Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’exercici en edat preescolar

La reducció de l'activitat física en nens preescolars podria explicar part dels problemes relacionats amb l'obesitat infantil

img_ninas futbol1 listado

Espanya s’ha convertit en un dels països de la Unió Europea amb major nombre de nens amb problemes de sobrepès, i l’obesitat està present en el 16% dels menors d’entre 6 a 12 anys. Al mateix temps, els nivells d’activitat física en els nens en edat preescolar semblen decaure, fet que contribueix al fet que els nens gastin menys calories de les quals ingereixen. Una recerca elaborada a Nova Zelanda conclou que probablement aquest és un més dels motius que expliquen la tendència creixent de l’obesitat en la població infantil.

Img ninos

Els nens d’entre tres i cinc anys estan almenys 1,5 hores al dia enfront de pantalles d’ordinador, de televisió o amb els videojocs. D’igual forma, passen el mateix temps realitzant altres activitats sedentàries, com llegir, dibuixar o escoltar música. La disminució de l’activitat física es va produint de forma progressiva, i és als cinc anys quan l’exercici es dona amb menys freqüència. Aquests són varis dels resultats d’una recerca recent elaborada a la Universitat d’Otago (Nova Zelanda) i publicada en “Medicine & Science in & Sports Exercise”, la revista oficial de l’American College of Sports Medicine (ACSM).

Aquest procés en el qual el nen es va tornant més sedentari de forma gradual, sumat a una alimentació poc adequada massa rica en hidrats de carboni senzills, grasses i calories “buides” (llaminadures, refrescs o brioixeria), podria explicar els creixents problemes d’obesitat posteriors, cada vegada més preocupants tant en l’àmbit nacional com a internacional. Aquesta obesitat, a més, no és només un problema a curt ni a mitjà termini, ja que diversos estudis han constatat que el 75% d’aquests nens seran obesos en l’edat adulta.

Del joc a la televisió

Malgrat la inquieta naturalesa dels nens d’aquesta edat i la falta de joc estructurat, els investigadors neozelandesos van intentar, al principi de l’estudi, mesurar de la forma més objectiva possible la quantitat d’activitat física dels petits. Es va demanar als pares que estimessin la quantitat d’hores setmanals que els seus fills dedicaven a activitats com ballar, anar amb bicicleta, jugar al pati, participar en activitats organitzades i nedar, així com a altres més sedentàries.

Qualsevol persona major de dos anys d’edat hauria de realitzar entre 30 i 60 minuts d’activitat física d’intensitat moderada gairebé cada dia

Com a part de l’estudi “Family Lifestyle, Activity, Movement and Eating” (FLAME), es va analitzar durant tres anys a 244 nens i nenes que a l’inici de l’experiment eren a punt de complir el seu tercer aniversari, i se’ls va visitar de forma anual. Els resultats van mostrar una important disminució l’activitat física segons els nens anaven creixent. Els mesuraments d’activitat física en les edats quatre i cinc anys van ser significativament més baixes que les observades en els tres anys.

Rachel Taylor, autora principal de l’estudi i investigadora de l’Edgar National Centri for Diabetis Research de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda), assegura que aquesta recerca és una “oportunitat per restringir un rang d’edat en el qual es puguin fomentar hàbits saludables per als nens”. Un dels principals canvis ha de ser, per començar, el pas de la pantalla a activitats com córrer, saltar o jugar.

Tenint en compte el rang d’edat, a més, podria resultar fàcil i sempre que sigui possible, segons la investigadora, encoratjar als nens a fer activitats exteriors, apuntar-los a un gimnàs, a practicar esports com el tennis o, la qual cosa és més important, potenciar activitats estructurades en la seva rutina que augmentin la seva exposició a l’exercici físic.

Segons les recomanacions actuals, qualsevol persona major de dos anys d’edat hauria de realitzar entre 30 i 60 minuts d’activitat física d’intensitat moderada, gairebé tots o, preferiblement, tots els dies de la setmana. Aquesta activitat pot estar relacionada amb accions quotidianes, com caminar a bon ritme, pujar escales o treballar en el jardí o en les tasques de la casa. En el cas dels més petits les activitats han d’estar més relacionades amb l’aspecte recreatiu i dur-se a terme al llarg del dia en períodes de no menys de deu minuts.

Necessitat de prevenció

L’Associació Asturiana de Pediatria d’Atenció Primària assegurava, en un estudi realitzat en 2008, que el sobrepès i l’obesitat incideixen de forma notable a partir dels dos anys d’edat. Concretament, els investigadors van trobar que a partir dels sis mesos d’edat es podia percebre ja obesitat: fins a un 10% dels nens ja la patien. A mesura que passaven els anys aquest percentatge creixia. Un 18% dels nens de dos anys ja sofreixen obesitat, mentre que en el grup dels tres anys, un 19%. És a partir d’aquesta franja, a més, quan la velocitat de creixement és major, la qual cosa coincideix amb l’estudi anterior.

Els resultats de tots dos estudis evidencien la necessitat de realitzar un programa preventiu que pugui reduir la incidència de l’obesitat infantil. La col·laboració dels pares és imprescindible perquè aquests programes funcionin, ja que són només ells, tenint en compte l’edat dels seus fills, els únics que poden canviar la situació. La formació als pares i l’assessorament són importants perquè els nens no desenvolupin obesitat, de la qual es deriven moltes malalties que empitjorarien la seva qualitat de vida en el futur.

UN ESPORT D'EQUIP

Img ninas futbol11
Una de les estratègies per aconseguir que el nen segueixi una rutina continuada d’exercici físic és que pugui practicar, de la mateixa manera que els adults i si està preparat per participar en activitats en grup, un esport d’equip que li agradi. Per tant, és primordial que sigui ell qui ho esculli, encara que els pares puguin suggerir-li un esport que podria ser-li beneficiós. Obligar-li a fer un esport que no vol només causaria rebuig i, més que una activitat beneficiosa, es convertiria en alguna cosa que el nen tractaria d’evitar.

I encara que el nen sigui qui esculli, el suport dels pares resulta essencial perquè el petit no ho abandoni. Així mateix, l’esport en concret ha d’introduir-se de forma molt gradual, perquè el nen no doni per acabades les seves activitats lúdiques com jugar al parc o al pati de casa.

És important tenir en compte que en edat preescolar l’esport dirigit als nens és només d’iniciació, ja que encara no estan prou formats per a la pràctica d’esports organitzats. No obstant això, i encara que al principi estiguin practicant un esport que els diverteixi, alhora, els més petits podran augmentar la força, l’equilibri i la flexibilitat (que prevenen l’obesitat); adquiriran una major capacitat de coordinació; aprendran a treballar en equip i el concepte de competència “sana”; rebran disciplina; i augmentaran la seva autoestima, perseverança i concentració.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions