Les cèl·lules mare obtingudes de la grassa podrien reparar els ulls danyats per traumatismes, cremades o infeccions i convertir-se en una alternativa eficaç al trasplantament de còrnia de cadàver, segons experts de l’Institut Oftalmológico d’Alacant.
L’equip del professor Jorge Alió, en col·laboració amb l’Hospital La Pau de Madrid, va utilitzar greix sobrant de liposucciones per obtenir cèl·lules mare que poguessin reparar la còrnia, la principal lent de l’ull. Una vegada aïllades i purificades, les cèl·lules derivades de teixit adipós es van conrear i van expandir en el laboratori per obtenir el concentrat cel·lular necessari.
Després es va fer una incisió amb làser, similar a la qual es realitza en la cirurgia de la miopia per arribar a l’estroma, una de les capes de la còrnia. Aquí es van col·locar les cèl·lules mare a l’espera que adquirissin característiques específiques de l’entorn i poguessin reparar la còrnia. L’experiment, que es va realitzar amb conills, va constatar que les cèl·lules humanes trasplantades es transformaven en cèl·lules corneales (queratocitos). A més, no va haver-hi rebuig algun. El nou teixit mantenia una transparència funcional, característica necessària per recuperar la visió.
Els resultats d’aquest experiment, publicats en la revista científica “Stem Cells”, obren la porta a nous tractaments contra les dolències de la còrnia. Però el més important és que el nou procediment elimina el problema de la falta de donacions i el risc de rebot de l’organisme. A més, el trasplantament de còrnia de cadàver obliga a prendre fàrmacs inmunosupresores per combatre el rebuig del sistema immune.
Pròtesi
Per aplicar aquesta troballa en humans, els oftalmólogos busquen altres fórmules que permetin a les cèl·lules de la grassa transformar-se en cèl·lules corneales en el laboratori. “D’aquesta forma, s’evitaria l’agressió amb làser i es controlaria millor el procés de diferenciació de les cèl·lules”, va explicar Silvia Pastor, responsable del laboratori de cultius cel·lulars.
Les noves cèl·lules es col·locarien en un material biocompatible per obtenir una pròtesi fabricada a partir de cèl·lules del propi pacient. Aquestes pròtesis serien útils quan fracassessin els trasplantaments clàssics de còrnia. Aquesta teràpia també serviria per tractar úlceres superficials i el queratocono, un trastorn que deforma la còrnia.
