Les malalties dels peus

A més de mantenir el cos en posició bípeda, els peus realitzen altres funcions com la d’amortiment i bombament per al correcte retorn venós de la sang. “Absorbeixen les vibracions que es produeixen en cada pas, al mateix temps que faciliten la irrigació sanguínia”, expliquen en el Col·legi de Podòlegs d’Aragó.

Això fa que siguin elements fonamentals dels sistemes locomotor i cardiovascular del cos. Tota l’atenció que els puguem donar és poca, i més si tenim en compte que la seva gran capacitat d’adaptació fa que pateixin en silenci i que les seves possibles afeccions no es manifestin fins que ja estan en una edat avançada.

“Els podòlegs solem comparar els peus amb els fonaments dels edificis, ja que sustenten tot el cos i qualsevol alteració al peu pot afectar la columna, maluc, genolls i articulacions, que són imprescindibles per a fer una vida normal”, explica José Luis Muñoz Álvarez, president del Col·legi de Podòlegs de Castella i Lleó.

No hem d’oblidar que les sabates arriben, en alguns moments, a exercir pressions sobre punts del peu totalment antinaturals. De fet, un estudi realitzat pel Servei de Reumatología de l’Hospital de la Mar, a Barcelona, va observar que la meitat dels pacients tractats calçava un número menys que el que els corresponia, la qual cosa provocava l’aparició de dureses i calls en les parts toves del peu i trastorns en caminar. “Es podria dir que un 50% dels problemes dels peus són per causa del calçat”, diu Muñoz Álvarez.

Peu pla

Una de les alteracions d’aquesta part del cos més conegudes és el peu pla. La seva aparició es deu a l’absència o disminució de l’arc longitudinal sobre el qual es realitza el suport. Els símptomes més freqüents són el dolor al peu i que el taló s’inclina lluny de la línia mitjana del cos, més de l’usual. “Aquest és un dels problemes més habituals en els nens, que s’agreuja moltes vegades per postures inadequades i pel poc que caminen les criatures avui dia, la qual cosa fa que no s’enforteixi la musculatura plantar”, assegura Muñoz Álvarez. “També influeix l’abús de la utilització de sabatilles”, agrega.

En l’actualitat, s’accepta que el peu pla flexible, aquell que no genera molèsties i al qual s’ha descartat mitjançant un examen físic acurat l’existència d’anormalitats importants, no requereix tractament. Per contra, el peu pla rígid o dolorós requereix d’un tractament ortopèdic. “La confecció de plantilles serà la principal elecció una vegada explorat el pacient”, assegura Muñoz Álvarez. “Si és un peu pla infantil amb poca musculatura, el tractament també ha de complementar-se amb la realització d’exercici. I en els casos més greus es precisa la intervenció quirúrgica”, afegeix.

Peu cavo

El peu cavo és el contrari del peu pla. Es presenta quan l’arc que va des dels dits del peu fins al taló està massa elevat. També és un motiu freqüent de consulta, sobretot en edat escolar a partir dels 4 anys. És molt menys comú que el peu pla i pot estar associat amb condicions ortopèdiques o neurològiques anormals, o amb una malaltia neuromuscular que provoca canvis en el to muscular. “També pot ser un problema hereditari, igual que el peu pla”, comenta l’expert. Tendeix a ser més dolorós que el peu pla, pel fet que s’exerceix més pressió en la part del peu que queda entre el turmell i els dits dels peus.

Aquest tipus dempeus pot causar una discapacitat significativa i pot fer difícil trobar sabates apropiades. “Per a tractar-ho, s’inclouen modificacions ortopèdiques en les sabates, com la inserció d’un arc i una plantilla de suport, i es recomanen una sèrie d’exercicis específics. Això pot alleujar el dolor i millorar els problemes per a caminar”, assenyala l’expert. En els casos lleus, el calçat apropiat i els suports per a l’arc poden brindar un excel·lent alleujament. Només en casos severs s’opta per la cirurgia per a aplanar el peu.

En l’edat adulta, un dels motius de consulta més comunes en els consultoris dels podòlegs és el dolor del taló del peu. Moltes vegades comença sense una lesió aparent i se sent sota el taló, generalment quan un està dempeus o caminant. Una inflamació del teixit que connecta la planta del peu i l’os del taló és la causa més comuna d’aquest dolor. Molts casos es milloraran a través de senzilles cures, diuen els especialistes consultats.

“El dolor del taló, com en general tots els problemes del peu, ha d’abordar-se sempre a través de mesures conservadores i, si això fracassa, a través de procediments quirúrgics”, assenyala Ángel Orejana García, podòleg de la Clínica Universitària de Podològica i professor de Podologia de la Universitat Complutense de Madrid. “Quan existeix dolor al peu i el component d’aquest dolor és fonamentalment mecànic, el tractament d’elecció és l’ortopèdia, utilitzant plantilles i millorant les característiques del calçat per a controlar el dolor. Es pot ajudar de fisioteràpia o d’antiinflamatoris, però la base la constitueix l’ortopèdia. Si això fracassés, s’actuaria quirúrgicament.”

Un altre dels problemes més comuns als peus són els calls, dureses de color groguenc que apareixen en els dits del peu. Es produeixen com a conseqüència de la pressió exercida en la pell dels peus. Solen aparèixer en la zona en la qual el dit frega la sabata o un altre dit, quan els ossos del peu estan estrets contra la sabata o quan dos ossos estan atapeïts junts. Els llocs més comuns on es troben els calls són el dit gros i el cinquè dit.

Els calls poden causar gran incomoditat i dolor. El tractament pot incloure la col·locació de coixinets en la zona del call per a alleujar les pressions dels ossos i l’ús de calçat més folgat i còmode per a evitar el frec. “També és important trobar la causa per la qual s’han produït, com per exemple alteracions en la manera de caminar o en la mecànica del peu”, explica Orejana García. En algunes ocasions, la cirurgia és necessària per a eliminar una protuberància de l’os que està causant un call. Per a evitar l’aparició de calls, els especialistes aconsellen comprar sabates que calcin adequadament.

Els calls apareixen molt sovint en les persones majors. De fet, un estudi realitzat enguany en 3.925 persones, amb una mitjana de 71 anys d’edat acollides al programa de termalisme de l’Institut de Migracions i Serveis Socials (Imserso), va revelar que el 61,8% dels pacients sofria calls o dureses doloroses i el 48,2% patia galindons. L’estudi també va indicar que més del 90% dels majors de 65 anys sofreixen algun tipus de malaltia als peus. La pèrdua de la capacitat de moviment, agreujada en molts casos per l’obesitat, l’escàs temps en la consulta i la falta de costum d’anar al podòleg expliquen aquesta alta incidència. “En els ancians, també són molt comuns els problemes relacionats amb la sequedat cutània, les ungles molt engrossides, el dolor ortopèdic i l’artrosi als peus”, assenyala Orejana García.

Similars als calls són les berrugues, que apareixen en la planta del peu i que es diferencien dels calls que creixen cap a dins. La berruga no pot créixer cap a fora a causa del pes que s’ha posat quan un està dempeus. Apareixen amb més freqüència en els joves i són molt contagioses.

Fins al 70% de la població patirà en algun moment de la seva vida el peu d’atleta, una infecció per fongs a la qual no se li sol prestar la suficient atenció. Normalment sol parlar-se de “fongs als peus”, la qual cosa minimitza la importància d’aquesta malaltia que no sol veure’s com a tal. Pot desenvolupar-se per fongs ja presents als peus o bé per contagis de fongs procedents d’altres persones. Per això, cal tenir especial cura per a evitar caminar descalç en piscines, platges o gimnasos.

Segons els experts, la calor, la humitat i el frec són els principals factors que predisposen a la infecció. Per aquesta raó, sol aparèixer en persones amb suor excessiva als peus o que utilitzen un calçat tancat i mitjons que no transpiran. També és freqüent entre esportistes i persones que exerceixen treballs en els quals passen moltes hores dempeus o caminant.

Més del 78,5% dels casos es produeix a l’estiu, segons un estudi espanyol desenvolupat en 2001 en les consultes públiques i privades de 130 dermatòlegs espanyols. Per això, els experts recomanen extremar la higiene durant el període estival i intentar utilitzar sandàlies o calçat obert, que facilita la transpiració. També se sap que torn al 70% dels afectats practica regularment algun esport o exercici físic intens. Els adolescents i joves són un dels grups més vulnerables i, de fet, el 71% dels afectats són homes d’entre 15 i 35 anys, segons el mateix estudi. Això es deu a l’ús continuat de mitjons i de calçat esportiu.

La cura dels peus és de vital importància quan es pateix diabetis. Els experts expliquen que l’aquesta afecta als seus peus en dues formes:

• El mal als nervis pot provocar que es perdi la sensibilitat als peus. En aquest cas, un senzill talli o una rascada passaran desapercebuts i donaran lloc a problemes que poden canviar la forma del peu, provocant nous punts de pressió en els quals es poden formar butllofes, rascades i úlceres.
• La mala aportació de sang als peus provoca que les lesions es curin més lentament.

“Els pacients diabètics haurien d’acudir periòdicament al podòleg perquè aquest avaluï l’estat dels seus peus”, assegura Orejana García. “És molt important que totes les actuacions que han de fer-se sobre el peu les hi faci un especialista, perquè el risc que es formen úlceres i que aquestes s’infectin, i es puguin generar amputacions és molt alt, a causa de la perduda de sensibilitat que sofreixen aquests pacients”, conclou.

Consells

Els peus mereixen ser tinguts en compte en tots els seus aspectes. No en va són el nostre medi natural de locomoció, a pesar que a vegades el sedentarisme o els hàbits quotidians ens facin oblidar-lo. El Col·legi de Podòlegs d’Aragó ofereix els següents consells per a la cura quotidiana dels nostres peus:

• Renti diàriament els peus, i assequi’ls acuradament, sobretot entre els dits.
• Talli les ungles no massa llargues ni massa curtes, de forma quadrada, sense retallar les cantonades.
• Canviï diàriament de mitjons.
• Utilitzi sabates que protegeixin el peu i el subjectin, sense comprimir, i de materials no sintètics. El taló no ha de sobrepassar els 4 o 5 centímetres. I la capdavantera ha d’adaptar-se als dits, sense ser punxeguda. La sabata no serà massa petit ni massa gran.
• Si té excés de suor, utilitzi els remeis que trobarà en la seva farmàcia. Si el problema persisteix, acudeixi al podòleg.
• Si té dureses, pot llimar-les. Els calls profunds són més dolorosos i la llima no els elimina, però no utilitzi productes càustics (callicidas), ni elements tallants. Si la duresa és molt gruixuda o té calls, només poden ser eliminats per l’especialista.

La Clínica Universitària de Podologia afegeix alguns consells més:

• Hem de pensar, sempre que anem a comprar calçat, que aquest no ha de molestar en posar-ho per primera vegada; mai pensem que eixamplarà o donarà de si.
• És important que el calçat estigui net, conservar el bon estat de la textura de la pell, i tenir 2 o 3 paris usant-los alternativament.
• Els talons alts i estrets modificaran l’estructura dels nostres peus, traslladant els punts naturals de suport i gravetat; aquesta modificació no sols afectarà els peus, sinó que repercutirà indirectament en genolls, malucs i columna.
• Hem d’utilitzar mitjons de fil o llana, per a afavorir la transpiració, i evitar que tinguin asprors, costures o sargits gruixos.
• “S’ha d’hidratar diàriament la pell i utilitzar sabons que no siguin molt agressius, amb PHs neutres, per a rentar els nostres peus”, agrega Ángel Orejana García.
• Convé prevenir l’obesitat, l’augment del teixit adipós i la falta de tonicitat muscular. Aquests factors poden afavorir l’aparició de problemes als peus.
• Els embarassos són etapes especialment delicades en les quals hem de prestar una major atenció als nostres peus, cames i columna. Durant aquest període, es produeix una modificació important dels punts de gravetat, a més de les alteracions pròpies del sistema hormonal.