Liposucción

Liposucción, lipoaspiración o lipoescultura són denominacions de la mateixa tècnica, aclareix el president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE), José Manuel Pérez-Macías. Alguns també es refereixen a l’aspiració dels cúmuls de greix localitzats en diferents àrees del cos com lipomodeling o refining. “Són maneres de ‘vendre’ la mateixa cosa”, explica la doctora Anna Agustí, cirurgiana estètica de la clínica Teknon de Barcelona.

La liposucción és, al costat de l’augment de mames, la reina de les intervencions de la cirurgia estètica, segons el cirurgià estètic Jesús Benito Ruiz. “Està indicada sobretot per al tractament de zones amb excés de greix que no responen a dieta i exercici”, assegura. Aquest especialista, que opera en el Clinic de Barcelona i en l’Institut Universitari Dexeus, insisteix que “no és un tractament d’aprimament” i en què la seva aplicació “redueix volum, no pes”.

Aquest tipus de tècnica es pot realitzar en l’abdomen (abdominoplastia), cuixes, natges, braços, genolls, entrepiernas, panxells, turmells, malucs, mames en els homes i també en la cara. La intervenció sol durar entre una i tres hores. Però, “no s’ha de practicar en consultes”, aclareix el doctor Benito, perquè es precisen unes mínimes condicions d’asèpsia. I qualsevol hospital o clínica privada pot practicar tècniques de liposucción si té autorització per a dur a terme un altre tipus d’intervencions quirúrgiques. Però no està indicada per a persones amb obesitat com a tractament únic; les persones obeses han d’aprimar mitjançant dieta i exercici

. Aquesta és l’opinió generalitzada entre els especialistes. “Com qualsevol intervenció quirúrgica no està exempta de riscos”, rebla el president de la SECPRE.

“La liposucción té indubtables avantatges estètics i per això es demanda cada dia més. És una tècnica genial”, afirma la doctora Agustí, mentre assegura que si s’extreu el greix acumulat en els trocànters (pistoleres o cartutxeres) aquesta no es torna a reproduir més, encara que no ocorre el mateix amb els “michelines” dels flancs, (cintura) o l’abdomen.

La lipoescultura amb finalitats estètics no està inclosa dins del catàleg de prestacions de la Seguretat Social.

Encara que no hi ha un registre a Espanya, s’estima que es realitzen cada any més de 100.000 liposucciones. El 80% d’elles es practiquen en dones, si bé és cert que la xifra d’homes, segons totes les fonts consultades, va en augment i en el seu cas les zones més tractades són l’abdomen i la papada. Els cirurgians insisteixen que és una tècnica indicada per a l’excés de greix localitzat.

“Si per excés de greix fora, a certes edats pràcticament totes les dones precisaríem una liposucción, començant per la cara”, comenta de forma distesa Carmen Flores, Presidenta de l’Associació El Defensor del Pacient (ADEPA). No obstant això, per a ella últimament aquesta intervenció s’està banalitzant i assegura “que no és la panacea”. Per això, els especialistes consultats citen alguns consells per a les persones que estiguin pensant acudir a un centre per a sotmetre’s a aquesta mena de tècniques d’extracció de greix, així com una sèrie de recomanacions d’ADEPA:

• Cerciorar-se que el professional triat posseeix el títol de l’especialitat, expedit o convalidat pel Govern. A Espanya hi ha al voltant de 900 cirurgians plàstics que posseeixen aquest títol, més que en qualsevol país de la Comunitat Europea. Buscar un cirurgià d’entre els associats a la SECPRE garanteix que el facultatiu té aquesta preparació i, si pot ser, cal procurar que tingui experiència en liposucción.
• Evitar les intervencions realitzades en consultes sense les garanties sanitàries suficients. Aquestes operacions han d’efectuar-se en un hospital.
• No oblidar citar les medicacions ni els productes naturals d’herboristeria que s’estiguin pres quan realitzin la Història Clínica, ja que a vegades aquests últims cal suprimir-los per algun temps abans de la cirurgia.
• No cal deixar cap dubte sense aclarir en sortir de la consulta del cirurgià plàstic.
• Assegurar-se que és possible la presència d’un anestesista en la intervenció. Això suposa una garantia per al pacient en cas de reaccions adverses. D’igual manera, és aconsellable que en el mateix centre hi hagi una UCI (Unitat de Vigilància intensiva) perquè en cas de complicacions no sigui necessari un trasllat en ambulància.
• Demanar un pressupost personalitzat tancat. És a dir, que no pugui augmentar-se posteriorment. El cost d’aquesta mena d’intervencions depèn del nombre de zones a tractar, de cada cirurgià, de la clínica… Com a orientació pot dir-se que una liposucción costaria entre 600 i 6.000 euros sense incloure les despeses de clínica.
• Exigir el consentiment informat i que quedin clars en el formulari els beneficis i perjudicis si es fes una intervenció d’aquest tipus. Entre els riscos, com en qualsevol altra operació, estan els referents a infeccions i al·lèrgies.
• Sol·licitar còpia d’aquest consentiment.
• No pagar sense factura ni abonar la totalitat de l’import per endavant.
• Si s’efectua el pagament mitjançant transferència bancària o xec, convé fer-lo sempre a nom d’un metge o de la clínica.
• Seguir les pautes marcades pel seu cirurgià per a obtenir els resultats desitjats.

  A més de totes aquestes “precaucions”, Carmen Flores avança la intenció d’ADEPA de sol·licitar al Ministeri de Sanitat que obligui els centres de cirurgia estètica a realitzar un examen psicològic dels pacients més joves. El president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica assegura que “en general no s’intervé a persones que no hagin completat el seu desenvolupament perquè pot haver-hi canvis en continuar aquest”.

  Diversitat de tècniques

  Aquests tractaments han variat substancialment des que va tenir lloc la seva introducció en els anys 80 per part dels cirurgians plàstics, revela Pérez-Macías. La tècnica que s’aplica avui dia consisteix a aspirar el greix per mitjà d’unes cànules de diàmetre de tot just uns mil·límetres, connectades a un sistema de buit.

  Encara que pot parlar-se d’una tècnica general de liposucción, segons el doctor Benito, cada cirurgià pot modificar-la segons la necessitat o la seva manera de treballar. Hi ha aparells que ajuden al tractament, com la liposucción ultrasònica o la vibroluposucción. Existeixen també altres mètodes que utilitzen el buit de forma combinada amb els ultrasons o amb el làser.

  

  La tècnica seca, que és com es coneix l’aspiració sense infiltrar solucions en la zona que es tractarà, a penes s’usa. De les tècniques humides, la més freqüent és la tumescente, en la qual s’injecten solucions de sèrum, combinades amb preparats per a minimitzar el sagnat.

  La vibroaspiración deu el seu nom a l’equipament, que consisteix en el fet que la cànula vibra, evitant en part la fatiga del cirurgià. Aquestes intervencions són esgotadores per als operadors. La liposucción ultrasònica empra ultrasons que dilueixen el greix que després cal treure, el mateix que la tècnica làser aplicada al greix, que després també cal extreure. Però aquestes no s’han mostrat millors que la tumescente, per això aquesta és la més àmpliament usada, la més segura i equiparable en resultats a les tècniques més sofisticades. En això coincideixen Pérez-Macías i la doctora Agustí.

  Per a buidar dubtes sobre la liposucción, pot consultar l’apartat que li dedica la web de la SECPREo telefonar al 902 409 060, on li oferiran informació sobre els riscos quirúrgics, les possibilitats d’èxit de la intervenció i els centres qualificats per a dur-la a terme.