El consum de plantes amb finalitats terapèutiques és una pràctica que es resisteix al pas del temps. Encara que avui dia es disposa de multitud de fàrmacs molt eficaços, l’ocupació d’herbes medicinals augmenta. No cal menysprear el seu valor curativo, però els especialistes insisteixen que tampoc cal caure en l’error de creure que, per naturals, estan exemptes d’efectes secundaris. En aquest article es descriuen per a quins problemes de salut està indicat l’ús de plantes medicinals i quins són les millors maneres de recol·lectar-les, conservar-les i preparar-les.
Plantes medicinals: els remeis de l’àvia
El consum de plantes medicinals és una pràctica comuna que, pel que sembla, a conseqüència de la crisi s’ha incrementat en els últims anys. A Espanya, s’estima que entre un 30% i un 50% de la població les presa de forma habitual, sobretot dones i persones de mitja edat. En general, les herbes medicinals s’utilitzen per remeiar alteracions de salut poc rellevants o com a prevenció. Els problemes de salut que amb més freqüència es tracten amb la fitoteràpia són els digestius (restrenyiment i indigestió), l’ansietat, l’insomni i el sobrepès, com es descriu a continuació:
- Catarro: es pot preparar una infusió de menta o eucaliptus, ambdues fàcils de trobar. En el cas de la menta, és important recol·lectar-la en temps de floració i assecar-la a l’ombra. Si es prefereix, en lloc de prendre una infusió, està l’opció de preparar uns bafs posant a bullir 30 grams de fulles seques en un litre d’aigua durant uns minuts. Els vapors despresos tenen un efecte anticongestivo, suavitzant la tos i, a més, són bons per al cutis.
- Mal de coll o afonia: l’agrimonia és famosa entre els cantants d’òpera per les seves propietats. És molt comú en tota la península i es pot utilitzar tota la planta sencera (sense arrel) o solament les fulles. També són eficaços els gargarismos amb infusions de sàlvia o orenga. Per elaborar-les solament fa falta abocar dues cucharaditas de fulles al mig litre d’aigua, portar-la a ebullició i deixar reposar, tapada, durant 10 minuts. Amb elles es fan les gàrgares tres o quatre vegades al dia.
- Tos: un bon remei són els cocimientos amb llavors d’anís verda. Es preparen amb una o dues cucharaditas de llavors que s’aboquen en una tassa d’aigua bullint. Es tapa i es deixa reposar durant 15 minuts.
- Nervis: una de les plantes més populars per calmar els nervis és la tila, les flors de la qual han de ser recol·lectades immediatament després de florir, a mitjan estiu. El til·ler és un arbre freqüent a la zona nord, però escasseja en la resta de la península. L’espígol i la valeriana també tenen efectes sedants. De l’espígol s’utilitzen les seves flors, que han de ser recollides a l’estiu i assecades a l’ombra. En el cas de la valeriana, la part més activa es troba en l’arrel i és la tardor el moment més idoni per trobar-la. És important netejar-les ben abans de procedir a l’assecat i emmagatzematge. Els fruits del llúpol recol·lectats a l’estiu, abans que estiguin per complet madurs, i després assecats, també estan indicats per a la mateixa fi. Donats els seus suaus efectes sedants, totes aquestes plantes són idònies en cas d’insomni.
- Digestions pesades: qui no ha pres alguna vegada una infusió de marialluïsa? És una planta tan popular que és freqüent trobar-la en molts jardins i horts. S’usen les fulles, que han de ser recol·lectades a l’estiu. També té un efecte sedant suau. Si es prefereix, pot preparar-se un cocimiento amb fruits o arrels de fonoll , també abundant i senzill de trobar. El millor moment per recol·lectar les arrels és durant la primavera i, per als fruits, la tardor. També és efectiva una infusió de flors de milenrama que, a més, millora la flatulència i desperta l’apetit. Aquesta planta pot recol·lectar-se durant tot l’estiu, sent fàcil de localitzar en tota la península excepte en el sud. La menta, la melisa i el llúpol també són eficaços en aquests casos.
- Restrenyiment: les llavors de lli, senceres o moltes i deixades en maceración amb una mica d’aigua, poden prendre’s dues o tres vegades al dia sense problemes, amb un efecte laxant suau. També són eficaços les llavors de zaragotana, recol·lectades entre agost i setembre i preparades de la mateixa manera.
- Dolor abdominal: molt populars són les infusions de camamilla, també amb efecte regulador de les digestions. S’utilitzen les flors que poden recollir-se de maig a agost. Així mateix, la marialluïsa, la menta o la melisa són eficaces en aquests casos.
- Cops i contusions: la solució idònia per als petits cops poden ser unes comprimides de caléndula o hamamelis que es preparen bullint la planta al mig litre d’aigua i deixant refredar, ja que l’efecte antiinflamatorio és major si s’apliquen les comprimides en fred. Una altra planta també molt emprada durant anys és l’árnica . Amb ella poden preparar-se tintures i, per a això, les flors recentment recol·lectades es maceran en alcohol.
- Efecte revitalizante: per aconseguir aquest resultat, s’usen els banys calents a força d’olis essencials d’espígol , camamilla o rosa. També es pot preparar a casa de la següent manera. S’aboquen dos grapats de flors d’espígol en un litre d’aigua bullint i es deixa reposar durant mitja hora. A continuació, es cola el líquid i s’afegeix després a l’aigua del bany. Especial efecte vigorizante tenen les arrels d’una planta provinent d’Àsia i Amèrica, el ginseng. En tendes especialitzades les comercialitzen de diferents formes. cal destacar que també hi ha medicaments que incorporen aquesta planta.
Com preparar les plantes medicinals
Segons el tipus de planta i l’ús al que es destini, es prepara de diferents formes. A continuació es descriuen unes quantes formes de fer-ho:
- Infusió: es prefereix per a les flors i les fulles tendres. S’aboca certa quantitat de fulles (prop d’una cullerada petita) en una tassa d’aigua bullint. Es tapa, es deixa reposar de 5 a 10 minuts i s’endolceix amb mel o amb sucre.
- Cocimiento: és habitual per preparar fulles més dures, fruits oescorces. S’aboca la quantitat indicada en aigua i es bull durant dos o tres minuts.
- Per a banys i gargarismos: s’utilitzen uns 30 grams de planta secaque es posen a bullir en un litre d’aigua durant 10 minuts i, després, es tapa.
- Per comprimides: solen emprar-se herbes que venen preparades en forma de farina. Es fa una pasta amb aigua i s’aplica. També poden fer-se xopant una gasa neta amb la infusió.
- Per a tractaments de cosmètica: hi ha herbes que es presenten en forma de cremes, llistes per a la seva aplicació.
Aprendre a reconèixer les plantes medicinals més útils i d’ús freqüent és senzill i la majoria de les espècies són abundants i fàcils de trobar. La millor època de l’any per recol·lectar-les dependrà de l’exemplar que interessi: si es busquen flors, la primavera és la més indicada, però si es vol el fruit, serà millor esperar a l’estiu.
Cal recollir-les en llocs nets, lluny de camps de cultiu en els quals s’hagin pogut utilitzar fertilitzants o altres substàncies químiques. És millor evitar les primeres hores del matí o el capvespre, ja que les plantes tenen major quantitat d’humitat, i rebutjar els exemplars que estiguin en mal estat.
Per a l’assecat es col·locaran les plantes en un lloc sec, ben ventilat i a l’ombra. Per a la seva conservació, són idonis els flascons de cristall, que també hauran de guardar-se en un lloc sec i protegits de la llum. A fi que conservin tota la seva capacitat curativa, les plantes medicinals han de ser reemplaçades tots els anys.
