Fa un any un dictamen de la Comissió Europea arremetia contra el model de farmàcia espanyol. Brussel·les havia detectat infraccions en la llibertat d’establiment. Des de llavors, les farmàcies del nostre país han incrementat els seus esforços en defensa del seu caràcter sanitari abans que comercial. Aquesta setmana s’han celebrat a Brussel·les les jornades “Europa 2007”, organitzades per l’Associació per a la Promoció de l’Assistència Farmacèutica (Aproafa). En aquesta trobada s’han tractat tant les exigències de desregulación de la UE com els arguments favorables a l’actual sistema.
Alguns experts van suggerir una “liberalització amb límits” de la farmàcia per mantenir l’essència sanitària del model espanyol, mentre dues europarlamentàries coincidien que és “menys difícil defensar la planificació que la titularitat-propietat”.
Una de les opcions plantejades va ser impulsar una directiva específica des dels “Estats que desitgin una cooperació reforçada en algun àmbit”, que podria incloure dues àrees per als “dos grups de països de la UE, regulats i reglamentats”.
Una altra alternativa seria “liberalitzar amb límits que respectin el model actual i que evitin les cadenes” o grups financers o d’inversió que acaparin el mercat farmacèutic.
A Espanya, quart país amb més oficines de farmàcia per habitant (2.156 persones per cadascuna), el 99% de la població té farmàcia en la seva localitat. El preu mitjà dels medicaments és dels més baixos després de França i Itàlia.
