Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’enterovirus: un microorganisme comú

El període d'incubació de l'enterovirus és d'entre 8 i 12 dies i es contagia per contacte estret amb un afectat o per tocar objectes o superfícies contaminades

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 01 de Juliol de 2016

El brot d’enterovirus reconegut a Catalunya a principis de maig ha generat inquietud en molts pares, després de la notícia de la detecció d’un augment dels casos que desenvolupaven alteracions neurològiques més greus. No obstant això, l’enterovirus és un microorganisme que provoca malalties respiratòries o quadres gastrointestinals lleus, encara que depèn del seu serotipo que revesteixin major gravetat. En aquest article es descriu què és l’enterovirus, quines malalties produeix i quins són els símptomes més habituals. També s’aporten mesures senzilles per evitar el seu contagi i la seva propagació.

Imatge: tashatuvango

Enterovirus i la població amb major risc

Els enterovirus són un gènere comú de virus ARN d’àmplia distribució entre la població mundial i que cada any afecten a milions de persones. Aquest gènere inclou els polivirus (o virus de la polio) i uns altres més de 100 serotipos diferents, que són els culpables de diversos símptomes, molt comuns entre la població infantil. En l’alerta que va llançar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, són els ceps del virus no polio les que han provocat afeccions neurològiques en els menors de sis anys. Alguns serotipos que poden ser més agressius i produir alteracions de major gravetat són el D68 o l’A71 .

Des dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties d’EUA (CDC) adverteixen que els bebès, nens -els 48 casos detectats han estat menors de sis anys- i adolescents estan en major risc que els adults de contreure la infecció per enterovirus, com el D68, ja que el seu organisme encara no ha desenvolupat immunitat.

Contagi i símptomes provocats per enterovirus

Les mesures per reduir el risc d’infecció es basen en el rentat de mans i en la higiene de nens, afectats i de tots els que convisquin en la mateixa llar

El període d’incubació és d’entre 8 i 12 dies. El seu contagi és via fecal-oral i respiratòria, això és, per contacte proper o per tocar objectes o superfícies que han estat en contacte amb una persona infectada i després tocar-se la boca, nas o ulls. “Cal tenir en compte que el virus es manté en faringe durant una setmana i en femta durant dues setmanes, encara que aquests períodes poden allargar-se una mica”, destaquen des del servei de pediatria del centre d’atenció primària de Santa María de Palautordera, a Barcelona. El contagi es dona, inclusivament, amb afectats que no presenten senyals d’estar malalts. Al nostre país aquestes infeccions són més freqüents en època tardorenca i primavera.

La major part dels símptomes i signes que provoquen aquests enterovirus no revesteixen gravetat i s’autolimitan; fins i tot moltes persones sofreixen la infecció de forma asintomática. Febre, esternuts, mucosidad nasal, tos, vòmits i diarrea i, de vegades, erupcions cutànies i mucoses -com en la malaltia de boca-rajo-peui dolor muscular són alguns dels símptomes lleus que provoca. En nens amb asma poden sumar-se, a més, sibilancias i dispnea (dificultat per respirar). No obstant això, cada any es registren alguns casos molt puntuals de meningitis víriques linfocitarias, una entitat més lleu que la temuda meningitis bacteriana, que origina un quadre benigne i es guareix sense conseqüències.

El brot d’enterovirus: què ha passat?

Segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’alarma va saltar quan els pediatres dels hospitals de Catalunya van detectar casos d’infeccions per enterovirus que cursaven amb alteracions neurològiques més greus de l’esperat. Aquestes alteracions es produeixen per la inflamació del tronc central del cervell -denominada de manera científica romboencefalitis-, que és l’encarregada de controlar funcions com el llenguatge, la deglución i la respiració. No obstant això, la romboencefalitis pot provocar altres signes i símptomes, però la majoria no posen en perill la vida de l’afectat i el seu curs és favorable.

A causa d’aquests successos, s’ha activat una comissió de seguiment format per experts i s’ha establert un protocol de detecció i tractament precoç dels casos amb afectació neurològica més greu, que s’ha distribuït per tota la xarxa assistencial. Els experts insisteixen que, davant febre amb o sense presència d’erupció cutània acompanyat de tremolors o debilitat, paràlisi flácida, somnolència o dificultat per parlar o deglutir, és important acudir al pediatre. I, en cas que el petit present manifestacions de major gravetat, el millor és anar al centre hospitalari de referència.

Sis mesures per reduir el risc d'infecció per enterovirus

Des de diverses associacions científiques com l’American Academy of Pediatrics aporten uns senzills consells que poden servir d’ajuda en la prevenció del contagi -o, en defecte d’això, en la propagació- de l’enterovirus. Es basen en unes mesures d’higiene estrictes quant al rentat de mans i a la higiene dels nens, de les persones afectades i de tots aquells que convisquin en la mateixa llar.

  • 1. Rentar-se les mans sovint, amb aigua i sabó -o utilitzar solucions alcohòliques- durant un mínim de 20 segons, sobretot després de manipular bolquers o anar al bany. Rentar-se les mans de la manera correcta és la mesura més important per cuidar la salut i mantenir a ratlla les infeccions.
  • 2. No tocar-se els ulls, el nas i la boca amb les mans brutes.
  • 3. Evitar el contacte estret (besar, abraçar, compartir gots o coberts) amb persones infectades.
  • 4. Netejar i desinfectar de manera freqüent les superfícies de contacte habitual i que poden estar contaminades, com a poms de portes, armaris o joguines, especialment, si hi ha un malalt en la llar.
  • 5. Durant la malaltia es recomana quedar-se a casa i consultar amb el professional de salut corresponent.
  • 6. En esternudar o tossir, cobrir-se la boca amb la part interna del colze o amb un mocador d’un sol ús, a fi d’evitar la transmissió respiratòria del virus.

Etiquetas:

infección-ca virus

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions