Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llenguatge no verbal

Més del 60% de la comunicació es basa en el llenguatge no verbal, decisiu en entrevistes de treball i en les relacions socials

Val un gest més que mil paraules? Sembla ser que sí. Almenys, si s’ha de jutjar per les paraules dels experts en comunicació que indiquen que més del 60% de la comunicació està dominada pels nostres gestos i posats, pel llenguatge no verbal. Aquestes conclusions són molt recents, ja que l’estudi científic d’aquesta mena de comunicació es va iniciar al començament del segle XX amb la recerca de les expressions del rostre, un treball que els seus resultats no van ser massa encoratjadors.

La importància dels gestos

En la dècada dels cinquanta la recerca va cobrar força i un grup de científics (entre els quals van destacar Ray L. Birdwhistell, Albert E. Scheflen o Paul Ekman?) va enfocar el tema seguint una metodologia científica que va analitzar la comunicació en el seu conjunt, abastant diversos camps de la ciència, com la psicologia, la psiquiatria, la sociologia, l’antropologia? L’any 1971 Flora Davis va publicar als Estats Units el llibre “La Comunicació No Verbal”, obra en la qual va recollir un resum d’aquestes recerques i que mostra com la part visible d’un missatge és almenys tan important com l’audible, ja que els humans ens comuniquem a molts nivells simultàniament, tant de manera conscient com inconscient.

La importància que els diversos autors concedeixen a aquesta part visible del missatge “varia lleument, però tots apunten el predomini del no verbal enfront del verbal”, segons indica Alejandro Salgado, professor de Comunicació Interpersonal en la Facultat de Comunicació de la Universitat Pontifícia de Salamanca. Aquest docent subratlla que un altre estudiós d’aquest camp, Albert Mehrabian, ja va indicar que en la comunicació interpersonal el 93% del significat procedeix del no verbal (el 58% correspondria als gestos, el 35% a l’ús de la veu per a transmetre paraules i només el 7% restant del significat recauria en la importància de la paraula). Altres autors, com Ray Birdwhistell, fan recaure sobre els gestos el 60% de la comunicació, enfront del 40% de la importància de les paraules. La comunicació no verbal, com aclareix Salgado, es compon essencialment de:

  • Kinésica: Es tracta dels gestos, les postures i els moviments del cos.
  • Proxémica: És la disposició dels objectes en un espai, i com les persones es desemboliquen en un lloc. El manteniment de la coneguda com a “bombolla personal”, la distància, és una mica de summa importància en totes les cultures. Moltes vegades, el fet que una persona ens caigui mal es deu a una diferència en la percepció de la distància mínima entre l’altra persona i nosaltres.
  • Paralenguaje: És l’ús de veu per a transmetre les paraules.

/imgs/2006/09/lenguaje2.jpgSomriure, moure les mans d’una manera o un altre? on es troba l’origen dels nostres gestos, són trets innats o apresos? Diego Sala, professor de Comunicació de l’Escola Internacional de Protocol explica que són conseqüència d’un procés mixt entre aprenentatge i genètica. No hi ha dubte que hi ha gestos innats, gestos que són propis de la societat en la qual ens trobem, i altres presos per imitació, com un gest o tic ‘copiat’ dels nostres progenitors. Però no sempre ocorre d’aquesta manera i hi ha estudis que constaten que els nens, fins i tot abans de néixer, ja somriuen; així mateix, els nens cecs de naixement esbossen un somriure que no han pogut aprendre per imitació dels qui estan al seu voltant. Altres gestos i elements no verbals són culturals, “alguns comuns a totes les cultures, i altres específics. En la cultura oriental, per exemple, el contacte tàctil a penes existeix, i l’ús de colors en cerimònies i rituals és diferent al nostre”, explica Salgado. Perquè, efectivament, els dos experts coincideixen a assenyalar que l’educació que rebem és crucial per al nostre comportament no verbal, un aspecte que revela més del que sospitem de nosaltres mateixos. Cal tenir en compte, llavors, aquest tipus de comunicació?

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Una eina molt útil »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions