Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Llistes d’espera

Oftalmologia, neurologia i cirurgia vascular registren les llistes d'espera més llargues

Les llistes d’espera figuren com l’assignatura pendent de la sanitat pública espanyola. Acabar amb elles o, almenys, reduir-les de manera considerable, és, en aquests moments, molt difícil i les seves conseqüències “inadmissibles”. La situació s’agreuja en el cas de les persones majors, el feble organisme de les quals no entén de terminis i obliga al 90% dels ancians amb malalties cròniques a acudir al servei d’urgències abans de la cita prevista amb l’especialista.

Principals riscos

L’oficina del Defensor del Poble ha publicat recentment un informe sobre les llistes d’espera en la sanitat pública. L’estudi deixava al descobert les manques del sistema i estipulava en sis mesos el temps mitjà de demora tant en proves diagnòstiques com quirúrgiques. Això significa que una persona malalta realitza, com a màxim, tres visites anuals a l’especialista i accedeix a un quiròfan mig any després d’haver-se-li detectat una patologia concreta.

La situació és preocupant i es torna molt greu quan afecta la denominada tercera edat, “ja que es produeix una deterioració funcional que comporta, a vegades, anomalies irreversibles”, assenyala Antonio Andrés Burgueño, assessor mèdic de CEOMA (Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors). “De fet, -continua- el 90% dels pacients majors de 65 anys amb patologies cròniques acudeix a urgències abans de la cita prevista amb l’especialista”. “Sens dubte, aquesta és gairebé la regla”, confirma el vicepresident de la SEGG (Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia), Joaquín Midón.

La llista d’espera més nombrosa, la d’oftalmologia, és un clar exemple que perjudica la qualitat de vida dels majors, encara que les esperes també són importants en reumatología (fins a vuit mesos), neurologia (onze mesos) o cirurgia vascular (15 mesos).

“Hi ha dues patologies, suposadament no greus, que tenen especial repercussió sobre els ancians. Són les intervencions de cataractes i de pròstata”, reflexiona Joaquín Midón. “La limitació en tots els aspectes vitals i funcionals que suposa la falta de visió o ser portador d’una sonda urinària mentre s’espera una solució definitiva és incalculable quant a qualitat de vida, però també quant a consum de recursos sanitaris i socials per part d’altres persones”, afegeix.

En l’informe del Defensor del Poble es posa de manifest també l’existència de casos en els quals el pacient ha d’esperar set mesos per a la col·locació de pròtesi de maluc, vint mesos per a la de genoll i “xifres espectaculars i inacceptables”, denuncien en CEOMA, per a la cirurgia de varices i rehabilitació. “En conjunt, 328.836 persones esperant cirurgia i 7.633 d’elles més de sis mesos”.Problemes que es poden complicar, per exemple, amb una caiguda i exigir una intervenció més delicada i immediata.

Un cas especialment difícil en el moment actual és la demència. “Es tracta d’una patologia crònica i sense tractament curatiu que genera un gran sofriment personal i familiar i que requereix d’un abordatge complicat, multidisciplinari i, sobretot, el més primerenc possible perquè els tractaments disponibles siguin més eficaços i la disminució del mal i així com de la despesa sanitària i social sigui més eficient”, apunta Midón.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Causes del retard »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions