Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Lligar, un art saludable

El somriure i el sentit de l'humor són molt bons aliats en els processos de lligui
Per Clara Bassi 14 de febrer de 2011
Img pareja

El dia dels enamorats no és una efemèride agradable de celebrar per a tothom. Pot ser que, per als qui manquen de parella, sigui una jornada que els recordi que alguna cosa no està bé en les seves vides i que lligar els resulta difícil. Quines són les raons per les quals per a uns resulta senzill lligar i per a uns altres, extremadament dificultós? Amb motiu del Dia de Sant Valentín, el psicòleg Fernando Pena exposa quines són les claus de l’èxit i del fracàs i aporta les seves recomanacions, com a professional, per a triomfar en aquest art.

14 de febrer, Sant Valentín

El 14 de febrer és una data que moltes persones graven al seu cap per a obsequiar amb un detall a la seva parella. Uns recorden aquest dia amb recel després d’un rebuig sentimental i uns altres aprofiten per a sortir, amb certa desinhibició, a lligar. Però això últim no resulta igual de senzill per a tots. Algunes persones tenen més facilitat i recursos interns que unes altres per a aconseguir-ho. Aquesta peculiaritat neix de l’elevat grau de confiança i l’alta estima que es tenen a si mateixes. El psicòleg Fernando Pena, explica, amb motiu d’aquest dia, quins són els factors que aplanen el camí per a atreure i conquistar a uns altres, així com els aspectes que el dificulten.

Aspectes a favor i en contra

Entre els factors que faciliten la labor, figuren tenir una alta autoestima i ser extravertit. “Una autoestima sòlida condueix a no tenir por al rebuig i genera més confiança en el moment de lligar”, aclareix Pena. De forma molt relacionada, destaca un segon aspecte que es coneix com a extraversió. “Les persones extravertides són més impulsives i, per tant, els costa menys prendre decisions. És més fàcil per a un extravertit que per a un tímid“, afegeix Pena.

Resulta més difícil quanta més importància es concedeixi als pensaments d’altres persones sobre un, sobretot, quan es dóna més valor a aquests, per sobre de la idea que es té de si mateix. Això ocorre perquè “hem estat educats per a això durant la nostra infància. Hem après a necessitar l’aprovació dels altres. Quan érem petits, rebíem regals si algú extern a nosaltres aprovava el nostre comportament”, explica l’especialista.

És freqüent que succeeixi amb els professors. Si el mestre explica als pares que el comportament en el col·legi és adequat, els pares premien als fills. “Si el nostre comportament es descriu com a inadequat, rebem retrets i càstigs“, exposa Pena. Això implica que, en arribar a l’edat adulta, tret que es treballi, aquesta necessitat d’aprovació roman molt marcada i s’intenta tractar d’evitar la desaprovació dels altres. “En les situacions de lligui, és possible que l’altra persona et rebutgi i, per això, molts prefereixen no entrar en aquest procés”, revela Pena.

Vèncer la por

Un dels factors que poden explicar la por de lligar és el fet d’haver sofert un rebuig previ o un desengany amorós. Sovint, els desenganys amorosos comporten un període de duel si la relació amb la parella estava molt constituïda. Aquest pot ser més o menys prolongat segons diferents aspectes, com són la fortalesa del vincle emocional que unia al company, el temps de la relació i la vida i alternatives d’oci que es tinguin alienes a aquesta persona.

Són fonamentals les estratègies per a no estar a la mercè dels comentaris dels altres i vèncer la por al rebuig

Davant desenganys amorosos després de relacions llargues, on el vincle ha estat molt fort i la vida fora de la relació molt escassa, la por de lligar està més present pel mal que genera la ruptura. En aquests casos, un bon assessorament psicològic facilita que no s’ancori en la il·lusió de recuperar a la persona perduda.

Per a vèncer la por després d’un rebuig cal ser conscient que pot aconseguir-se mitjançant factors aliens. “Sovint -indica el psicòleg-, aquest rebuig es deu al fet que el subjecte a qui es tracta de conèixer també té les seves pors i inseguretats, tem quedar-se en blanc, no arribar a agradar o no saber què dir”. Altres vegades ocorre que no ve de gust conèixer gent nova en aquest moment, alguna cosa que s’ha de respectar, així com la llibertat de decidir continuar o no amb la conversa.

És imprescindible respectar la llibertat d’acceptar un intent de lligui o de rebutjar-lo, sense que qui l’intenta se senti ofès. Al contrari: ha de valorar-se. Cal saber reconèixer tots els punts forts i pensar que qui rebutja, amb probabilitat, no els coneix. “Si la gent sabés realment com sóc, s’enamorarien de mi”, és una frase habitual.

La bellesa no és essencial

En qüestions de lliguis, “la sort de la lletja, la maca la desitja”, diu el refranyer. Persones menys agraciades amb el seu físic tindrien més art en el moment de lligar. No obstant això, d’altra banda, en la societat actual de la imatge sembla que les persones amb un bon físic tenen més estirada. Fins a quin punt és així? Tenen més èxit les persones menys agraciades però simpàtiques o, per contra, les més belles arrasen? Com influeix l’aspecte físic en lligar?

La bellesa física és un factor que atreu, “a un o una se li acosten més persones o se senten atretes per ells. No obstant això, jugarà o no un paper considerable en funció de la mena de lligui que es busqui”. En els lliguis ràpids, “d’una nit”, el físic és la targeta de visita i amb freqüència no es busca més que això. “Per a lliguis duradors, la simpatia, el sentit de l’humor, compartir gustos, sentir suport i companyia, són elements que derroten al físic en lligar”, explica Pena. No obstant això, adverteix que l’atractiu físic és un factor subjectiu i cadascun té un patró del significat d’atractiu.

“Quan algú es considera poc agraciat, això porta a tenir por per a lligar”, prossegueix l’especialista, “però aquestes persones han de pensar en totes les seves amistats, en les parelles que veuen pel carrer i calcular quin percentatge són molt atractives i quins són més aviat normals”. Després de reflexionar, és fàcil que es conclogui que la immensa majoria de persones amb parella i que, per tant, han lligat, no són cridaneres ni tenen una gran capacitat de seducció. Això significa que hi ha altres factors que condueixen a lligar. “Si es conreen aquests altres factors i un es descobreix a si mateix, també pot tenir èxit”, recorda Pena.

Segons aquest plantejament, el primer que es fa en la consulta de psicologia, quan acudeix una persona que té dificultats per a entaular relacions de parella, és analitzar el seu nivell d’autoestima. “Li ensenyem estratègies per a estar menys a la mercè del que pensin d’ella els altres, de manera que aquest reforç de l’autoconcepte porta a vèncer la por al rebuig, i, en conseqüència, a lligar més”.

Les claus de l’èxit

Les claus de l'èxitBellesa? Capacitat de seducció? Simpatia? Quines són les bases que utilitzen les persones que tenen soltesa per a lligar? Sens dubte, la bellesa no ho és tot. Per a tenir èxit “és recomanable mostrar un estat d’ànim positiu. Somriure. I mostrar seguretat en un mateix”. Tenir una actitud positiva és bàsic, perquè les persones que es queixen amb freqüència no desperten tant atractiu com els qui adopten un punt de vista positiu. “El somriure i el sentit de l’humor són molt bons aliats en els processos de lligui”, explica Pena.

Un altre bon recurs és interessar-se per conèixer els gustos de la persona amb qui es pretén lligar i fer-la sentir important. Referent a això, tots els elements propis de la conversa exerceixen un paper significatiu. “En la consulta, s’ensenyen habilitats d’escolta activa i s’entrena als pacients perquè emprin bé el llenguatge no verbal. Les mirades, el somriure, els gestos i els moviments, utilitzats de manera adequada, poden jugar un paper seductor fonamental. Si a això se li suma interès per recordar la vida personal del lligui en qüestió, es genera una atracció”, informa Pena.

“Els canvis constants de parella són només un problema si qui els duu a terme l’experimenta com a tal”

L’ús de floretes, quan es llancen amb gràcia, és una altra fórmula socorreguda per a tenir èxit en les conquestes amoroses. Rebre floretes desperta més interès per qui els diu. Funcionen millor si són subtils i senzills. Reconèixer un petit canvi d’imatge, llançar floretes físiques i intel·lectuals i l’ús de floretes indirectes, com “em sento molt a gust quan estic amb tu” o “tenia ganes de veure’t” són tècniques que desperten l’interès de l’altre.

Juntament amb tot l’anterior, l’autocura física i psicològica afavoreix la capacitat de seducció de qui desitja lligar. Per a això, cuidar-se en tots dos sentits (físic i mental) implica practicar esport, vigilar l’alimentació, acudir a conferències, llegir i conrear-se.

Finalment, no s’ha de fingir sinó mostrar-se de manera natural, ja que això denota una alta autoestima i pot ajudar a atreure a uns altres. Per a les primeres cites, s’aconsella triar l’abillament segons l’estil de cadascun i presentar-se amb la imatge que es vulgui donar però sense fingir, de manera que la roba sigui un reflex de la personalitat. A més, el lloc i el moment en el qual es decideixi quedar dependrà de la mena de lligui que es busqui, ja que llocs amb cert grau de romanticisme ajuden al fet que l’altra persona entengui que se li intenta seduir.

Canvis constants de parella

Enfront dels qui tenen una gran por de lligar, per inseguretat, temor al rebuig o baixa autoestima, per a altres persones, la seva raó de viure és fer-ho de manera constant. Però és sana aquesta manera de conducta? “Quan no es té una parella estable, lligar fa sentir-se bé, a gust amb un mateix, més satisfet i més valorat. Es veu com un èxit personal”, apunta Pena.

Segons el criteri d’aquest professional, els canvis constants de parella són només un problema si qui els duu a terme l’experimenta com a tal. “La societat, els costums i la religió porten a pensar que el ‘normal’ és tenir una única parella estable amb qui compartir la vida”. No obstant això, des d’un punt de vista psicològic, s’accepta que una persona madura i estable variï de parella amb freqüència, de la mateixa manera que altres persones en plena maduresa viuen amb la seva parella una situació que els priva de felicitat.