Fins a 17 anys ha d’esperar una persona que ha sofert una imprudència mèdica per aconseguir una sentència definitiva. Només l’un per cent de les denúncies conclou en condemna al facultatiu a penes de presó o d’arrest. La resta s’arxiven o es desvien a la jurisdicció civil, on només queda la possibilitat de cobrar una indemnització.
Aquest és el temps que costa arribar a una sentència ferma, normalment dels Tribunals Superiors de Justícia o del Tribunal Suprem, i que han d’esperar els afectats o els seus familiars per aconseguir les indemnitzacions sol·licitades per la mort d’un familiar o per les lesions sofertes arran de la deficient assistència sanitària rebuda. Fins llavors, en el cas d’imprudències greus, els familiars tampoc poden aconseguir que es condemni amb penes de presó o d’arrest de finalització de setmana als facultatius negligents.
No és l’habitual perquè només una de cada cent denúncies presentades per negligències greus desemboca en una condemna contra el metge imputat. La resta, o són arxivades per falta d’indicis, desviades a la jurisdicció civil o retirades previ acord indemnizatorio entre les parts, segons estudis del Col·legi d’Advocats de València. En aquestes vies, els afectats, com a molt, aconsegueixen una indemnització econòmica.
Moltes persones utilitzen la via penal davant suposades imprudències mèdiques perquè és “més ràpid que el jutjat de guàrdia faciliti l’historial mèdic” i s’investiguin d’ofici els fets, manté el lletrat Ignacio García Cervera, responsable de la secció penal del citat col·legi professional. No obstant això, la via penal és la que més gravetat pressuposa als delictes denunciats, per la qual cosa moltes vegades no pot demostrar-se suficientment que el metge va abandonar de manera molt greu la seva deure cuidat o no va realitzar les pràctiques habituals de la seva professió.
Les condemnes, en tractar-se de delictes d’imprudència ja sigui amb resultat de mort o de lesions greus, són petites, com a molt d’un any de presó, inhabilitacions per a l’exercici de la professió i indemnitzacions, que normalment sí són quantioses.
La possibilitat d’aconseguir una mica de diners i l’augment de la conscienciació a l’hora de reclamar els seus drets han augmentat el nombre de demandes presentades per ciutadans davant suposades negligències mèdiques.
El responsable de la secció penal del Col·legi d’Advocats assegura que l’augment de les denúncies també afecta als lletrats i, en general, a qualsevol professional que té contractat un segur privat. Aquesta opinió xoca de front amb la dels afectats, que asseguren no moure’s només pels “maleïts diners”, sinó que “estem demanant una altra classe de responsabilitat, una mica més que diners, com a condemnes socials”, sentència Carmen Flores, presidenta del Defensor del Pacient.
Aquesta associació protesta a més perquè els jutges “es limiten a demanar la història clínica o l’informe del dictamen forense” i que els fiscals “no acusen”.
