La proporció benvolguda de la població general amb epilèpsia activa (és a dir, atacs continus o necessitat de tractament) en algun moment de la seva vida oscil·la entre quatre i deu persones per cada mil, segons dades presentades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, alguns estudis realitzats en països en desenvolupament indiquen que aquesta proporció és de sis a deu persones per cada mil. Al món hi ha aproximadament 50 milions de pacients amb epilèpsia.
Als països desenvolupats, els nous casos apareguts en la població general oscil·len entre 40 i 70 per cada 100.000. En les nacions en desenvolupament, la xifra sol apropar-se al doble a causa del major risc de sofrir afeccions que poden produir dany cerebral permanent. Prop del 90% dels casos mundials d’epilèpsia es registren en regions en vies de desenvolupament, assegura l’OMS.
L’agència sanitària explica que l’epilèpsia és una malaltia cerebral crònica que afecta a persones de tots els països. Es caracteritza per atacs recurrents que són la manifestació física de descàrregues elèctriques excessives, sobtades i sovint breus de grups de cèl·lules cerebrals. Aquestes descàrregues poden localitzar-se en diferents parts del cervell. Els atacs poden anar des d’episodis molt breus d’inatención o sacsejades musculars, fins a convulsions intenses i perllongades. La freqüència dels episodis és variable, des de menys d’un a l’any fins a diversos al dia. El risc de mort prematura és fins a tres vegades major en pacients epilèptics que en la població general.
Símptomes i causes
Les característiques dels atacs són variables i depenen de la zona del cervell en la qual comença el trastorn, així com de la seva propagació. Poden produir-se símptomes transitoris, com a absències o pèrdues de coneixement, i trastorns del moviment, dels sentits (en particular la visió, l’audició i el gust), de l’humor o de la funció mental, apunta l’OMS. Els afectats tendeixen a sofrir més problemes físics, tals com a fractures i hematomes, majors taxes d’altres malalties, o problemes psicosocials.
L’epilèpsia idiopática, és a dir, sense causa coneguda, és el tipus més freqüent (sis de cada deu casos). L’epilèpsia amb causes conegudes es denomina secundària o simptomàtica. Aquestes causes poden consistir en lesions cerebrals per traumatismes o asfíxia durant el part, traumatismes cranials greus, accidents vasculars cerebrals que privin al cervell d’oxigen, infeccions en el cervell com la meningitis o tumors. Els antecedents familiars d’epilèpsia semblen augmentar la influència d’altres factors de risc.
El tractament amb medicaments antiepilépticos pot tenir èxit fins a en un 70% dels adults i nens recentment diagnosticats, segons revelen diversos estudis. Després de dos a cinc anys de tractament reeixit, aquests medicaments poden suspendre’s en aproximadament un 70% dels nens i un 60% dels adults, sense que es produeixin recaigudes, apunta l’OMS. El tractament quirúrgic pot ser beneficiós en pacients que no responen als medicaments.
Estigma
La discriminació i l’estigmatització social que envolten a l’epilèpsia a tot el món “solen ser més difícils de vèncer que els mateixos atacs”, subratlla l’organització sanitària. Els epilèptics poden ser víctimes de prejudicis i l’estigmatització pot fer que el pacient no busqui tractament per temor al fet que se li identifiqui com a afectat per la malaltia. D’altra banda, l’epilèpsia té importants repercussions econòmiques des del punt de vista de la necessitat d’atenció sanitària, la mortalitat prematura i la pèrdua de productivitat laboral.
L’OMS, la Lliga Internacional contra l’Epilèpsia i l’Oficina Internacional per a l’Epilèpsia estan duent a terme una campanya mundial per millorar la informació i la sensibilització sobre aquesta patologia i enfortir les mesures públiques i privades per optimitzar l’atenció i reduir l’impacte de la mateixa.
