El control de la divisió cel·lular, imprescindible per mantenir un organisme sa, depèn d’hormones que regulen el seu correcte funcionament. Quan aquestes hormones fallen o estan alterades, les possibilitats que aparegui un tumor són extraordinàriament altes. El que no se sabia és que aquestes mateixes hormones són emprades per les cèl·lules tumorals per envair nous òrgans i teixits. Així ocorre en càncer de mama i metàstasi de pulmó, segons una recerca liderada per l’oncólogo Joan Massagué. Els resultats es publiquen avui en ‘Cell’, la revista de major prestigi internacional en biomedicina.
Qualsevol cèl·lula de l’organisme, excepte les nervioses, té una capacitat limitada per dividir-se al llarg de la seva vida. Quan perd aquesta capacitat, pansa a proliferar indefinidament i, en determinades condicions, a formar un tumor. En condicions normals, el fre a la divisió cel·lular, i per tant a la proliferació indefinida, està intervinguda per un tipus específic d’hormones, les citoquinas. D’entre elles (hi ha un total d’unes 500 identificades), el denominat Factor de Creixement de Transformació beta (TGFß, en les seves sigles angleses), exerceix un dels principals papers protagonistes.
L’equip liderat per Joan Massagué en el prestigiós Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, acaba de verificar que aquesta mateixa hormona juga un doble paper. D’una banda, en cèl·lules normals, frena la divisió cel·lular. Per un altre, quan es tracta de cèl·lules tumorals, facilita la seva disseminació per l’organisme i obre les portes al fet que la cèl·lula cancerosa aconsegueixi altres òrgans o teixits i formi nous tumors en ells. En altres paraules: l’hormona que impedeix que les cèl·lules es divideixin sense control, és la mateixa que possibilita les metàstasis.
TGFß i Angiopoietina
L’estudi publicat avui ‘en Cell’ s’ha centrat en cèl·lules canceroses de mama. En el mateix han col·laborat el Laboratori de Metàstasi dirigit per Roger Gomis, de l’IRB Barcelona (Institut de Reserca Biomèdica), del que Massagué és director adjunt, i Cristina Nadal, de l’Hospital Clínic-IDIBAPS (l’Institut’d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), també de Barcelona.
El primer pas, ara, és determinar si les dues molècules es comporten igual en tot tipus de tumors
En condicions normals, el TGFß actua inhibint el creixement de tumors de mama, destaca Massagué en el seu estudi. Però la mateixa proteïna canvia de funció en les cèl·lules del tumor original de mama i provoca un efecte contrari: promou la seva disseminació cap al pulmó i, a més, els confereix l’habilitat d’envair el teixit. Aquesta mateixa hormona estimula a les cèl·lules cancerígenas a produir una altra citoquina cridada Angiopoietina-L4, que és la que habilita a les cèl·lules tumorals per trencar els capil·lars i aconseguir el teixit pulmonar.
Els investigadors expliquen que el següent pas és, primer, determinar si aquestes dues citoquinas estan presents i actuen de la mateixa manera en un altre tipus de tumors i, en segon lloc, buscar un mecanisme eficaç per anul·lar la funció d’aquestes dues molècules per prevenir i tractar les metàstasis en pacients afectats de càncer. Els resultats preliminars d’estudis en marxa suggereixen, segons els investigadors, que ambdues hormones juguen igualment un paper determinant.
La troballa confirma a les hormones la TGFß i Angiopoietina com a possibles dianes terapèutiques. A més, en actuar de forma extracel·lular, es consideren “excel·lents candidats” per al disseny de fàrmacs que interceptin la seva acció. Algunes companyies farmacèutiques ja disposen d’estudis en fase clínica que interfereixen la funció de TGFß enfront de càncer de mama i melanomes, entre uns altres. Ara, a la vista dels resultats, també l’Angiopoietina entra dins de la llista de candidates, amb l’objectiu d’interrompre la metàstasi sense interferir en les funcions beneficioses per a l’organisme que té la presència de l’hormona TGFß.
Aproximadament el 90% de les morts per càncer en tumors sòlids són degudes a les metàstasis. D’aquí l’interès dels científics per albirar la raó última en el procés de disseminació del tumor. Malgrat això, fins fa poc més de cinc anys amb prou feines es coneixia gens de les característiques moleculars de les metàstasis.
Joan Massagué, considerat un dels investigadors de major influència mundial en oncologia, va anar el primer a descriure el paper de l’hormonoa TGFß en el cicle cel·lular. Així mateix, ha estat el primer investigador a descriure l’existència de paquets de gens que regulen els mecanismes de metàstasis. Quedava per veure què proteïnes (hormones) intervenen en aquest procés.
En els seus últims treballs, publicats en una altra de les grans revistes, en ‘Nature’, Massagué planteja també la importància dels els microARN en la regulació del cicle cel·lular, ja que són capaços alterar el funcionament de múltiples gens sans, anul·lant-los o modificant-los simultàniament. Per aquest mecanisme, poden invertir la tendència natural de les cèl·lules, que en cas d’un tumor són malignes, a quedar-se en els seus òrgans originaris, donant-los la capacitat de moviment i podent ser capaços d’envair altres òrgans.
En un altre estudi recent, publicat també en ‘Nature’, assenyala l’existència de tres molècules d’ARN que protegeixen a l’organisme i eviten que el càncer de mama s’estengui als pulmons i als ossos/ossos. Aquestes molècules, miR-126, miR-335 i miR-206, funcionen simultàniament: la primera redueix la proliferació de les cèl·lules tumorals, mentre que les altres dues exerceixen sobre un grup de sis gens que augmenten el risc de metàstasi. Aquesta recerca, realitzada sobre model murino, mostra que la majoria dels tumors de càncer manquen de tres molècules clau de microARN. Segons els investigadors, si aquest sistema funcionés en humans es podrien reintroducir les molècules d’ARN en tumors per evitar la metàstasi a altres òrgans.
