebut informació durant l’últim any sobre els riscos de prendre antibiòtics contra refredats o grip, enfront del 37% de mitjana en la UE.
La diferència entre una infecció bacteriana i una vírica estreba en l’agent patogen que la provoca.
Els bacteris són microorganismes vius unicel·lulars. La majoria no causen cap dany a l’ésser humà, conviuen amb ell i, fins i tot, en alguns casos, li beneficien, com el lactobacilo. No obstant això, de vegades, envaeixen l’organisme i produeixen malalties: aquí entren en joc els antibiòtics, que eviten que creixin i es multipliquin.
Els virus (del llatí, “toxina” o “verí”) són agents infecciosos que solament poden multiplicar-se dins de les cèl·lules d’altres organismes. De fet, són partícules que contenen en el seu interior material genètic. No tots els virus provoquen malalties, ja que molts es reprodueixen sense causar cap dany a l’organisme infectat. Alguns són rebutjats pel sistema immunològic abans que puguin provocar una infecció; uns, com el virus de la grip, una vegada contret segueix el seu curs fins que es guareix; i hi ha uns altres, com el VIH, que poden generar infeccions cròniques, que succeeix quan el virus se segueix multiplicant en escapar dels mecanismes de defensa del sistema immune. Segons recalquen els experts, els antibiòtics no serveixen per a les infeccions víriques, encara que s’han desenvolupat fàrmacs antivirals per al tractament d’infeccions víriques greus.
