Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les malalties musculoesqueléticas, principal causa d’incapacitat en el món

Un informe de l'OMS adverteix de la necessitat d'afrontar l'impacte d'aquestes patologies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 29deOctubrede2003

“Les malalties musculoesqueléticas són les causes més freqüents d’incapacitat en el món, la qual cosa afecta greument la capacitat de les persones per a desenvolupar les seves activitats habituals”. Així ho assegura un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) donat a conèixer aquesta setmana, que adverteix de la necessitat urgent d’afrontar l’impacte d’aquestes patologies.

Aquestes malalties figuren a més entre les malalties el tractament de les quals és més costós a causa de l’atenció a llarg termini que requereixen, i consumeixen una mitjana del 3% del Producte Interior Brut (PIB) total dels països desenvolupats. Per això, i davant l’increment de la seva incidència, l’OMS preveu que les càrregues econòmiques i sanitàries d’aquestes patologies augmentin dràsticament en el futur.

Anthony Woolf, catedràtic de Reumatología i investigador britànic, afirma que l’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població han provocat una escalada de la incidència de les malalties musculoesqueléticas a tot el món. “Aquest augment es mantindrà, especialment als països en vies de desenvolupament, a causa dels efectes perniciosos del desenvolupament urbanístic i la motorització”, augura Woolf. “L’informe de l’OMS és el primer intent seriós d’analitzar els efectes de les malalties musculoesqueléticas sobre la societat mundial, i els resultats del mateix han de donar peu a un debat sobre les prioritats de la sanitat i el desenvolupament d’estratègies preventives”, afegeix.

Aquest informe ha estat elaborat per un grup d’experts de l’OMS que ha treballat durant els tres últims anys en col·laboració amb l’ONG Dècada de l’Os i l’Articulació, per a avaluar la càrrega que suposen les malalties musculoesqueléticas més habituals. Tot això “amb la finalitat d’ajudar les nacions a preparar-se per a l’increment del nombre de persones discapacitades a causa d’aquesta mena de malalties”, assenyala l’agència de l’ONU.

L’ex directora general de l’organització sanitària, Gro Harlem Brundtland, destaca que les “malalties musculoesqueléticas són la principal causa de morbiditat a nivell mundial, amb una influència substancial sobre la salut i la qualitat de vida dels pacients, a més de suposar una càrrega enorme per als sistemes de salut”. “L’objectiu de l’OMS i de la Dècada de l’Os i l’Articulació -explica- és posar en relleu la situació i impulsar accions que alleugin el patiment i aportin esperança a milions de persones que sofreixen aquestes malalties”. La categoria de malalties musculoesqueléticas abasta prop de 150 malalties i síndromes generalment associades amb un dolor intens i amb la pèrdua de funcions físiques. Així, l’informe de l’OMS indica que l’artritis reumatoide, per exemple, provoca en menys de deu anys des del seu diagnòstic la incapacitat laboral del malalt, entesa com a cessament total de qualsevol activitat laboral, en entre un 51 i un 59% dels pacients.

Als països en vies de desenvolupament, les despeses associades a aquesta mena de malalties es calculen en 100.000 milions de dòlars, una xifra que gairebé duplica al total d’ajuda exterior que arriba a aquests països. “L’enorme impacte d’aquestes malalties obliga a prendre mesures urgents”, insisteix el president de la Dècada de l’Os i l’Articulació, Lars Lindgren.

L’ONG que presideix Lindgren cerca millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malalties musculoesqueléticas a tot el món. Per a això, incideix en la necessitat d’augmentar el coneixement de la creixent càrrega que suposen aquestes malalties per a la societat; animar als pacients a participar en la seva pròpia cura; promocionar mètodes de prevenció i tractament més econòmics; i millorar la comprensió sobre els trastorns musculoesqueléticos mitjançant la recerca per a perfeccionar la prevenció i el tractament.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions