Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les mascotes fan als nens més sociables i sans

El contacte amb els animals fomenta la responsabilitat en els petits.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 25deAgostde2002

Els estudis demostren que els nens que es relacionen amb animals sans tenen menys problemes d’adaptació, són més responsables i tenen un sistema immunològic més fort. El gos, com un altre tipus de mascotes, es converteix -segons l’experta en psicologia canina Emparo Fortea- en un «rompebarreras» en les relacions humanes, especialment en el cas de fills únics als quals, per costum, els costa més comunicar-se amb altres nens o amb adults.

Encara que en alguns casos els animals s’utilitzen en teràpies, especialment amb nens autistes o minusvàlids. En general, el contacte primerenc amb les mascotes és molt beneficiós.

Com indica Emparo Fortea, l’autoestima creix, igual que el sentit de la responsabilitat, sobretot quan s’està formant la personalitat, entre els tres i set anys. En el nen neix el sentit de cuidar a la seva mascota. Mentre són petits «assagen jugant el que seran el dia de matí». El gos permet, més que qualsevol altre animal, desenvolupar aquestes i altres qualitats. Com indica el director tècnic de la residència canina Camp de Túria, Jorge Bergara, aquesta mascota aconsegueix que la persona s’identifiqui més fàcilment amb ella, gràcies a la capacitat d’expressió que té, «amb els seus gestos facials, udols i lladrucs».

No obstant això, existeixen unes races més apropiades que unes altres, com el pastor alemany, si bé depèn de l’edat del nen i de la grandària de l’animal. Emparo Fortea explica que són molts els esports que es poden practicar amb un gos.

Aquest tipus de jocs permet que el nen sigui més esportista, que es desenvolupi en ell un esperit competitiu i que es vagi superant a poc a poc. «Els fa sentir-se molt bé», afegeix l’experta en psicologia.

D’altra banda, en estudis realitzats a Estats Units per la Delta Society entre 1991 i 1996 es va comprovar que els nens en edat escolar que vivien amb gossos i gats tenien un sistema immunològic més fort i amb prou feines patien alguns tipus d’al·lèrgies com l’asma o la rinitis.«La gent veu a les mascotes com un focus de contagi», assegura Fortea, no obstant això, «els nens que tenen animals domèstics pateixen menys malalties que la resta».

A més, s’observa que són més feliços, «igual que li ocorre a les persones majors» que tenen a la seva cura algun animal. Com ells, recorda Jorge Bergara, els nens aconsegueixen oblidar-se una mica dels seus propis problemes en mantenir-se ocupats en la cura de la mascota. Est és un dels efectes més beneficiosos de la teràpia amb animals.

També s’utilitza en nens amb problemes de comportament. El desenvolupament d’una major responsabilitat, així com «l’establiment d’uns hàbits horaris permeten que el menor aconsegueixi un major nivell d’organització», que li resulta molt útil a l’hora d’encarar la seva pròpia vida.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions