Entre el 19 i el 26 d’abril se celebra la Setmana Mundial de la Immunització amb la qual l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pretén difondre el paper determinant que les vacunes han tingut en l’erradicació de nombroses malalties i en el control de moltes altres. La pandèmia de la covid-19 ha proporcionat a les vacunes un protagonisme impensable fins ara en un medicament. La fi del malson mundial que hem viscut passa per disposar de dosis suficients i per aconseguir que arribin a tota la població com més aviat millor. José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, repassa en aquesta entrevista la importància de la immunització en la covid-19 i reflexiona sobre la batalla que la ciència lliura per a evitar que els microorganismes posin en joc la salut de la població.
El debat sobre els efectes secundaris d’algunes vacunes contra la covid-19 lesionarà o enfortirà la seva imatge?
Dependrà de la comunicació que es faci de les vacunes. Se sap que en posar milions de dosis poden ocórrer efectes diversos, la majoria lleus, com a febrícula o dolor en la zona on s’injecta. També pot haver-hi un accident en la manipulació de la injecció o una síncope perquè una persona es desmaia per por de l’agulla. Fins i tot pot aparèixer un problema que no té a veure amb la vacuna, sinó que s’ha manifestat al mateix temps que s’ha administrat. Això sí, quan hi ha una relació potencialment causal, cal estudiar aquest efecte advers amb molt de rigor i reconèixer-lo per a tenir la màxima precaució protegint a les persones. Si això es visualitza, enfortirà la confiança en les vacunes. Encara que els efectes secundaris siguin molt escassos i infreqüents, tots els ciutadans hem de tenir la sensació que se’ns està dient la veritat i que estem protegits per un sistema de farmacovigilància centrat en la màxima protecció de la població.
Són segures les vacunes?
El risc zero no existeix, però les vacunes mereixen la major de les confiances. Són productes terapèutics subjectes a una especial cura en la seva avaluació. Les tres fases de recerca experimental en humans que segueixen per a eliminar qualsevol toxicitat, garantir la seguretat i la immunogenicitat (capacitat d’un antigen per a activar el sistema immunitari) i demostrar l’eficàcia són una garantia. Quan s’aproven han passat tots els filtres necessaris que jo li demanaria a alguna cosa que anés a administrar als meus fills. A més, la quarta fase (postcomercialització), assegura un seguiment dels possibles problemes que puguin sorgir per a poder corregir-los.
La proliferació d’informacions, moltes vegades contradictòries, ha generat certa incertesa. La comunicació sembla dissenyada pel moviment antivacunes.
La comunicació que hi ha hagut entorn de certes vacunes, als seus efectes secundaris i la falta de seguretat, així com la segmentació dels grups d’edat que haurien de rebre-les, no ha estat prou clara. En algun moment caldria estudiar des del punt de vista geopolític o geocomercial a què es deu grandària desficaci. Sembla com si s’hagués generat aquest debat precisament perquè la gent tingui dubtes, augmentant el rebuig i disminuint la demanda.
Per què és important la immunització?
El cos constitueix un mecanisme sorprenent que es protegeix de l’atac d’agents externs nocius mitjançant el sistema immunològic. La seva funció és proporcionar-li immunitat, és a dir, impedir que els microorganismes utilitzin les nostres cèl·lules o el nostre material genètic per a multiplicar-se danyant-nos a nosaltres. Normalment, la immunitat és natural. El cos triga unes dues setmanes a generar anticossos enfront d’un agent estrany. Però, si els microorganismes entren de manera massiva, no li dóna temps a generar aquesta guàrdia pretoriana que li defensi. Per això es fa imprescindible estimular el sistema immunitari amb vacunes, perquè prepari eines per a defensar-se.
Com s’estimula el sistema immunitari?
Abans s’empraven vacunes de microorganismes vius atenuats, virus i bacteris afeblits, amb menys força. Després van sorgir altres més segures que inactivaven al guerrer. És com el Cid, que ja estava mort, però seguia damunt del cavall. Són bovines, com la de la grip, que no poden produir la infecció. Després hi ha hagut més avanços. Hi ha algunes elaborades amb pèptids. És la cuirassa del guerrer enemic que, no obstant això, s’exposa al sistema immunitari perquè el reconegui i vagi contra ell. Unes altres són fonamentalment genètiques. Aquestes, sense produir infecció o cap mal, fan que les nostres cèl·lules fabriquin just les parts de la cuirassa del microorganisme que els nostres anticossos veuran quan de debò ens envaeixi. En totes les modalitats l’objectiu és que el nostre cos desenvolupi anticossos perquè quan arribi aquest microorganisme sigui capaç d’eliminar-lo.
Moltes de les malalties que s’han erradicat o controlat gràcies a les vacunes, com la verola o la poliomielitis, han desparecido de la memòria col·lectiva. Convindria donar a conèixer què passava abans que hi hagués vacunes?
Sí. El que ocorre és que estem en una societat que viu molt de pressa i no valora prou la història. Hauríem de tenir present que les societats i les persones que no valoren la història estan condemnades a repetir-la.
Com ha repercutit la immunització en la salut pública?
Està demostrat que les vacunes juntament amb la potabilització de les aigües és el que més impacte ha tingut en la salut de les persones.
Per què varia tant l’eficàcia d’unes vacunes a unes altres?
Depèn de les característiques del propi microorganisme, com per exemple, un virus. El seu objectiu és multiplicar-se i paralitzar la maquinària cel·lular de l’organisme. I per a fer-ho disposa en la cadena d’RNA de quatre bases: adenina, guanina, citosina i uracil. Aquests quatre motlles es van copiant i multiplicant, però en aquesta multiplicació ràpida pot haver-hi errors de transcripció. Per a entendre-ho, imaginem un llibre que en fotocopiar-se una vegada i una altra de sobte comencés a canviar part del text. Al principi, continuaria llegint-se, però a poc a poc el text resultaria il·legible. El resultat seria un llibre diferent a l’original. Això és el que passa amb el virus. S’ha modificat prou perquè no sigui visible als ulls del defensor immunològic.
És el que ocorre amb el virus de la grip?
Sí, muta molt, per aquest motiu calgui elaborar una vacuna cada any. També ocorre amb el VIH i per això ha estat impossible fins ara trobar una vacuna. El coronavirus muta bastant, encara que no tant com els anteriors. Però com més temps ho deixem passejant-se pel món, més mutarà. Si li deixem canviar d’armadura, de text o de camuflatge per a enganyar-nos, pitjor. Per això és important vacunar a la població com més aviat millor.
Donats els riscos que comporta que una població no estigui ben protegida contra una malaltia, hauria de ser obligatòria la vacunació?
No sóc partidari que sigui obligatòria, sinó més aviat d’explicar i persuadir a la població perquè es vacuni voluntàriament. Parlem d’un medicament que produeix un benefici molt major que el potencial perjudici que pugui donar-se, i això hauria de ser raó suficient per a utilitzar-ho. L’obligatorietat de la vacunació és pròpia de societats en la qual la decisió no es deixa en mans de les persones, sinó que les prenen uns altres per elles. No sóc molt partidari d’aquesta mena de societats.
Què fan les administracions sanitàries per a garantir la seguretat de les vacunes?
Existeix un sistema de validació científica dels estudis que constitueix una garantia, i les administracions encarregades de l’avaluació, com l’Agència Europea del Medicament, tenen que avaluar tots i cadascun dels punts relacionats amb la vacuna. Només s’autoritza quan està tot en ordre i s’han resolt les possibles pegues.
En casos com la vacuna contra el covid-19, s’ha corregut massa en l’aprovació de les vacunes?
No. L’aprovació pot ser definitiva, per a ús comercial, o d’urgència, per a una situació com la que hem tingut. Que s’hagi autoritzat d’urgència no vol dir que no s’hagi avaluat bé. En qualsevol cas, sigui aprovada una vacuna per un procediment o un altre, existeix un últim mecanisme de seguretat: la farmacovigilància. En l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris existeix un sistema de notificació al qual els professionals han de comunicar qualsevol problema que pugui sorgir.
Les primeres vacunes contra la covid-19 es van administrar a Europa deu mesos després de la irrupció del coronavirus. És un termini extraordinari que pot fer l’efecte que potser s’hagi corregut massa. No obstant això, segons els experts, no ha estat així. Les claus de l’èxit científic les apunta José María Martín Moreno: “S’han posat moltíssims recursos per a aconseguir les vacunes, com mai abans en la història. Un procés que normalment hauria durat cinc anys s’ha fet en menys d’un”.La pandèmia ha portat moltes calamitats i s’han comès molts errors que esmenar, però de l’experiència també poden extreure’s elements positius, com assenyala el catedràtic de la Universitat de València: “El termini en el qual s’han aconseguit les vacunes és una cosa extraordinària i aquesta és una lliçó que podem treure. Quan un vol una cosa, si es posen l’energia, els recursos i la passió necessàries, s’aconsegueix”. Sobre el control definitiu de la pandèmia, Martín Moreno és optimista, està convençut que “amb cohesió i determinació a poc a poc aconseguirem vèncer-la d’una vegada i per totes”.
