Un equip científic del Laboratori de Morfologia Cel·lular situat al Centre de Recerca Príncep Felipe (CIPF) de València ha participat en “un important” avanç respecte al tractament de l’esclerosi múltiple i de la seva recuperació en models animals. L’estudi s’ha realitzat utilitzant com a tècnica la injecció de cèl·lules mare del cervell (neurales).
Aquest estudi, publicat en la revista científica “PLoS ONE”, ha demostrat que la injecció de cèl·lules mare neurales protegeix significativament davant la inflamació que apareix en models animals amb esclerosi múltiple, promovent la recuperació clínica i patològica, va indicar el centre. El treball “és un pas més en les aplicacions de les cèl·lules mare per al potencial tractament futur de l’esclerosi múltiple i d’altres malalties neurodegenerativas”, va afirmar Rubén Moreno, director del CIPF.
L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa del sistema nerviós central per la qual no existeix tractament curativo en l’actualitat. En ella, la mielina – un embolcall que recobreix les fibres nervioses, formada per la membrana plasmàtica d’un determinat tipus de cèl·lula del cervell- resulta danyada i amb això les neurones perden parcial o totalment la capacitat de transmissió. Com a conseqüència, els impulsos nerviosos es ralenteixen progressivament o ni tan sols arriben a transmetre’s, per la qual cosa es veu interrompuda la capacitat de conduir les ordres del cervell, van explicar des del centre valencià.
Cèl·lules dendríticas
Els estudis amb cèl·lules mare fins avui s’han dirigit principalment cap a la regeneració de teixits i òrgans danyats. Els científics han comprovat en aquesta recerca que les cèl·lules mare són també responsables de funcions reparadoras que tenen a veure amb la producció de certes substàncies o factors requerits per regular el comportament d’altres cèl·lules. Gràcies al model experimental lloc en pràctica per aquest estudi, els investigadors han provat que les cèl·lules mare neurales injectades subcutáneamente s’acumulen i sobreviuen durant més de dos mesos en els ganglis limfàtics. En ells, s’ha demostrat que aquestes cèl·lules romanen indiferenciadas i modifiquen el microambiente bloquejant o dificultant l’activació d’altres cèl·lules anomenades dendríticas.
La importància d’aquest bloqueig produït per les cèl·lules mare neurales radica que les cèl·lules dendríticas són cèl·lules de defensa que s’encarreguen de donar l’alarma davant elements estranys. D’acord amb aquest mecanisme, les cèl·lules dendríticas activen als limfòcits T, que en aquesta malaltia ataquen a la mielina. “En bloquejar els contactes de la superfície de la cèl·lula dendrítica amb els limfòcits, aquests no s’activen, i per tant no danyen a la mielina, de manera que la malaltia no progressa”, va apuntar José Manuel García-Botxí, responsable del Laboratori de Morfologia Cel·lular.
El treball “suposa un avanç en el desenvolupament d’una teràpia cel·lular més eficient en est modelo animal, ja que proposa un mecanisme terapèutic complementari al de substitució de cèl·lules danyades”, va assenyalar García-Botxí. Així, estudis d’aquest tipus obren un escenari terapèutic completament nou, en el qual les cèl·lules mare neurales poden ser utilitzades com a reguladors del sistema immune per promoure la reparació o la protecció del sistema nerviós central.
