Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Úlceres per pressió

Les ferides cròniques provoquen una deterioració de la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 18 de Setembre de 2006
img_Ulcera_portada

Definides com a ruptura de la pell amb pèrdua de substància de qualsevol superfície de l’organisme, les ferides cròniques es caracteritzen per la seva nul·la o escassa tendència a la curació espontània. Freqüentment, el mateix origen de la lesió implica la destrucció de teixits que poden arribar des de la capa més superficial (epidermis) fins a estructures nobles com l’os/os, càpsula articular o tendons, amb el risc afegit d’infecció que pugues, fins i tot, ocasionar la mort. A aquest escenari cal afegir el cost de més de1.687 milions d’euros anuals que li suposa al Sistema Nacional de Salut.

Les ferides cròniques, entre elles les úlceres per pressió, sempre han estat un problema de salut no prioritari, però per qui les pateix i el seu entorn més immediat suposa un greu infortuni amb afectació al seu estat de salut i qualitat de vida. Fins a fa molt poc temps no estaven reconegudes com a efecte advers derivat de l’atenció sanitària. Avui les coses són diferents.

Des del passat mes de març, després d’un llarg període d’intenses reclamacions des de sectors professionals, majorment d’infermeria, per evidenciar la importància de les úlceres per pressió (UPP), els esforços s’han vist recompensats. El Ministeri de Sanitat i Consum va presentar el Pla de Qualitat per al Sistema Nacional de Salut, subratllant la importància d’un àrea estratègica destinada a augmentar la seguretat dels pacients atesos als centres sanitaris. El document assenyala com a àrea especifica la prevenció de les úlceres de pressió en pacients de risc.

Com es formen les úlceres

Una úlcera per pressió (UPP) és una lesió dels teixits que hi ha entre l’epidermis i una prominència òssia, deguda principalment a una força de pressió externa. Aquesta pressió pot estar produïda pel propi pes del pacient sobre la superfície en què aquesta recolzat (habitualment butaca o llit) o per altres dispositius terapèutics, com sondes, mascarillas d’oxigen o fèrules, entre unes altres. La pressió capil·lar mitjana té valors aproximats de 17 mmHg. Una pressió superior mantinguda sobre una zona concreta provoca aixafament del teixit i la conseqüent oclusió capil·lar, amb el que el teixit es veu privat d’oxigen i dels nutrients adequats. Per exemple, una persona asseguda pot suportar, depenent de la superfície on es recolza, pressions de fins a 300 mmHg.

La reducció sanguínia i els mecanismes de reperfusión natural que engega l’organisme quan s’allibera la pressió (hiperèmia reactiva), porten a una acumulació de catabòlits tòxics en el teixit, amb el consegüent augment de la permeabilitat capil·lar, dilatació vascular, formació d’edema i infiltració cel·lular. Aquest tipus de reaccions inflamatorias desencadena una hiperèmia, acompanyada d’un augment de la pressió capil·lar, per la qual cosa fins a aquest instant encara poden evacuar-se els catabòlits tòxics i regenerar-se les cèl·lules de la pell, amb la condició que es retiri completament la pressió de la zona. Si això no ocorre, la progressiva hipòxia (privació del subministrament d’oxigen) produeix una mort irreversible de les cèl·lules amb l’aparició de necrosi (mort del teixit).

Són ferides de llarga evolució que requereixen llarg temps per guarir pel seu complex procés de cicatrització

Els factors que contribueixen a l’aparició d’úlceres per pressió són diversos i varien en cada individu. Des de la intensitat i durada de la pressió exercida, passant per les activitats inadequades d’higiene, l’estat nutricional, la humitat (per incontinència, suor o exsudat de ferides), fins a l’edat, hàbits tòxics, patologies concomitants i tractaments farmacològics. Les zones de major risc de desenvolupament d’UPP són la regió sacra, els talons, les tuberosidades isquiáticas i els malucs; totes elles amb teixit subcutani insuficient per esmorteir la pressió.

