L’excés d’higiene i l’escàs contacte dels bebès amb els gèrmens són alguns dels factors que poden afavorir l’aparició de la malaltia atópica, una afecció crònica que pateix el 10% de la població infantil i es manifesta amb èczemes, picor i sequedat en la pell (dermatitis atópica), però també amb rinitis, asma, conjuntivitis o urticaria. Encara que té una base genètica, l’atopia es veu afavorida per factors ambientals, des de la contaminació fins a la presència de conservants i additius en els aliments.
Especialistes van presentar ahir els resultats d’una enquesta sobre dermatitis atópica en el marc del XX Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalaria i Atenció Primària, que reuneix fins al diumenge a Granada a 1.200 pediatres.
La malaltia atópica és molt més freqüent als països occidentals a causa de factors ambientals i socials
L’enquesta posa de manifest la importància d’oferir una bona informació escrita als pares dels nens atópicos. En la majoria de les ocasions aquesta dermatitis apareix abans dels dos anys, amb lesions en la pell, gairebé sempre a l’altura de les articulacions, en concret en la part interna del colze i en les sofrages. Els èczemes solen tractar-se amb corticoides, que tenen efectes secundaris.
Massa neteja
Encara que el bany diari és necessari per eliminar la brutícia del bebè, els experts van desaconsellar els productes massa agressius i la fricció forta de la pell: l’aigua i una mica de sabó són suficients. “Els nens han d’estar nets, no estèrils”. Així ho va assegurar ahir Leonor Prieto, directora científica dels laboratoris La Roche-Posay. A més, hi ha tota una gamma de cosmètics específics per netejar i hidratar la pell atópica.
Els experts van assenyalar que la malaltia atópica és molt més freqüent als països occidentals a causa de factors ambientals, però també socials. Per exemple, la sobreprotección que els pares actuals brinden als seus fills sembla ser un dels motius de l’increment de la incidència d’aquesta afecció: els nens dels països rics tenen menys contacte amb els gèrmens -i per tant menys defenses enfront d’ells-, a causa dels hàbits higiènics i dels nous costums, com la substitució del joc de carrer per l’oci intramuros en un entorn “desinfectat”. “Si al nen li cau al sòl el xumet, no fa falta córrer per bullir-ho -va ressaltar Salvio Serrano, professor de la UGR i cap de la secció de Dermatologia a l’Hospital Clínic de Granada-. No és que calgui embrutar al nen, però sí afavorir el seu contacte amb la naturalesa”.
La malaltia pot desaparèixer espontàniament a mesura que el nen creix, però també és freqüent que les manifestacions cutànies es vegin substituïdes en la pubertat per problemes respiratoris, com la rinitis o l’asma.
La lactància materna, com a mínim fins als sis mesos, és la millor forma de prevenir la dermatitis atópica, segons van dir els especialistes. No obstant això, van aconsellar a embarassades i lactants evitar aliments susceptibles de causar al·lèrgies, com l’ou, la llet de vaca o els cacauets.
