Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’estrès preoperatori retarda la recuperació dels pacients que se sotmeten a intervencions, segons diverses recerques

Els metges incideixen en la necessitat d'informar el pacient sobre l'operació i dels riscos

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deMarçde2004

Davant una operació són molts els pacients que es pregunten si no despertaran o si se’ls detectarà alguna malaltia incurable. I no sols hi ha sofriment psicològic: diferents recerques revelen que l’estrès preoperatori retarda la recuperació.

“Com millor es combaten l’ansietat i la incertesa és amb una bona informació, especialment per part del cirurgià”, assegura el psicòleg gijonés Francisco Estévez. “Poder parlar i ser escoltat pels metges és fonamental en aquests casos”, afegeix.

José Antonio Ferrón, cap del servei de Cirurgia General de l’Hospital Verge de les Neus (Granada), també creu que s’ha d’informar el pacient de què “se li farà i per què i del risc que corre amb aquesta operació”. L’escala Possum -que s’aplica en intervencions de certa importància- mesura aquest perill en funció de les característiques del pacient. També l’anestesista ha d’explicar al pacient, quan li realitza les proves prèvies a la intervenció, el perill que comporta l’anestèsia: hi ha un mínim percentatge de persones que pateixen al·lèrgia a les substàncies que s’usen per a dormir-los.

Ferró recalca que el risc quirúrgic -referit no sols a l’operació pròpiament dita, sinó a tot el procés- és més alt en les operacions urgents que en les programades. “Hi ha pacients als quals obligatòriament cal operar, perquè encara que el risc quirúrgic és alt, el risc que morin és encara més alt… O s’operen o es moren”, sentència el doctor.

“Si l’anestesista detecta que el pacient és molt ansiós, des d’aquest moment o des d’uns dies abans de l’operació li prescriuran un ansiolític. I, sobretot en les cirurgies importants, la vespra de l’ingrés se li dóna un tranquil·litzant i un protector gàstric, perquè l’estrès sol derivar en una hipersecreción que afecta l’estómac”, afegeix.

El paper dels psicòlegs

Al costat de cirurgians, anestesistes i infermers, els psicòlegs i psiquiatres podrien tenir un paper fonamental en la preparació dels pacients que seran operats. Però el sistema sanitari els exclou d’aquesta tasca. María Ángeles Hernández, psicòloga de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ressalta que, a més de les incerteses directament relacionades amb l’operació, moltes persones estan estressades per factors externs que no tenen res a veure amb la seva salut: Qui organitza la casa mentre jo sóc aquí?, Què passarà amb el meu treball?…

Per a aquesta psicòloga és important que el pacient conegui els procediments mèdics que se li aplicaran, però també les sensacions que tindrà i alguns detalls pràctics sobre el context hospitalari. Fins i tot pot ser convenient mostrar-li el lloc de l’operació: “Molta gent no ha vist un quiròfan en la seva vida. Tenen una idea del quiròfan, de l’instrumental, de les bates verdes que és completament mística”.

En la preparació psicològica per a una intervenció es poden utilitzar procediments de relaxació, tècniques de sensibilització per a ajudar la persona a enfrontar-se a les coses que més tem i tècniques perquè vegi els aspectes positius de la cirurgia, l’objectiu de la qual, al cap i a la fi, és curar la malaltia. El psiquiatre argentí Eduardo Giacomantone i el cirurgià Alberto Mejía assenyalen en un treball conjunt sobre “Estrès quirúrgic i ansietat”, que en el període preoperatori “cert nivell d’ansietat és normal i desitjable”, ja que indica que el pacient té una visió realista del perill objectiu que representa la cirurgia i tracta d’adaptar-se a la situació.

Recuperació problemàtica

Segons aquests autors, les persones amb un estrès excessiu abans d’una intervenció “presenten majors dificultats en la seva evolució clínic-quirúrgica”. Entre elles, problemes psíquics -ansietat, insomni o agressivitat-, problemes en la relació metge-pacient, convalescència prolongada, malament control del dolor amb analgèsics, actituds inadequades en la cura de la malaltia o complicacions orgàniques.

Aquests especialistes recomanen que el cirurgià, durant l’avaluació prequirúrgica o el dia de l’ingrés, dediqui un temps a una xerrada informal amb el pacient i li estimuli a contar el que pensa o tem de l’operació.

Símptomes que poden alertar de la presència d’un quadre d’ansietat preoperatòria són insomni, malsons, cefalees tensionals, nàusees, dispèpsies, sensació d’ofec o opressió en el pit… Altre signe podrien ser els reiterats ajornaments de l’operació motivats “pel temor o per trastorns somàtics com a reaccions al·lèrgiques o refredats, per exemple”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions