Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’exposició de les embarassades a contaminants ambientals determina el pes i talla dels nens en néixer

Investigadors de la UGR han relacionat la càrrega estrogénica de la placenta de les embarassades amb un major pes del nen en néixer
Per mediatrader 19 de octubre de 2011

Una recerca realitzada per científics de la Universitat de Granada (UGR) ha revelat que les dones embarassades que resideixen en grans ciutats tenen més possibilitats de tenir un nen de major talla i pes que les que viuen en el mitjà rural. Els investigadors consideren que això podria deure’s “a una major exposició als xenoestrógenos, un tipus de contaminants ambientals que es comporten com a hormones”. La UGR destaca que aquest estudi “és el primer realitzat a Espanya que associa la càrrega estrogénica de la placenta de les embarassades amb un major pes del nen en néixer”.

Per dur a terme aquest treball, els investigadors van analitzar les característiques de dues poblacions de dones embarassades i dels seus fills en néixer, residents a Granada i Madrid, i van comprovar que ambdues poblacions de dones mostraven característiques biològiques, demogràfiques i soci-econòmiques específiques que defineixen els patrons d’exposició ambiental deguda als xenoestrógenos presents en la placenta, explica la UGR.

Les mares incloses en l’estudi de Madrid estava format per un grup de dones residents en àrea urbana, amb un nivell educatiu mitjà-alt, i la majoria (89%) amb treball fora de casa, en ocupacions relacionades amb tasques administratives, o amb l’ensenyament. Per contra, les mares incloses en l’estudi de Granada residien majoritàriament en àrees rurals, posseïen un nivell educatiu baix (un 53,4% no tenia estudis o solament comptava amb estudis primaris) i un alt percentatge de les mateixes es dedicaven en exclusiva a les tasques domèstiques (38,3%).

Els investigadors van estudiar els factors que condicionen l’exposició i es va analitzar l’associació entre les característiques antropométricas i sociodemogràfiques, les condicions de salut, l’estil de vida, les condicions de treball, amb el paràmetre d’exposició definit com a càrrega estrogénica total efectiva. D’aquesta manera, es va comprovar que l’efecte estrogénico de l’extracte tissular placentari (TEXB) té una relació directa amb certes característiques dels pares, del part i dels nounats. Així, la major TEXB de la fracció alfa es va observar en placentes de dones de més edat, amb menor índex de massa corporal, residents a Madrid i que donen a llum nens amb major pes en néixer. Aquests resultats suggereixen un paper a l’estrogenicidad del conjunt de xenoestrógenos acumulats en el teixit placentari, en el desenvolupament embrionari-fetal, explica la UGR.