Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les persones majors que practiquen exercici regular tenen menys risc de depressió

Una persona deprimida té a més tendència a fer menys esport
Per EROSKI Consumer 4 de novembre de 2011

Les persones majors que practiquen exercici de forma regular tenen menor risc de sofrir depressió. Així ho demostra un dels majors estudis sobre població major europea que s’han dut a terme fins avui, desenvolupat per investigadors de la University of Gothenburg, a Suècia, entre uns altres. El treball mostra també que l’automotivació i l’autopercepción de la competència són factors importants en animar als majors a practicar més esport.

“Encara desconeixem quin pot ser la relació causal entre l’activitat física i la depressió, però el que és clar és que les persones majors físicament actives estan menys deprimides”, assenyala el professor adjunt d’Exercici i Psicologia de la Salut en la University of Gothenburg Magnus Lindwall. “No obstant això, uns alts nivells de depressió poden portar a una persona a practicar menys esport, la qual cosa suggereix que podria haver-hi una influència mútua”, anota.

L’equip de Lindwall va estudiar a 17.500 majors amb una edat mitjana de 64 anys i procedents d’11 països europeus, que participen en el gran estudi poblacional finançat per la Unió Europea (UE) “Survey of Health, Ageing and Retirement” (SHARE). “Aquest estudi és un dels primers que analitza la manera en la qual l’activitat física afecta a la possibilitat de futures depressions i viceversa i com els canvis en l’activitat física s’associen amb canvis en la depressió en el temps”, assenyala l’investigador.

“Una important qüestió per respondre per als investigadors era què motiva als majors per mantenir-se físicament actius. Les teories motivacionals modernes proposen, per exemple, que els individus que se senten competents, que pensen que poden prendre decisions per si mateixos i tenen llibertat d’elecció i se senten vinculats a la societat vinculen l’activitat física a una experiència interna i a formes menys controlades de motivació per fer esport”, explica. Aquesta forma de motivació, diferent a la motivació externa no autodeterminada, està també associada amb el manteniment a llarg termini de l’activitat física, que també millora les possibilitats d’aconseguir efectes positius que l’activitat física pot proporcionar tant al cos com a la ment de qui la practica.

“En aquests moments desenvolupem i provem un programa estructurat per incrementar la motivació per practicar exercici físic entre els majors, basat en les teories que avui tenen més respatller entre els investigadors”, diu Lindwall. Els resultats d’aquest treball sostenen que les recomanacions per practicar exercici físic són una poderosa mesura preventiva contra la malaltia mental en els adults. “Però es necessita que aquesta activitat sigui regular, perquè d’una altra manera hi haurà un gran risc que es perdin els efectes beneficiosos per a la salut que té l’esport a llarg termini”, precisa.