Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’atenció als diabètics registra importants diferències en les diferents comunitats autònomes

La mitjana de pacients diabètics per centre d'atenció primària a els qui se'ls dispensa material per a la diabetis és de 223

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 12 de Gener de 2011

Un estudi elaborat pel Consell General d’Infermeria i la Federació de Diabètics Espanyols (FEDE) assenyala que els diabètics pateixen “importants diferències assistencials” en funció de la comunitat autònoma on visquin. Entre les matèries on es registren aquestes diferències figura la dispensació de tires reactives o agulles per injectar-se insulina. A més, els resultats de l’informe, en el qual van participar més de 800 infermeres de totes les autonomies, indiquen que la mitjana de pacients diabètics per centre d’atenció primària als quals se’ls dispensa material per a la diabetis és de 223, encara que en un 42,8% dels centres de salut es desconeix el nombre de pacients registrats.

El 58,6% dels centres d’atenció primària dispensa material per a la diabetis mitjançant cita amb els infermers, front 41,4% que realitza la dispensació a les sales d’infermeria en un horari determinat. Navarra, Balears i Catalunya són les autonomies que més temps al dia dediquen a aquesta dispensació, amb 7 hores, 6,67 hores i 6,01 hores, respectivament, mentre que Extremadura, La Rioja o Múrcia amb prou feines arriben a les tres hores: 2,50 hores, 2,56 hores i 3,25 hores, respectivament. “Una forqueta de temps molt difícil de compatibilitzar amb els horaris laborals”, assenyalen en l’informe.

Cada diabètic sol administrar-se insulina 2,2 vegades al dia, la qual cosa suposa una mitjana de 66 burxades mensuals d’insulina. No obstant això, tan sol Canàries (amb 78,97 agulles dispensades al mes), Murcia (72,88) i València (72,87) arriben a cobrir les 66 agulles necessàries. La resta de les autonomies es queden curtes en la dispensació, la qual cosa obliga a les persones amb diabetis a reutilitzar les que tenen, “amb els problemes de salut que això comporta”. Les comunitats que menys agulles dispensen són Cantàbria (17,56), Catalunya (20,87), País Basc (29,64) i Navarra (47,41).

La FEDE adverteix que la reutilització de les agulles suposa “un risc per a la salut de qualsevol pacient que incorri en aquest tipus de pràctiques”. Una vegada s’utilitza una xeringa o una agulla, a part de perdre l’esterilitat, les seves puntes poden deteriorar-se després de la injecció. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Internacional de Diabetis (FID) desaconsellen la reutilització i defensen una política de subministrament de xeringues i agulles autodestruibles, recorda la Federació de Diabètics.

En la presentació de l’estudi, el president de FEDE, Ángel Cabrera, va assenyalar que “hi ha un problema de desídia” per part de les comunitats i alerta que “genera ciutadans de primera i segona segons el lloc de residència, malgrat que tots paguem els mateixos impostos”. Per la seva banda, el president de l’Associació Espanyola de Dret Sanitari, Ricardo de Lorenzo, va assenyalar que les comunitats incompleixen la responsabilitat patrimonial que tenen en aquest àmbit, ja que segons la Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut estan obligades a garantir un subministrament adequat dels dispositius per afrontar la malaltia.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions