La pandèmia de grip H1N1 va provocar 18.500 morts confirmades en laboratori a tot el món entre abril de 2009 i agost de 2010. No obstant això, com a regla general, el nombre de morts de grip confirmades per laboratori sol ser significativament menor que el nombre de morts per grip que realment ocorren. Una nova recerca indica que el nombre de persones que realment van morir com a conseqüència d’haver contret la grip H1N1 va ser d’entre 151.700 i 575.400 persones durant el primer any.
Aquests resultats suggereixen que el 80% de les morts van ocórrer en persones menors de 65 anys, a diferència del virus de la grip estacional on la majoria de les morts es produeixen entre els ancians. A causa que la pandèmia de 2009 va afectar a poblacions més joves que majors, la càrrega global en termes d’anys de vida perduts va ser major durant la pandèmia del que hauria estat per una temporada típica de grip. A més, l’estudi assenyala que el 59% de les morts va poder haver ocorregut en el sud-est d’Àsia i Àfrica, continents que alberguen al 38% de la població mundial.
“L’estudi ressalta el significatiu cost humà d’una pandèmia de grip”, destaca l’autora principal, la doctora Fatimah S. Dawud, dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) del Govern d’Estats Units. “Esperem que aquest treball pugui utilitzar-se no solament per millorar els models de càrrega de la malaltia de la grip a nivell mundial, sinó per millorar la resposta de les autoritats de salut pública durant les futures pandèmies en parts del món que sofreixen més morts i també per augmentar la consciència del públic sobre la importància de la prevenció de la influenza”, explica.
Per arribar a les seves estimacions, un equip internacional d’investigadors va desenvolupar un nou model que utilitza dades específiques de la grip de 12 països amb baixos, mitjans i alts ingressos. Els autors tenien la hipòtesi que el risc de mort per grip és major en uns països que en uns altres i van utilitzar dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre mortalitat causada per malalties del tracte respiratori als diferents països per adonar d’aquestes diferències. Les noves estimacions de morts per grip es basen solament en dades de països que contenen informació sobre el nombre de persones que van desenvolupar símptomes de la grip, així com el nombre de morts entre els casos de grip durant la pandèmia H1N1 de 2009. No obstant això, les deficiències en la disponibilitat de dades d’alta qualitat per a la majoria dels països afectats per la pandèmia poden afectar a l’exactitud de les noves estimacions. Els autors assenyalen que la falta de dades és particularment pronunciada als països de baixos i mitjos ingressos.
Els autors apunten que “cal continuar amb els esforços per enfortir la vigilància de la grip a tot el món, en particular de la grip associada a la mortalitat. Aquestes dades són necessàries tant per orientar les estratègies de prevenció de la grip estacional com per a la construcció de sistemes de vigilància de la grip. També, per proporcionar dades millors, més oportuns i representatius a nivell mundial per a la grip associada a la mortalitat que puguin utilitzar-se durant una futura pandèmia”.
