Exposar-se amb freqüència al fum del tabac pot reduir la velocitat a la qual les ferides es tanquen, impedint la seva adequada cicatrització o provocant anormalitats i engruiximents en aquestes, segons un estudi que publica aquesta setmana la revista “Cell Biology”.
Un equip de la Universitat de Califòrnia, coordinat per la professora Manuela Martins-Green, ha trobat que la causa d’aquesta dificultat de cicatrització en els fumadors passius és que les cèl·lules exposades al fum perden la capacitat d’emigrar “” fins a la zona danyada.
Per a arribar a aquests resultats, van examinar els efectes del “fum passiu” sobre els fibroblastos, les cèl·lules que tenen una major participació en el procés de cicatrització, i van descobrir que, entre altres coses, aquesta exposició afectava el citoesquelet cel·lular, responsable de l’organització interna de la cèl·lula.
El citoesquelet s’ocupa a més del transport intracel·lular i la mobilitat de la cèl·lula, funció aquesta última que es va veure minvada per efecte del fum. Els científics van comprovar que els fibroblastos conreats “in vitro” amb els components del fum que desprèn un cigar, s’allargaven i separaven els uns dels altres, alhora que eren menys mòbils que altres cèl·lules.
Durant un procés normal de cicatrització, els fibroblastos migren a l’àrea danyada i generen agents de creixement per a reparar-la, però si aquestes cèl·lules són incapaces de viatjar, es queden concentrades a la vora de la ferida, impedint que es tanqui correctament i fins i tot formant cicatrius “anormals” (queloidals).
El fum que respiren els fumadors passius presenta, d’acord amb aquest treball, nivells de concentració de substàncies com la nicotina, el quitrà, l’òxid nítric o el monòxid de carboni, almenys, “dues vegades més alts” que el que inhalen els fumadors habituals.
