L’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) s’ha plantejat el repte d’incrementar l’edat mitjana dels donants d’òrgans, que ara ronda els 55 anys. El 34% de les persones que regalen els seus òrgans té més de 60 anys, circumstància que redueix la disponibilitat d’òrgans per donant. Segons es va posar de manifest en la I Reunió Nacional de Coordinadors de Trasplantaments i Professionals de la Informació, aquest fet ha donat lloc al fet que es descartin algunes donacions, i que disminueixi la taxa de 34 donacions per milió d’habitants a la xifra de 30, una vegada que es prescindeix dels òrgans defectuosos.
Durant la trobada, la coordinadora de l’ONT, Blanca Miranda, va asseverar que en l’actualitat l’edat mitjana dels donants d’òrgans aconsegueix els 55 anys. L’envelliment del donant té la seva traducció en l’activitat trasplantadora. No en va, encara que la funcionalitat de l’òrgan està garantida amb independència de l’edat del donant, la veritat és que la supervivència de l’òrgan es redueix en alguns casos si l’empelt és longeu.
A la vista d’aquesta situació, una de les apostes de l’ONT consisteix a incrementar el nombre d’òrgans disponibles a través dels donants vius, la consecució d’empelts procedents de pacients morts en parada cardiorespiratòria i les tècniques de partició d’òrgans, com es fa amb els fetges. Segons va explicar Miranda, enfront dels Estats Units, on el 40% dels òrgans procedeixen de donants vius, a Espanya les xifres són modestes. Si bé els implants de ronyó d’aquest tipus gairebé s’han duplicat, en passar de 34 l’any 2002 a 60 en 2003, aquesta modalitat planteja a Espanya expectatives no explorades prou.
Una dels avantatges dels trasplantaments originaris de donant viu és que la supervivència de l’empelt és major que si procedís d’un cadàver. Per als malalts joves, la donació de donant viu és molt prometedora, puix que és més difícil trobar un òrgan idoni en aquests casos. Amb tot, hi ha un inconvenient: el donant ha de sotmetre’s a un seguiment mèdic estricte al llarg de tota la seva vida.
L’activitat trasplantadora llança alguns clarobscurs. Així, les llistes d’espera no s’han rebaixat en quatre anys. Els pacients a l’espera d’un ronyó són 3.920, seguits pels quals necessiten un empelt hepàtic (629), pulmonar (128), cardíac (112), pancreàtic (77) i intestinal (7). La bona notícia és que els malalts espanyols romanen en l’avantsala del quiròfan una mitjana d’entre quatre i cinc mesos, mentre que als Estats Units el temps d’espera s’eleva als 300 dies i en el pitjor dels casos supera els 1.000 dies.
