Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llei Antitabac

El 16% de les morts ocorregudes entre persones majors de 35 anys estan relacionades amb el consum de cigarrets, segons l'OMS
Per miren 21 de desembre de 2005

A penes vint dies després de ser aprovada, el passat 1 de gener ha entrat en vigor la denominada Llei Antitabac o, cosa que és el mateix, la Llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. Cinc capítols, 23 articles i diverses disposicions addicionals de les quals el 53% dels treballadors, els més afectats després de la seva implantació, asseguren tenir “un gran desconeixement”. Les esmenes presentades pels partits polítics tan sols han servit per a fer petites modificacions d’un text l’objectiu del qual és, segons el Ministeri de Sanitat, reduir en un 5% el consum de tabac en els pròxims dos anys. Mentrestant, els hostalers es queixen de la pèrdua de clients que suposarà la posada en marxa de la llei, malgrat que el 70% de la població no és addicta a la nicotina.

Què diu la llei?

Resulta complex donar un cop d’ull a la recentment aprovada Llei Antitabac. Sobretot, per als gairebé deu milions de fumadors que des de l’1 de gener ja veuen limitats els espais en els quals poder encendre un cigarret. Els seus defensors asseguren que no es tracta de retallar els drets dels addictes a la nicotina, sinó de posar en valor els dels qui no depenen de la cigarreta. El Govern, per part seva, es mostra convençut que la llei suposa l’inici de “un futur esperançador” i ha aconseguit que el text que va redactar fa alguns mesos s’aprovi en el Congrés sense experimentar a penes modificacions.

Què diu la llei?

Però, què diu exactament la Llei? Dividit en cinc capítols, el text legal recull tots els detalls relatius al seu objectiu; limitacions en la venda, subministrament i consum del tabac; la seva publicitat, promoció i patrocini; mesures de prevenció del tabaquisme; i el règim d’infraccions i sancions, un dels apartats que més interès acapara perquè a l’hora de pagar, no sempre és culpable qui comet la infracció, sinó també qui dóna el seu permís per a cometre-la.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el consum de tabac és responsable del 90% de la mortalitat per càncer de pulmó i del 50% de la mortalitat cardiovascular. A Espanya, cada any, el 16% de les morts ocorregudes entre persones majors de 35 anys estan relacionades també amb el consum de cigarrets i la pròpia OMS adverteix que “l’exposició a l’aire contaminat amb fum del tabac és carcinogénica en els éssers humans”.

Si s’analitza la Llei amb deteniment, destaca en primer lloc l’interès d’aquesta per establir limitacions en la venda, subministrament i consum dels productes del tabac, així com per la promoció dels mecanismes necessaris per a la prevenció i control del tabaquisme. El retret realitzat per part dels sanitaris és, no obstant això, que no aprova el finançament dels medicaments per a deixar de fumar per considerar que no es tracta d’una “qüestió prioritària” dins del Sistema Nacional de Salut. “Existeixen fonamentats estudis que sostenen que una inversió en aquest camp seria rendible per al conjunt de la societat, en la mesura en què es reduiria l’alta despesa que comporten les afeccions provocades pel tabac”, critica la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

Amb el nou any, tan sols es podrà adquirir un paquet de tabac en els estancs, les màquines expenedores i les botigues lliures d’impostos autoritzades en ports i aeroports, en els tradicionals “duty free“. A més, les màquines expenedores se situaran en llocs en els quals no estigui prohibit fumar, disposaran d’un advertiment sanitari en la superfície frontal i no podran ser emprades per menors de 18 anys, una última condició que serà regulada mitjançant la instal·lació de mecanismes tècnics que impedeixin l’accés dels menors al tabac.

Tampoc es podrà publicitar el tabac en cap mitjà de comunicació, ni distribuir-se material promocional “anés de la xarxa d’expenedories de tabac i timbre de l’Estat”, i s’impulsaran programes d’educació per a la salut, informació sanitària i prevenció del tabaquisme.

On es pot fumar?

Quant a les limitacions en el consum, a partir del pròxim 1 de gener es distingirà entre els llocs en els quals estarà totalment prohibit fumar i aquells en els quals, malgrat existir aquesta prohibició, es permetrà habilitar zones especials per a fumadors.

Totalment prohibit fumar en:

  • Centres de treball públics i privats, excepte en els espais a l’aire lliure.
  • Centres i dependències de les Administracions públiques i entitats de Dret públic.
  • Centres, serveis o establiments sanitaris.
  • Centres docents i formatius.
  • Instal·lacions esportives i llocs on es desenvolupin espectacles públics.
  • Centres comercials, incloses grans superfícies i galeries.
  • Centres d’atenció social per a menors de 18 anys.
  • Centres d’oci o esplai en els quals es permeti l’accés a menors d’edat.
  • Centres culturals, sales de lectura, exposició, biblioteca, conferències i museus.
  • Sales de festa o d’ús públic en horari d’entrada a menors de 18 anys.
  • Àrees o establiments on s’elaborin, transformin, preparin, degustin o venguin aliments.
  • Ascensors i elevadors.
  • Cabines telefòniques i caixers automàtics.
  • Vehicles o mitjans de transport col·lectiu urbà i interurbà.
  • Vehicles de transport d’empresa, taxis, ambulàncies, funiculars i telefèrics.
  • Mitjans de transport ferroviaris i marítims, excepte en els espais a l’aire lliure.
  • Aeronaus amb origen i destinació en territori nacional i en tots els vols de companyies aèries espanyoles, inclosos els compartits amb companyies estrangeres.
  • Estacions de servei i similars.

Infraccions i sancions

Un altre dels capítols que més preocupa tant els fumadors com als propietaris de locals i empresaris és el de les infraccions i les corresponents sancions, que oscil·len entre els 30 euros -quan es tracti d’infraccions lleus- i els 600.000 euros -en el cas de les més greus-. No obstant això, també pot ser responsable de la infracció el propi fabricador de tabac, l’explotador de la màquina expenedora, l’empresa de publicitat o els pares d’un menor que sigui sorprès fumant en un lloc prohibit per a això.

Es consideren infraccions lleus, amb multes que van des dels 30 fins als 600 euros:

  • Fumar o donar autorització per a fumar en els llocs en què existeixi prohibició total o fora de les zones habilitades a aquest efecte.
  • No disposar o no exposar en lloc visible en els establiments en els quals estigui autoritzada la venda de productes del tabac els cartells que informin de la prohibició de venda de tabac als menors de 18 anys i adverteixin sobre els perjudicis per a la salut derivats de l’ús del tabac.
  • La no disposició de les màquines expenedores del preceptiu advertiment sanitari o que no compleixi amb les característiques legalment preceptives.
  • No informar en l’entrada dels establiments de la prohibició o no de fumar, així com de l’existència de zones habilitades per a fumadors i no fumadors.
  • No senyalitzar degudament les zones habilitades per a fumar.
  • La venda o comercialització de productes del tabac per menors.

D’altra banda, les infraccions greus van acompanyades de sancions entre 601 i 10.000 euros i abasten, entre altres actuacions:

  • Habilitar zones per a fumar en establiments i llocs on no estigui permesa la seva habilitació o que aquelles no reuneixin els requisits de separació d’altres zones.
  • El lliurament o distribució de mostres de qualsevol producte del tabac.
  • La instal·lació de màquines expenedores de tabac en llocs prohibits.
  • El subministrament o dispensació a través de màquines expenedores de tabac de productes diferents al tabac.
  • La venda de productes del tabac amb descompte.
  • La venda o lliurament a persones menors de 18 anys de productes del tabac o de productes que imitin productes del tabac i indueixin a fumar, així com de dolços, refrigeris, joguines i altres objectes que tinguin forma de productes del tabac i puguin resultar atractius per als menors.
  • Permetre als menors d’edat l’ús de màquines expenedores o que aquestes no disposin del mecanisme adequat d’activació o posada en marxa pel titular de l’establiment.

Finalment, són infraccions molt greus, amb multes des de 10.001 fins a 600.000 euros:

  • La publicitat, promoció i patrocini dels productes del tabac en tots els mitjans, inclosos els serveis de la societat de la informació.

Opinions a favor i en contra

Coneguts els detalls de la Llei i la seva posterior aprovació, moltes han estat les veus crítiques a favor i en contra que s’han pronunciat per a recordar l’”atropellament” que suposa per als fumadors o aplaudir que per fi es reconegui el dret dels no fumadors a gaudir d’un ambient saludable. Així ho destaca la presidenta de l’associació Nofumadores.org, Raquel Fernández Megina, per a qui “la Llei és un gran pas endavant perquè portarà a una societat més sana i no va en contra dels drets de ningú, sinó que salvaguarda el dret a la salut, reflectit en la Constitució”. “Per fi tenim una llei en la qual el no fumador no es veurà discriminat i, gràcies a ella, hi haurà un canvi de mentalitat gradual”, considera.

Al seu judici, gràcies a aquesta norma “les noves generacions no es veuran sotmeses a la publicitat del tabac i en accedir al seu lloc de treball sabran que allí no es pot fumar”, al mateix temps que respon als qui diuen parlar en defensa del sector hostaler que “aquest no perdrà quota de mercat perquè el 70% de la població espanyola no és fumadora”.

Per part seva, el portaveu del Club Fumadors per la Tolerància, Javier Blanco, critica que el text legal “tira al carrer a sis milions de treballadors que consumeixen un producte legal, venut pel propi Estat” i, malgrat compartir la fi i l’esperit de la Llei, insisteix que hauria d’existir un acord entre les persones “per a conciliar tots dos drets, els dels fumadors i no fumadors”. “D’una altra manera, és poc raonable respondre a una actitud dictatorial. El Govern no ens ha fet ni cas, hem lliurat 100.000 signatures a favor de la creació d’espais específics per a fumadors en els centres de treball i portem un any sol·licitant un punt de racionalitat, però al final s’ha originat una situació injusta per al fumador. Cada empresa ha de decidir sobre el tractament dels fumadors, no el Govern. Els drets dels no fumadors han de prevaler sobre els drets dels fumadors, però l’empresari ha de ser qui decideixi”, subratlla.

Per a Blanco, no s’entén que l’Estat “legisli per a acabar amb el consum de tabac alhora que ho ven” i resulta “una incoherència intentar acabar amb ell”. En aquest sentit, aposta per informar els fumadors en lloc de prendre decisions que corresponen a les persones i denúncia que “si l’alcohol o el menjar ràpid tampoc són bons per a la salut, per què l’Estat no multa a qui entra en un local de menjar ràpid. Per què llavors ha de fer una llei perquè no es fumi?”.