L’Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha inaugurat el primer laboratori del món destinat a la fabricació d’òrgans bioartificiales amb cèl·lules mare per al seu ús en trasplantaments. El projecte contempla un banc d’òrgans que, una vegada repoblats amb cèl·lules mare dels pacients que necessiten un trasplantament, minimitzaran els riscos del rebuig d’aquest, va destacar la Comunitat de Madrid.
El cap de Servei de Cardiologia del centre, Francisco Fernández Avilés, que coordina el projecte, va explicar que de moment treballen només amb cors, encara que després també es fabricaran fetges, ronyons i pell. La iniciativa s’emmarca en el projecte SABIO (Scafolds and Bioartificial Organs for transplantation), en el qual intervenen el Gregorio Marañón, el Ministeri de Ciència i Innovació, la Universitat de Minnesota, a Estats Units, i l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), que proporciona els òrgans no aprofitables per a trasplantaments -un 40% del total del total donats- i que serviran de matrius.
El procediment de fabricació de nous òrgans en aquest laboratori consisteix a eliminar tot el contingut cel·lular d’un òrgan, la qual cosa permet obtenir una matriu tridimensional sense cèl·lules. Posteriorment se sembren les cèl·lules mare adultes en la matriu per crear un òrgan nou, ja que “s’ha comprovat que la matriu indueix i guia la proliferació, distribució i especialització d’aquestes cèl·lules”, va explicar Fernández Avilés.
Les cèl·lules mare procedeixen de la unitat de producció cel·lular del Gregorio Marañón, primer centre d’Espanya a aconseguir l’acreditació per produir cèl·lules mare, per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Amb això es pretén la creació d’un banc de matrius d’òrgans procedents de cadàvers per fabricar matrius i nous òrgans com a cors, fetges, ronyons, pell, ossos/ossos o tendons, amb la repoblació d’aquestes matrius amb cèl·lules mare de pacients que necessiten un trasplantament. Així es resoldrà el problema de l’escassetat de donants.
Èxit en animals petits
Aquesta tècnica regenerativa ja s’havia provat amb èxit en animals petits i actualment, amb la col·laboració d’un equip de la Universitat de Minnesota (Estats Units), liderat per la doctora Doris Taylor, es treballa en el primer trasplantament en animals, previst en porcs per al proper any. En el cas dels humans, la tècnica avança més a poc a poc encara que “abans d’acabi l’any” aconseguiran que “un trosset d’òrgan cadàver tingui la capacitat de bategar”. El primer trasplantament d’òrgan bioartificial en humans, per la seva banda, confien que pugui veure la llum dins d’uns “cinc o deu anys”, va assenyalar Fernández Avilés.
Amb aquest sistema també es busca solucionar el problema del rebuig d’òrgans en el trasplantament convencional, atès que en ser òrgans fabricats “a mesura”, amb cèl·lules del mateix pacient receptor de l’òrgan, no hi hauria rebuig perquè el seu cos no reconeixeria el nou òrgan com a estrany.
En aquest procés intervé un grup multidisciplinari de professionals sanitari, com a cardiòlegs, traumatòlegs, cirurgians plàstics i metges especialistes en aparell digestiu entre uns altres.
