Vivir cent anys és un privilegi reservat a molt poques persones. Segons nombroses recerques, la longevitat depèn, sobretot, dels gens. Però hi ha altres factors amb un pes específic. Els resultats d’estudis recents assenyalen que alguns factors de personalitat són molt importants per a allargar la vida, entre ells, l’optimisme o l’extraversió, però també el fet de participar en activitats socials. A continuació es descriu quin paper juguen els gens i la personalitat en la longevitat, per què raons els optimistes viuen més anys i com el compromís social prevé la deterioració cognitiva.
A Espanya viuen prop de 10.000 persones que superen els cent anys d’edat. Quin és el seu secret? No hi ha una recepta exacta, encara que és evident que la genètica és fonamental. Segons l’Estudi de Centenaris de Nova Anglaterra del Centre Mèdic de la Universitat de Boston (els EUA), l’herència genètica determina fins a un 75% la possibilitat de complir un segle d’edat. Però els gens no sols exerceixen un paper en els aspectes físics de l’organisme, sinó que també influeixen en la personalitat. I, com apunten les últimes recerques, alguns factors de personalitat són molt importants per a allargar els anys de vida.
Gens i personalitat, claus per a una vida llarga
Les persones optimistes s’alimenten de forma més adequada i fan més exercici
La relació entre personalitat i longevitat és el que es van proposar investigar científics de l’Escola Albert Einstein de Medicina de la Universitat Yeshiva (els EUA), els qui duen a terme una anàlisi coneguda com a Projecte “de Gens de la Longevitat”, amb més de 500 voluntaris jueus ashkenazi de més de 95 anys d’edat, ja que són un grup de persones genèticament homogènies. Per a estudiar la relació entre personalitat i longevitat, van seleccionar a 243 persones d’aquest grup que havien superat els cent anys de vida. I van observar que factors de personalitat que depenen en bona part de la genètica, com ser optimista, tolerant o extravertit, exerceixen un paper fonamental per a allargar la vida tants anys.
Aquesta no és l’única recerca científica que mostra la relació entre factors positius de personalitat i longevitat. En un estudi dut a terme al Japó amb dones de més de cent anys amb les capacitats cognitives gairebé intactes, es va veure que eren més extravertides que les seves homòlogues més joves. Així mateix, en una anàlisi realitzada a Suècia, els centenaris destacaven per ser persones relaxades i de tracte fàcil.
Per què els optimistes i els actius viuen més anys?
Estudis anteriors ja apuntaven que la meitat dels qui arriben als cent anys ho fan de manera independent i amb un bon estat de salut. Ara se sap que la personalitat també és un factor significatiu.
En primer lloc, expliquen els autors de l’observació de l’Escola Albert Einstein de Medicina de la Universitat Yeshiva, perquè ser optimista és la millor vacuna contra la depressió. I, com assenyalen nombroses recerques, tenir depressió augmenta el risc de patir altres problemes de salut i redueix l’esperança de vida, de la mateixa manera que sofrir ansietat pot provocar canvis fisiològics en l’organisme que incrementen la susceptibilitat a tenir malalties.
En segon lloc, les persones optimistes es cuiden més i segueixen millors hàbits de salut, ja que s’alimenten de forma més adequada i fan més exercici.
D’altra banda, hi ha un altre factor fonamental que ajuda a viure molts anys: l’estar compromès en activitats socials. Científics del Centre Mèdic de la Universitat de Rush (els EUA) asseguren que l’activitat social freqüent ajuda a prevenir o retardar el declivi cognitiu que acompanya a l’envelliment. Per a arribar a aquesta conclusió, van realitzar un estudi amb dos grups d’ancians. Els experts van observar que la deterioració de les facultats cognitives, com la memòria, la velocitat de percepció i la capacitat visuoespacial (relacionadaamb la ubicació dels estímuls en l’espai), era un 75% més lent en les persones més actives socialment. Encara que no se sap amb exactitud per què les relacions socials aconsegueixen alentir l’envelliment, es creu que es deu al fet que les relacions de certa complexitat estimulen xarxes neuronals que, en cas de portar una vida social més pobra, es deteriorarien.
Un projecte de recerca, finançat per l’Imserso (Institut de Majors i Serveis Socials) i realitzat pel Centre de Ciències Humanes i Socials del Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC), es va proposar estudiar l’any 2007 les claus que permeten envellir més i millor.
A part de la importància de factors com l’optimisme, l’estudi assenyala aspectes com la fortalesa i l’autoestima: “En molts dels entrevistats destaca el seu temperament enèrgic i lluitador i la seva fortalesa anímica. Parlen amb força i determinació, fan gala d’un caràcter fort i mostren personalitat i tenacitat. Del seu caràcter destaquen el sentit del deure i l’exigència, la rectitud i la responsabilitat. Transmeten molta seguretat en si mateixos”.
Així mateix, també s’apunta que els centenaris són persones independents i amb orgull, “que han donat mostres d’independència, són respectuosos de la llibertat aliena i gelosos de la seva pròpia llibertat. Una de les entrevistades es va quedar vídua amb 78 anys i va viure sola a la seva casa durant 18 anys; la seva pròpia filla la defineix com a ‘independent’. Una altra de les centenàries que viu sola en cap moment es queixa de la seva solitud; al contrari, esmenta iniciatives pròpies per a resoldre-la o mitigar-la”.
