Cada 22 segons es produeix una fractura vertebral al món a causa de l’osteoporosis . A Espanya, es van diagnosticar 30.000 fractures vertebrals en 2010, encara que “aquesta xifra pot arribar a duplicar-se ja que gairebé la meitat d’aquestes lesions són asintomáticas i no es diagnostiquen”, segons el doctor Luis Arboleya, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatología (SER) i reumatólogo de l’Hospital Universitari Central d’Astúries (Oviedo).
Al nostre país s’estima que hi ha 1,6 milions de dones i 438.000 homes amb osteoporosis, “sobre els quals és necessari actuar, avaluant acuradament la necessitat d’instaurar un tractament farmacològic o, en els casos de menor risc, establir mesures preventives que incloguin exercici físic, dieta rica en làctics i evitar hàbits tòxics com el consum de tabac i alcohol, que són molt nocius per als ossos/ossos”, recorda la SER amb motiu de la celebració aquest 20 d’octubre del Dia Mundial de l’Osteoporosis.
A més, a Espanya s’han detectat 3,8 milions de dones i uns 2 milions d’homes amb osteopenia, una categoria inferior de risc de fractura. “Aquests afectats no van a precisar tractament farmacològic, però si han de ser diana principal d’activitats educatives per millorar la seva salut òssia”, assenyala la SER. “Els pacients que han sofert una fractura osteoporótica dupliquen el risc de sofrir una altra si no es prenen les mesures oportunes”, afegeix Arboleya.
Per al portaveu de la SER, l’osteoporosis està “molt infravalorada” i “és cridanera la falta de conscienciació soci-sanitària sobre les mesures preventives necessàries per reduir la seva incidència, així com l’escassetat de mesures terapèutiques que s’instauren una vegada que s’ha produït la primera fractura”. D’igual manera, els pacients amb osteoporosis tenen un percentatge de compliment terapèutic molt baix, entorn del 21%, en comparació d’altres malalties cròniques. Arboleya creu que és probable que aquesta situació “es degui al fet que l’osteoporosis és una malaltia silenciosa i que es considera no mortal, per la qual cosa els afectats tendeixen a abandonar el tractament més fàcilment. D’aquí la importància de fomentar campanyes de conscienciació i que els malalts coneguin els riscos que suposa incomplir el tractament”.
