Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’apèndix: un refugi per a la flora bacteriana

Una recerca nord-americana atribueix a l'apèndix la funció de recuperar la flora bacteriana després d'una malaltia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 26deOctubrede2007

Les malalties de l’apèndix ocupen un lloc destacat en la pràctica quirúrgica: l’apendicitis és la malaltia abdominal més freqüent que tracta el cirurgià. Quan l’apèndix, situat en l’intestí gruixut, s’inflama cal extirpar-ho ja que la situació, d’agreujar-se, podria acabar en peritonitis, una inflamació aguda de la membrana que limita la paret de l’abdomen i recobreix els òrgans abdominals. Recentment, un grup d’investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Duke, a EUA ha apuntat quin seria la funció d’aquest òrgan: un refugi bacterià.

Els autors asseguren en el treball, publicat en ‘Journal of Theoretical Biology’, que la seva funció bàsica és la producció i protecció dels diferents microorganismes que formen la flora bacteriana del nostre intestí. Segons aquesta conclusió, després d’una malaltia que impliqui destrucció dels bacteris beneficiosos que habiten en el nostre sistema digestiu, l’apèndix permetria recuperar el seu funcionabilidad.

Reserva bacteriana

Els experts, coordinats per William Parker, insisteixen que aquesta afirmació no té raó de ser als països desenvolupats perquè existeixen diverses maneres de recuperar la flora, sigui mitjançant una alimentació adequada o amb suplements alimentosos. No ocorreria així en altres parts del món, incloent el subcontinent indi, Sud-est Asiàtic, Llatinoamèrica i Àfrica Subsahariana, on malalties com el còlera encara són comuns i hi ha escassetat de mitjans en aquest sentit. També assenyalen que si l’apèndix s’inflama convé seguir el tractament convencional i extirpar-ho, encara que possiblement determini l’aparició d’algunes malalties en el futur.

«Un sistema immune sobrerreactivo podria desencadenar la inflamació intestinal associada amb l’apendicitis»

Parker, en l’article, assenyala que l’alta incidència d’apendicitis als països desenvolupats està relacionada amb l’obsessió per la neteja i l’excessiva higiene que han contribuït al fet que el sistema immunològic sigui ‘mandrós’ i que reaccioni davant substàncies que fa anys eren completament innòcues. De fet, científics d’importants laboratoris i centres de recerca, ja fa temps que adverteixen que és imprescindible estar en contacte amb bacteris en la infància perquè el sistema immunològic generi anticossos.

Una neteja massa abundant afebleix el sistema immunològic i afavoreix l’aparició de dermatitis, al·lèrgies o crisis asmáticas per reacció excessiva de les defenses contra irritantes menors. «Un sistema immune sobrerreactivo podria desencadenar la inflamació intestinal associada amb l’apendicitis», puntualitza l’investigador.

Rar però letal

El tumor d’apèndix no és habitual, el seu diagnòstic preoperatorio és poc freqüent i menys de la meitat dels casos són diagnosticats de forma intraoperatoria. El tumor apendicular és més freqüent en dones i sol localitzar-se en l’extrem distal de l’òrgan en qüestió. La perforació d’aquests tumors sol originar un pseudomixoma peritoneal, una forma poc comuna de càncer que s’inicia en l’apèndix i que pot propagar-se a tot el peritoneu.

En el cas de dones amb pseudomixoma és important diferenciar l’origen tumoral perquè tant el tractament com el pronòstic depenen d’això. Solen derivar d’un tumor ovàric, a pesar que s’han donat casos de coexistència de tumors simultanis d’apèndix i ovari amb pseudomixoma peritoneal.

Malgrat que els tumors de l’apèndix són rars, la seva aparició és potencialment letal. Aquesta és una de les conclusions relacionades amb el càncer d’apèndix a les quals han arribat investigadors del Centre Mèdic Baptista de la Universitat Wake Forest, Carolina del Nord, a EUA Segons les dades disponibles, solament un 0,1% dels apèndixs s’extirpen per càncer, encara que podrien ser els responsables de més casos. Els autors de l’estudi, coordinat per Robert F. Bradley, van estudiar a 101 pacients amb pseudomixoma peritoneal que s’havia originat en l’apèndix i que van ser tractats en la Wake Forest entre 1993 i 2005.

Aquest tipus de càncer es classificava, abans de l’estudi, en tres categories: d’alt grau, sota grau i benignes, encara que a tots els pacients se’ls tracta amb una intervenció quirúrgica de l’apèndix i tractament amb quimioteràpia. Ara, a tenor dels resultats que revelen nous factors relacionats amb el diagnòstic i el tractament, es coneix que no existeix una variant ‘benigna’ de la malaltia.

APENDICECTOMÍA LAPAROSCÓPICA

Img lamparaq1
La tècnica quirúrgica per tractar l’apendicitis ha romàs pràcticament sense canvis donada la seva eficàcia terapèutica i baixa morbimortalidad. Malgrat que la cirurgia convencional és la modalitat tradicional, cada vegada és més freqüent la intervenció mitjançant laparoscòpia. Però al contrari del que succeeix en altres procediments quirúrgics mínimament invasius, caracteritzats per ser segurs i senzills, el seu ús és controvertit.

Per aquest motiu, un grup d’investigadors de la University of Southern Califòrnia, Los Angeles, Califòrnia (EUA) van realitzar un estudi, prospectiu i a doble cec, amb 250 pacients, en la qual comparaven les dues tècniques d’extirpació de l’apèndix. Els resultats van ser sorprenents. No va haver-hi diferències significatives en els paràmetres estudiats excepte en la qualitat de vida del pacient a les dues setmanes de la intervenció. El treball, coordinat per Namir Katkhouda i publicat en ‘Annals of Surgery’, destacava que el temps emprat en la intervenció era més llarg mitjançant laparoscòpia i no existien diferències en la intensitat del dolor, ni en l’inici de l’alimentació o de l’activitat, ni tampoc en les complicacions posteriors.

Segons dades disponibles, la incidència d’apendicectomía als països desenvolupats gira entorn del 8%. Les complicacions més habituals derivades d’una intervenció d’aquest tipus són la infecció intraabdominal o de la ferida. Els índexs d’infecció de la ferida posquirúrgica estan entre el 3% i el 30% en casos d’apendicitis aguda i s’apropen al 78% en apendicitis gangrenosa o perforada.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions