Cada vegada més el nombre de traumatismes en el cap producte de col·lisions entre jugadors són més comuns i revesteixen major gravetat, ja sigui durant trobades o entrenaments de futbol. Les dades assenyalen que en el Mundial de Futbol de França aquestes lesions van correspondre al 15% del total d’accidents. A Austràlia, durant els Jocs Olímpics de Sydney van augmentar fins a un 21%. Aquestes xifres preocupen als responsables sanitaris dels equips ja no per l’augment del nombre de casos sinó per la gravetat que impliquen.
Imagen: T. Annej
Encara que les conseqüències més freqüents de les col·lisions són fractures òssies, traumatismes de l’arc zigomàtic, del sòl de l’òrbita ocular i trencaments de mandíbula no són rars els despreniments de retina per balonazos i codazos, segons Alberto López, metge del Reial Valladolid, que durant la temporada 2003-2004 va comptabilitzar i va estudiar el nombre de lesions craneofaciales produïdes durant trobades o entrenaments de jugadors de futbol d’elit.
No obstant això, cirurgians maxilofaciales de la Universitat d’Ataturk en Erzurum (Turquia) van revisar 53 casos de lesions de la cara, la boca i la mandíbula que van tractar en el transcurs d’un any. Les dades extretes de la revisió, publicada en Journal of Craniofacial Surgery, van revelar que els jugadors amateurs també tenen un alt índex de sinistralitat, que aconsegueix el 20% del total de les lesions. Les més comunes relacionades amb el futbol van ser fractures dentals i del maxil·lar superior, problemes en l’articulació temporomandibular i fractura nasal. Els experts assenyalen que, possiblement, la taxa de lesions és més elevada tenint en compte que els jugadors amb lesions oculars i nasals acudeixen a altres metges especialistes.
Impactes repetitius
Investigadors de l’Institut de Neurociencia i Fisiologia de la Universitat de Gotemburgo, Suècia, i liderat per Henrik Zetterberg, han publicat recentment en la revista British Journal of Sport Medicine les dades d’un estudi que revela que no existeix evidència científica que assenyali que els cops repetitius en el cap tinguin efectes cerebrals nocius. La recerca, realitzada sobre 23 jugadors amateurs de futbol, implicava rematar amb el cap una pilota llançada amb el peu des d’una distància de 30 metres, la meitat del grup deu ocasions i la resta 20.
No existeix evidència científica que assenyali que els cops repetitius en el cap tinguin efectes cerebrals nocius
Després de la sessió als jugadors se’ls va practicar una punción lumbar, igual que al grup control format per deu homes no esportistes, i es va repetir als deu dies. Les anàlisis buscaven determinats marcadors bioquímics en la medul·la espinal dels esportistes, proteïnes que apareixen solament quan existeix lesió cerebral. Els van resultar han estat determinants: els nivells de biomarcadores eren normals, no es van trobar diferències significatives entre els tres grups, ni tampoc els nivells es van correlacionar en el nombre de col·lisions (rematades).
Prevenció amb protecció
Els experts estan convençuts que l’ús de dispositius protectors, com a màscares i protectors bucals, poden evitar moltes lesions craneofaciales, però són pocs els jugadors que els utilitzen. Insisteixen que els entrenadors de futbol aficionat i les autoritats haurien de fer més perquè els jugadors facin un major ús d’aquests equips de seguretat. De totes maneres, es necessita millorar l’ajust i la comoditat ja que són incòmodes sobre els pòmuls i generen angles cecs de visió als costats del jugador.
D’aquesta opinió també és Alberto López, qui assegura en unes declaracions recents que ensenyar als esportistes des de joves a rematar protegint-se és una altra manera de prevenir, igual que insistir als àrbitres que penalitzin rigorosament l’ús dels colzes durant el partit.A més, l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol, AEMEF, davant el nombre de lesions greus ocorregudes últimament en jugadors en Primera i Segona Divisió, ha elaborat un protocol d’actuació davant traumatismes cranioencefàlics.
El document procura algunes normes perquè els metges d’equips de futbol atenguin apropiadament al jugador en el supòsit d’accident, quan està encara en ment de tots la recent mort del migcampista del Sevilla, Antonio Porta, als 22 anys. Valorar el seu estat de consciència, mantenir la via respiratòria permeable i el conjunt de maniobres encaminades a revestir una parada cardiorrespiratòria són alguns dels punts que tracta. A més, conjuminats per l’AEMEF, aquest any i abans de l’inici d’aquesta temporada tots els equips del futbol professional disposen de maletins d’emergències dissenyats per a les banquetes.
Imagen: Cathy Griffiths / FlickrLes sofertes contusions es produeixen per cops o caigudes en les quals la integritat de la pell no es perd però sí que es lastiman els teixits subsegüents donant lloc al trencament de gots sanguinis que desemboca en hematoma. Els símptomes més immediats després d’una contusió són dolor intens, enrogiment i inflamació de la zona i calor al tacte. Davant una contusió existeixen quatre passos clau: immobilització de l’àrea afectada, aplicació de gel, compressió i elevació de la zona afectada (R.I.C.I., en les seves sigles angleses).
L’aplicació de fred local és per reduir la inflamació, el dolor i l’espasmo muscular a més de l’hematoma consegüent. Depenent de la severitat de la contusió es farà necessària la valoració d’un metge perquè prescrigui, en cas necessari, un tractament que sol basar-se en antiinflamatorios no esteroidals (AINEs) per fer front al dolor i la inflor.
Quan la lesió és deguda a un traumatisme greu, l’hematoma que apareix és important i si no es resol amb el temps, els experts recomanen acudir a un centre assistencial.
A partir del 22 de novembre de 2008 començarà a executar-se el pla del Ministeri de Sanitat per retallar el nombre d’especialitats mèdiques entre les quals es troben Medicina Legal i Forense, Medicina de l’Educació Física i de l’Esport i Hidrologia Mèdica. Així va quedar aprovat en l’última reunió de la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS) i que legalitzarà en breu el Consell de Ministres. El Ministeri assegura complir el que estipula la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) i dur-ho a terme sense perjudici dels drets professionals inherents al títol ni d’aquells actualment amb plaça i en període de formació.