Impacte socioeconòmic

Del primer estudi realitzat a Espanya (2001) sobre les dimensions de les ferides cròniques en el sistema sanitari van sorgir dades escruixidores. El 8,2% de pacients ingressats en hospitals d’aguts presentava úlceres per pressió. D’altra banda, l’estudi evidenciava que el 6,4% de pacients ingressats en institucions sociosanitàries i els 8,3% tractats en atenció primària, es veuen afectats per aquesta problemàtica. Els pacients que reben tractament ambulatori són els que presentaven ferides de major severitat, antiguitat i superfície.

Les UPP són un important problema de salut per multitud de motius. Algunes ferides poden implicar importants conseqüències com les infeccions generalitzades o amputacions en el cas d’úlceres dempeus diabètic. Són ferides de llarga evolució, que requereixen llargs períodes de temps per guarir (mesos), pel seu complex procés de cicatrització que elimina i reemplaça el teixit danyat.

El cost que suposen deriva sobretot dels recursos humans per atendre a aquests pacients, el material de cures (aproximadament de l’un al tres per cent del cost total), l’increment de despesa per complicacions associades i de l’augment de les estades hospitalàries. A això cal afegir la creixent importància de les demandes judicials relacionades.

Un cas particular

En 1994 es va fundar un grup amb l’ànim de dimensionar el problema de les UPP i així poder conscienciar a la societat d’aquesta greu complicació de salut. El Grup Nacional per a l’Estudi i Assessorament en Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques (GNEAUPP) col·labora en la creació i difusió del coneixement científic. Segons el director del grup, Javier Soldevilla, els seus objectius són clars: «promoure i divulgar les recerques sobre ferides cròniques per facilitar als professionals de la salut implicats desenvolupar una pràctica assistencial basada en les últimes evidències científiques i contribuir al millor coneixement d’aquests processos, ‘banalitzats i invisibilizados’ durant massa temps en el context sanitari».

El GNEAUPP integra professionals de diferents disciplines. És una institució independent, que a més, convida a col·laborar a totes les companyies farmacèutiques o de material assistencial. Pròximament, al novembre d’aquest any, se celebra el seu Simposi Bianual a Saragossa, amb el lema La innovació, un compromís en l’era del coneixement.

LA MAYORIA SÓN EVITABLES

Per Soldevilla, la prevenció és «una exigència a institucions i professionals; una meta assolible en altíssims percentatges quan s’implementen materials i procediments adequats; l’única intervenció que hagués d’estar vigent en relació amb aquests processos». Alguns investigadors com JC Waterlow, de la London School of Hygiene & Tropical Medicine a la Universitat de Londres, apunten que el 95% de la UPP són evitables usant les estratègies adequades. Est és un element molt important que explica que el millor tractament per les UPP i la resta de ferides cròniques, i més econòmic, és la seva prevenció.

Dins de les cures adequades i fent una valoració prèvia del risc de desenvolupar úlceres per pressió de cada individu, cal considerar aspectes com la cura de la pell, l’excés d’humitat, el maneig de la pressió mitjançant mobilitzacions autònomes o dependents, la utilització de superfícies per al maneig de la pressió (SEMP) i la utilització de dispositius de protecció local davant la pressió. Dins de les cures generals per a la prevenció d’UPP, la dimensió nutricional juga un paper molt important. Cal identificar i corregir els diferents defectes nutricionals relacionats amb l’aportació de calories, proteïnes, vitamines i minerals.

Hi ha una sèrie de situacions especials que el risc de sofrir una UPP es veu augmentat, persones que requereixen de breus períodes de temps per desenvolupar una lesió, «com són els pacients sotmesos a intervencions quirúrgiques de mitjana o llarga durada o amb tècniques especials, pacients tractats amb medicaments vasopresores, persones ancianes fràgils, pacients en situació terminal de la seva malaltia o amb fracàs multiorgánico i pacients vulnerables en serveis d’urgències», afegeix l’expert.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions