Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les tres raons per les quals no has de fer-te un test genètic propietari

Les revisions mèdiques genètiques que es venen per Internet per fer a casa estan molt lluny de les proves clíniques i de la medicina de precisió que caracteritzen a les quals realitzen els hospitals

tubos sangre Imatge: AhmadArdity

Les revisions mèdiques genètiques (genómicos o dirigits) que es realitzen tant en hospitals públics o com en privats poc tenen a veure amb els test casolans que es poden comprar online i es fan al propi domicili. Per què? En les següents línies t’expliquem les diferències més significatives entre ambdues proves i les conseqüències que té usar pel teu compte aquest tipus d’estudis que amb una mostra de sang permet obtenir informació sobre els gens relacionats amb més de 650 dolències.

En paral·lel a les proves genètiques que es duen a terme sota supervisió mèdica, han sorgit empreses (la més coneguda és la californiana 23andMe) que han aprofitat l’estirada comercial per oferir una espècie de test genètics complets (solament el que estudia tot el genoma es pot cridar “genómico”) i la majoria s’efectuen de forma remota, sense valoració mèdica alguna.

Com funcionen aquests test genètics? Es rep contra reemborsament el joc per enviar per missatgeria la saliva o gota de sang de la qual s’extreu l’ADN i en la qual s’estudien centenars de gens d’una manera que és qüestionada pels especialistes. Per què? En lloc de seqüenciar el genoma al complet, aquestes proves a domicili fan l’anàlisi del 0,1 % del genoma, alguna cosa que té unes conseqüències entre la població que ja han estat denunciades per l’Associació Espanyola de Genètica Humana (AEGH).

En la seva posició referent a aquestes proves, aquesta associació científica considera que:

➡️ 1. Els resultats d’aquestes anàlisis poden ser inintel·ligibles per al públic general i poden portar-ho a sentir falses sensacions de seguretat, en el cas d’oferir resultats negatius, o alarma en el cas de positius, ja que els resultats no s’arriben a entendre en la majoria de les vegades.

➡️ 2. Molts dels diagnòstics estan basats en dades amb prou feines preliminars pendents d’una confirmació rigorosa, com succeeix amb molts dels gens vinculats a la malaltia d’Alzheimer i a altres demències.

➡️ 3. La detecció genètica del risc a patir una determinada malaltia o trastorn deu estar sempre recolzada per un especialista que gestioni aquesta comunicació, prevenció o tractament.

En la sanitat pública es fan test genómicos?

Els test genómicos no són una prova única i imprescindible per trobar la nostra predisposició genètica a determinades malalties, ni tampoc es tracta d’una tècnica exclusiva de la qual solament tingui coneixement un centre i els seus professionals. En alguns dels hospitals públics i privats espanyols també es realitza, però no a qualsevol pacient, sinó solament en casos molt concrets, com a nens amb malformacions congènites, discapacitat intel·lectual o autisme.

Quin és el motiu pel qual aquesta prova genòmica no es fa de forma massiva en la sanitat pública o en altres centres privats espanyols? El responsable de la Unitat d’Oncogenética Molecular de l’Hospital La Pau (Madrid), Jesús Solera, explica que la raó resideix que encara no es disposa de tecnologia suficient per interpretar els milers de resultats que s’obtenen de cadascuna d’elles, amb el que es corre el risc de no aprofitar tota la informació que els resultats ofereixen i, per tant, que la realització de la revisió mèdica no resulti completament útil.

“Efectivament, aquesta tècnica del genoma complet és el futur no massa llunyà de la medicina, una prova que permetrà la prevenció, el diagnòstic precoç i un tractament més adequat de les malalties, però encara queden molts gens sense localitzar que produeixen malalties i que els científics encara no hem identificat”, revela Solera. “Segons vagi augmentant el nostre coneixement sobre ells, podrem conèixer millor el valor dels resultats d’aquests estudis, però ara com ara no tenim la capacitat de fer-ho adequadament”, explica.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

anàlisi genes-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions