Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les infraccions sanitàries greus de la futura llei andalusa de genètica es traduiran en multes que podran ser superiors als 150.000 euros

Això succeirà, entre altres casos, quan s'usin mostres amb finalitats diferents als autoritzats o no s'obtingui el consentiment de la persona en qüestió

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09 de Octubre de 2006

L’ús de mostres biològiques amb finalitats diferents als autoritzats, l’incompliment de la gratuïtat en la donació de les mostres biològiques o l’ús de les mateixes sense el pertinent consentiment de la persona, accions totes elles considerades com a infraccions sanitàries greus, comportaran multes superiors als 150.000 euros amb la futura llei que regularà la realització d’anàlisis genètiques i bancs d’ADN a Andalusia, que es troba en la seva fase d’avantprojecte en l’actualitat.

L’organisme competent per elevar les multes recollides en el règim sancionador dependrà de la quantia de la mateixa, segons es recull en l’articulat de la futura norma. D’aquesta forma, per a aquelles multes que no superin els 60.000 euros serà la Delegació Provincial de Salut qui exerceixi aquest règim sancionador, mentre que per a aquelles multes que oscil·lin entre 90.000 i 150.000 euros l’òrgan encarregat de sancionar-les serà la Conselleria de Salut. Per la seva banda, el Consell de Govern de la Junta d’Andalusia es designa com la instància màxima per imposar multes superiors als 150.000 euros.

La futura de llei de genètica d’Andalusia recull també l’obligatorietat del professional sanitari responsable de la pràctica genètica a comunicar a la persona la finalitat i objectiu d’aquesta anàlisi, amb caràcter previ al consentiment informat de la persona. Així mateix, aquest professional tindrà l’obligació d’especificar la utilització i destinació de la mostra extreta, així com de la resta de la mateixa. A més, identificarà, si escau, el banc d’ADN en el qual quedarà emmagatzemada la mostra.

Pel que es refereix a la conservació de les mostres, l’articulat de la futura llei sosté que aquestes hauran de ser conservades un mínim de cinc anys, explicats des de la data de l’alta de cada procés assistencial. Per la seva banda, les dades genètiques de caràcter personal només es podran cedir per a finalitats diagnòstiques, terapèutics i preventius, i únicament si el titular dels mateixos o el seu representat haguessin prèviament donat el seu consentiment.

La possibilitat de realitzar “anàlisis genètiques amb finalitats de recerca biomèdica en aquelles mostres biològiques obtingudes amb una altra finalitat i que pertanyin a una persona morta o no localitzable”, sempre que en tots dos extrems “no s’hagués manifestat una voluntat contrària”, apareix a més recollida en l’article 23 del citat avantprojecte de llei. No obstant això, en aquests últims casos de persones mortes o no localitzables la recerca haurà de tenir “rellevància científica” i obtenir l’informe favorable de la Comissió Autonòmica d’Ètica i Recerca.

Així mateix, la persona que atorgui el consentiment informat per a l’ús biomèdic de les seves mostres “podrà procedir lliurement a la seva revocació a qualsevol moment”. Igualment, es garantirà el dret a la persona titular de la mostra biològica a ser informada dels resultats de les anàlisis genètiques que se li hagin practicat, igual que el seu dret al fet que no se li comuniquin, si així ho manifesta de forma expressa. Finalment, la Conselleria de Salut serà l’encarregada de vetllar i garantir la traçabilitat de les mostres biològiques.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions