Dos milions i mitjà de dones majors de 50 anys pateixen a Espanya osteoporosis, una “malaltia de gènere” molt lligada a l’edat -afecta entre 50 i 65 anys- i que registra un alt percentatge de mortalitat, explica el doctor Adolfo Bayo, membre de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM), que adverteix que la major reducció de massa òssia es produeix durant els tres anys posteriors a la menopausa, quan es perd fins a un 30%.
L’atenció dels professionals ha de centrar-se a detectar aquesta patologia asintomática per poder frenar els futurs casos d’osteoporosis, apunta el doctor. El problema de la prevenció és que a Espanya el diagnòstic de l’osteopenia és molt deficient perquè “no existeixen uns criteris clars que atorguin a l’especialista la potestat de reclamar proves diagnòstiques en dones asintomáticas”, assenyala. Bayo, que ha participat al XII Congrés Nacional de l’AAEM que s’ha celebrat a Alacant, indica que totes les dones majors de 65 anys i les menors d’aquesta edat però amb algun factor de risc haurien de realitzar-se una densitometría òssia, una prova que, “a causa del seu cost i l’escassetat d’aparells, no està a l’abast de totes les pacients”.
El president de l’AEEM, Rafael Sánchez Borrego, demanda que l’osteoporosis sigui considerada com “un problema sanitari de primer ordre”. Al seu judici, “l’empitjorament de la qualitat de vida de les pacients que pateixen una fractura òssia per osteoporosis, així com la important demanda d’atenció sanitària i el considerable impacte socioeconòmic que comporta la malaltia i que augmenta cada vegada més a causa de l’envelliment de la població”, justícia la seva petició. Actualment, s’estima que els costos econòmics produïts tan sol per l’assistència hospitalària directa com a conseqüència de les fractures suposen més de 120 milions d’euros a l’any.
La prevalença de l’osteoporosis a Espanya s’ha incrementat en els últims anys a causa d’una major conscienciació tant de la població general com dels professionals sanitaris, que ha provocat l’augment de proves diagnòstiques, principalment densitometrías. En els últims anys s’ha descobert que la pèrdua de massa òssia accelera la seva aparició i cada vegada afecta a dones de més primerenca edat, sobretot entre els 30 i 40 anys, la qual cosa es coneix com osteopenia i que representa l’avantsala de l’osteoporosis. Els professionals incideixen en la importància de la prevenció des de l’adolescència i des de la infantesa, i proposen introduir mesures preventives, per exemple mitjançant la pràctica d’exercici i una dieta rica en calci i vitamina D.
