Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lesions de risc per esports d’hivern

La pràctica de l'esquí requereix seguir unes pautes de conducta adequades per minimitzar el risc de lesions i accidents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 05deMarçde2009
Img prevencion ski hd Imatge: Gorilla

Amb l’arribada de la neu, són molts els esquiadors que es llancen a practicar esports d’hivern sense pensar-li-ho dues vegades. Això fa que la majoria ho faci sense les mesures de prevenció adequades per evitar lesions secundàries. Molts d’ells, a més, no estan en el millor estat per realitzar aquest tipus d’exercici, en el qual la condició física, a més de la tècnica, són imprescindibles per a una pràctica segura. Aquest article descriu què lesions són les més freqüents segons la modalitat d’esquí que es practiqui i quines mesures recomanen els experts per gaudir de la neu amb la major seguretat.

Entre els esports hivernals amb major nombre de seguidors es troba l’esquí: ho practiquen més de 200 milions de persones a tot el món. Amb la caiguda de les primeres neus molts afeccionats es llancen a les pistes d’esquí, en ocasions sense la condició física adequada ni la mínima tècnica recomanada. La conseqüència de tals imprudències són lesions que en alguns casos poden resultar de gravetat. Els experts asseguren que la probabilitat de lesió, en el cas de l’esquí, és de 2,6 a 3,9 lesions en 1.000 esquiadors al dia. Entre les més freqüents destaquen les de la columna vertebral, encara que també apunten que el percentatge de sofrir una lesió greu és relativament baix.

A cada modalitat d’esport, la seva lesió

La majoria de les lesions es deuen a la falta de tècnica o la inexperiencia

L’esquí alpí, el més practicat, requereix una bona condició física i tècnica. En l’esquí de fons, en canvi, la tècnica que es necessita no és tan exigent però cal una de gran resistència aeròbica per l’esforç que suposa; per aquest motiu la seva pràctica revesteix menys risc de lesió. El surf de neu, la modalitat que gaudeix de major popularitat entre els més joves, demanda també gran preparació física i tècnica; la seva pràctica està relacionada amb un major risc de lesió, més que en l’esquí alpí, i de més gravetat, com poden ser luxacions i fractures.

Les lesions, en qualsevol tipus de modalitat, es deuen en general a caigudes o col·lisions, provocades sobretot per la falta de tècnica o la inexperiencia: més de la meitat dels accidents que acaben en lesió (55%) es produeixen durant els primers set dies d’aprenentatge. D’igual manera, l’excés de confiança i les imprudències estan associades a major nombre d’accidents, igual que una deficient preparació física.

Lesions en esports de neu

Les lesions més greus es concentren en prop del 60% en les extremitats inferiors, sobretot en el genoll, la part de l’organisme que més treballa i que més pressió suporta; el 20% incideixen a les mans; el 10% són traumatismes cranioencefàlics; i la resta solen ser lesions de columna i cremades.

Una bona tècnica i aprendre a caure poden evitar fins al 80% de les lesions en l’aparell locomotor

Les lesions més freqüents per caigudes es donen en braços i espatlles i els més propensos a sofrir-les són els que fan surf de neu. D’entre tots els practicants, cal destacar que els nens es porten el palmell en aquest tipus de lesions, amb un 79% dels casos.

Un altre dels danys habituals, entre un 7% i un 10%, és l’esquinç del dit polze i trencament dels lligaments, que en general s’origina per caure damunt del puny tancat subjectant el bastó.

La fractura de nina (fractura de Colle o d’escafoides) de l’afeccionat al surf de neu és una de les principals conseqüències entre aquest col·lectiu, sobretot en els principiants. El motiu principal és que és la zona de suport que s’utilitza per esmorteir les caigudes, i sol fer-se amb tota l’extremitat en extensió i recolzant la mà amb la nina també estesa. Els especialistes, com a mesura de prevenció, aconsellen usar protectors de nina i, pels quals s’inicien, recomanen anar amb la mà empunyada i en caure recolzar el puny en comptes de la mà. És imprescindible aprendre a caure sense col·locar la mà, sinó posar l’extremitat cap a dins i deixar-se caure recolzant el braç i l’espatlla com si es volgués rodar, i aprendre a caure per evitar cops forts.

Malgrat tot, les extremitats inferiors es porten la pitjor part. Són freqüents les fractures de les tuberosidades de l’astrágalo -os/os curt del peu- en el surf de neu i l’esquinç o trencament de lligaments del genoll juntament amb les fractures de tíbia en la modalitat alpina.

Prevenció en la neu: les recomanacions dels experts

Per practicar qualsevol esport de muntanya amb la major seguretat cal tenir en compte certes consideracions:

  • Abans de començar a practicar esquí és convenient realitzar un bon desdejuni (làctics, cereals i fruita) per evitar una pèrdua de concentració i de força. Cal cuidar els menjars i portar algun aliment -tipus barrita energètica o fruita seca- que ajudi a reposar energia.
  • La Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport (SETRADE) insisteix que un dels errors més freqüents és posar-se a practicar esquí sense un escalfament previ. L’escalfament serà progressiu i inclourà exercicis de flexibilitat articular. Cal procurar no anar a la màxima intensitat al principi; l’esforç cal incrementar-ho de forma progressiva alhora que s’escalfen les articulacions en les primeres baixades. Una de les mesures bàsiques és la bona condició física, per la qual cosa resulta indispensable una preparació física al llarg de tot l’any, insistint en aquelles articulacions més implicades en l’esport blanc (cames, braços i columna vertebral).
  • Un altre dels errors comuns és iniciar-se en la pràctica de qualsevol esport en la neu sense nocions prèvies i sense instructor. Les últimes dades disponibles assenyalen que una bona tècnica i una sèrie de normes per evitar caigudes, així com per aprendre a caure de la forma menys lesiva, poden evitar fins al 80% de les lesions en l’aparell locomotor. Les xifres també indiquen que la meitat dels accidents es donen entre els principiants amb un 48% i els experts en un 31%.
  • Quan es notin els primers símptomes de cansament, cal abandonar l’activitat; les lesions a última hora del dia o en l’última baixada són més freqüents i estan relacionades amb la fatiga provocada per l’excés d’activitat física o per falta de somni.
  • Tampoc cal deixar de vigilar els moviments dels altres esquiadors per evitar col·lisions. És molt important l’ús del casc, sobretot en els nens i, precisament en ells, assegurar-se que porten les botes ben tancades i subjectes per evitar esquinços de turmell.
  • Disposar del material adequat en bon estat, amb les fixacions ben regulades són unes altres de les recomanacions que llancen els especialistes de SETRADE.
  • És imprescindible protegir-se la pell amb filtres adequats i utilitzar ulleres amb pantalla de rajos UVA per evitar cremades en pell i còrnies. La radiació ultraviolada augmenta amb l’altura i incrementa el reflex de la llum en la neu que, juntament amb el gel, reflecteixen més del 85% de la radiació que reben. La fotoftalmia (oftàlmia de la neu) és una afectació semblant a la conjuntivitis produïda per l’efecte dels rajos ultraviolats que es tradueix en símptomes com la sensació de cossos estranys en l’ull, fotofobia, lagrimeo i enrogiment de la conjuntiva.

El casc, imprescindible en els esports de neu

En els últims anys s’ha posat de moda la pràctica dels esports en la neu, la qual cosa suposa molta més gent en les pistes i, fruit dels avanços tecnològics, també ha augmentat la velocitat dels afeccionats. De la mateixa manera, també s’ha incrementat el nombre d’accidents greus a la muntanya. Les lesions en el cap són la causa més freqüent d’ingrés hospitalari, a més del motiu més comú de defunció. Per aquest motiu, s’insisteixen en la necessitat d’usar el casc de protecció.

Dos dels millors estudis sobre aquest tema, un realitzat de manera conjunta per investigadors canadencs i nord-americans, publicat en la revista Epidemilogy (2008), i un altre per especialistes escandinaus i publicat en Journal of the American Medical Association (2006), demostren que disminueixen en un 60% el risc de sofrir un traumatisme cranioencefàlic (TCE), a més de lesions en cara i coll, xifra gens menyspreable.

A Espanya, entre el 50% i el 75% dels esquiadors ja ho empra sense ser obligatori i en algunes pistes s’imposa la seva utilització als treballadors. A pesar que fins fa poc els esquiadors s’excusaven amb raons poc convincents, les últimes innovacions resolen tots aquests inconvenients i el seu disseny assegura el màxim confort i protecció amb materials lleugers i resistents sense menysprear aspectes d’última moda.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions