Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’OMS publica unes directrius per a garantir la innocuïtat i eficàcia de les plantes medicinals i evitar la seva desaparició

Algunes d'aquestes herbes estan en perill d'extinció perquè la demanda supera a l'oferta

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deFebrerde2004

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet públiques una sèrie de pautes per a millorar la qualitat i garantir la innocuïtat i eficàcia de les plantes medicinals, així com per a prevenir la desaparició d’algunes espècies amenaçades. Les vendes mundials de productes herbaris superen en l’actualitat els 60.000 milions de dòlars a l’any.

Aquestes directrius s’inspiren en la tradició de la Xina, el Japó i la Unió Europea (UE) i es dirigeixen a proporcionar orientació sobre bones pràctiques agrícoles i de recol·lecció de plantes medicinals, així com sobre els procediments normalitzats d’actuació, segons va assenyalar l’organització sanitària en un comunicat. A més, tracten d’impulsar el cultiu i la recol·lecció sostenible d’aquestes plantes de bona qualitat, mitjançant mètodes que propiciïn la conservació d’aquestes espècies i del medi ambient en general.

L’OMS ha decidit fer aquest pas arran d’una sèrie d’informacions sobre els perjudicis per a la salut que causen certs remeis naturals. Segons l’agència de l’ONU, molts casos de reaccions adverses es deuen bé a l’ús inadvertit d’espècies vegetals equivocades, bé a l’adulteració amb altres medicaments, a un dosatge exagerat o al consum simultani amb altres fàrmacs, la qual cosa pot provocar interaccions farmacològiques contraproduents.

Les directrius de l’OMS també pretenen fer front a l’abús i consegüent perill d’extinció de plantes silvestres medicinals molt populars com el ginseng (Panax ginseng), usat per a tractar problemes digestius d’origen neurològic.

S’han donat casos en els quals s’han substituït plantes silvestres per altres de cultiu, com ocorre amb la “Catharantus roseus”, que es conrea àmpliament a Espanya i els EUA per les seves propietats contra la leucèmia infantil i la malaltia d’Hodgkin. Especial atenció mereix el “Prunus africana”, una planta la demanda de la qual supera a l’oferta potencial. La seva escorça és un remei molt popular per als desordres prostàtics en alguns països europeus; s’obté d’arbres silvestres que creixen a l’Àfrica continental i Madagascar, i està en perill d’extinció.

Algunes de les bones pràctiques agrícoles recomanades per l’OMS són la identificació i selecció de les plantes; tenir en compte el seu emplaçament i la qualitat del sòl; mantenir les pràctiques de reg fins al moment òptim per a la recol·lecció, i vigilar les posteriors operacions d’envasament i etiquetatge, emmagatzematge i transport, així com les normes de salut i higiene.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions